Dotze falcons protegeixen els avions a Alguaire de les col·lisions amb els ocells

Dotze aus rapinyaires, onze falcons i una àguila Harris patrullen l'espai aeri de l'aeroport d'Alguaire i el seu entorn per mantenir-los nets d'ocells que puguin provocar accidents a l'impactar amb el creixent nombre d'avions que utilitza les instal·lacions o que siguin engolits per la succió dels motors de les aeronaus.

“Les maniobres perilloses són l’aterratge i l’enlairament, que és quan es pot produir un impacte amb el fuselatge o una absorció en la qual un mixó danyi el motor”, expliquen Jordi Escolà i Ángel Sancho, fets servir de l’UTE Falcons Lleida, l’empresa encarregada del control de fauna a l’aeroport d’Alguaire, en el qual, de gener a setembre, hi va haver 22.082 operacions d’aquest tipus.

La mitjana (creixent) de gairebé 120 aterratges i enlairaments diaris de dilluns a divendres, per la intensa activitat formativa de l’aeròdrom més les operacions comercials, requereix un dispositiu de seguretat per evitar els accidents provocats per aus, que des del 1988 han fet caure 250 avions i causat 262 morts al món.

Una plantilla de dotze rapinyaires que manegen els falconers vetlla per mantenir lliure d’aus l’aeroport d’Alguaire, la ubicació del qual afegeix un plus de perillositat el principal factor dissuasiu que són els rapaços: una àguila Harris, dos falcons pelegrí, dos grifons i set exemplars creuats d’aquestes dos últimes espècies.

L’aeroport s’ubica a cavall dels secans i la zona de regadiu, al corredor pel qual es desplacen els voltors entre el Montsec i el pla i, també, en plena ruta per a les bandades que migren entre Europa i Àfrica. A això se sumen la proximitat de diverses basses i d’una empresa de compostatge de purins que ofereixen aliment a diverses espècies d’aus.

“El problema el tenim a l’entorn de l’aeroport, i el que fem és foragitar-los”, assenyalen. “Treballen per una recompensa (menjar), i fem que estiguin actius perquè la resta d’aus percebi que estan en actitud de caça”, afegeixen.

El cens d’aus que ronda la zona inclou gavines, cigonyes, coloms, tudons i estornells, entre altres. “La primavera passada hi va haver dies en què van arribar a passar 60 voltors”, anoten. Les rapinyaires resulten ineficaces davant les grans carronyaires, la qual cosa els va fer recórrer a la pirotècnia per aclarir l’aeròdrom. Els falconers, la tasca dels quals inclou l’elaboració de censos d’aus i l’ús d’eines com el fototrampeig, també manegen una vintena de fures per controlar la població de conills, la presència dels quals pot atreure rapaços i depredadors com les guineus. També s’encarreguen d’evitar que altres animals accedeixin al recinte al trencar la tanca, cosa que en els últims mesos han intentat senglars i cabirols.

“Els tenim com atletes, sempre actius”

“Els falcons no poden estar inactius, els tenim com atletes”, expliquen Ángel Sancho i Jordi Escolà, l’empresa dels quals s’encarrega també del control de fauna de Barajas, Sondika, Foronda i Donosti. Per a les batudes trien els falcons en funció de la seua mida segons l’espècie a foragitar. “Hem de tenir el major nombre d’aus a punt per poder volar si és necessari”, anoten. Volen amb un GPS equipat amb placa solar en una petita motxilla.