El gall fer, en perill d'extinció, exposat a fàrmacs veterinaris a Aran i el Sobirà

La població de galls fers, en perill d’extinció, està exposada a medicaments veterinaris al Pirineu lleidatà. Així ho ha establert un estudi elaborat a cinc boscos d’Aran i el Pallars Sobirà i liderat per Olga Nicolás, doctoranda de la Universitat de Lleida (UdL). Aquesta investigació ha constatat la presència de residus farmacèutics en excrements de cries i exemplars adults d’aquesta au protegida, i apunta a la possibilitat d’efectes nocius tant per a aquesta espècie, el cens de la qual ha anat en declivi, com per als seus hàbitats.

L’estudi explica que les restes de fàrmacs són presents als excrements de bestiar i poden ser absorbits per plantes i insectes que formen part de la dieta dels gall fer. L’anàlisi d’un centenar de mostres recollides a Aran i el Pallars Sobirà va detectar medicaments d’ús veterinari als excrements de vuit galls fers adults i nou cries, però també en dejeccions de caps de bestiar de la zona (dinou cavalls i cinc vaques), en insectes com les formigues roges i també en baies com els nabius.

Les anàlisis van detectar antibiòtics com ciprofloxacina, enrofloxacina, florfenicol i tetraciclina, així com l’antiparasitari ivermectina. La primera d’aquestes substàncies va ser la detectada amb més freqüència i també la que presentava concentracions més altes. Nicolás va apuntar sobre això que “l’exposició a traces d’antimacrobians és preocupant, ja que pot alterar la microbiota de les aus”, i va afegir que la ivermectina redueix els insectes i, en conseqüència, la disponibilitat d’aliment per a les cries de gall fer. El 20 per cent de les mostres preses als boscos pirinencs van donar positiu en algun dels 71 fàrmacs analitzats.

Els autors de l’estudi van indicar que no hi ha dades específiques sobre els efectes que té en la salut del gall fer l’exposició ambiental a residus de medicaments veterinaris.

Tanmateix, sí que existeixen investigacions experimentals amb pollastres domèstics, que van revelar que aquests compostos tenen efectes tòxics per als embrions i comporten una reducció en l’eclosió dels ous. Els investigadors adverteixen en les conclusions del seu estudi sobre la necessitat d’“estudis addicionals per investigar possibles efectes indirectes o crònics en l’estat físic dels adults i en l’èxit de reproducció de l’espècie”.