L’aeroport d'Alguaire corregeix el pla de vol

La clau de l’evolució de l’aeroport d’Alguaire està en la reinvenció, en la reorientació de les seues funcionalitats i objectius: concebut com el sisè aeroport català i construït per la Generalitat amb una inversió de cent milions d’euros, Aeroports de Catalunya va assumir-ne la gestió el 2010, un any després de la seua creació i després de quedar deserta la subhasta de la seua concessió (35 anys a 2,2 milions cada un).

Alguna cosa indicava que el rumb inicial havia de ser corregit. La maniobra, iniciada pocs anys després de l’obertura, es va consolidar després d’una pandèmia que va tenir entre les principals víctimes econòmiques, precisament, l’aviació comercial amb més de cent fallides entre 2020 i 2023 a escala global i un rescat local de 1.100 milions d’euros (740 d’injectats i 360 en avals) per a la companyia catalana Volotea, la valenciana Air Nostrum, la balear Air Europa i la madrilenya Plus Ultra.

Aspectes com que Barajas, el Prat, Saragossa i les Illes només deixin lliure un 10% de la quota de mercat de mercaderies (110.000 tn), o trobar-se a menys d’hora i mitja amb cotxe de competidors comercials com Barcelona (gairebé 50 milions de passatgers el 2023) i Reus (més d’un milió), van obligar els responsables de l’aeroport d’Alguaire, que divendres celebrarà els quinze anys des que es va inaugurar, a posar el focus en el segment de la formació i, més endavant, en el del desenvolupament de facetes industrials vinculades a l’aviació com la producció d’hidrogen per ser utilitzat com a combustible. O per abocar-lo a la xarxa, opció que ofereix el pla d’Enagas per duplicar un gasoducte proper al complex i connectar amb el H2med.

La producció d’hidrogen verd, en la qual Alguaire és l’únic aeroport que ha començat a operar i que va començar en fase experimental al juliol (creixerà amb el desenvolupament d’un parc fotovoltaic que ja suma 1.768 plafons), s’emmarca en el projecte AeroH2hub, pressupostat en 3,2 milions d’euros (1,8 de fons Next Generation) i en el qual l’aeròdrom col·labora amb l’empresa de combustibles alternatius Evarm i la d’aplicacions industrials per a drons, aeronaus i enginys espacials Aldoratech.

L’objectiu del programa consisteix a explorar vies per garantir l’autonomia energètica d’avions, drons i aparells de new space (vols espacials privats), una cosa que consolida al complex aeri com a plataforma d’innovació tecnològica.

Aquesta incipient orientació ha estat, de fet, la causa principal per la qual l’empresa xinesa Ehang, líder mundial en l’àmbit de la mobilitat aèria sense tripulació tant en viatgers com en mercaderies, ha elegit Alguaire per instal·lar un centre experimental.

En qualsevol cas, el gruix de l’activitat a Alguaire es concentra en els vols de formació, tant de petites empreses com de grans companyies aèries, el llistat dels quals es va veure ampliat fa unes setmanes a l’afegir-se Air France a Volotea i Vueling. La fancesa és la quarta firma europea en passatgers, amb 96 milions en un any i 1.787 vols diaris, i la segona en facturació amb 30.000 milions d’euros.

L’activitat de les empreses de formació i de les companyies aèries ha aixecat Alguaire al top 20 estatal dels aeroports per nombre d’operacions d’aterratge i enlairament: del gener al setembre va sumar-ne 22.082, cosa que el situa al dinovè lloc, a molta distància de l’anterior, el de Menorca (30.776) i amb certa distància sobre el següent, el de Santiago de Compostel·la (21.017).

Aquestes xifres el col·loquen com el tercer complex aeri amb més activitat de Catalunya, al darrere del Prat (263.555) i de Sabadell (44.236), i a molta distància de Girona (18.974), Reus (17.868) i la Seu d’Urgell (4.241).

L’aeròdrom del Pirineu compleix 15 anys amb dos línies regulars

L’aeroport Andorra-la Seu commemorarà el 4 de juny els quinze anys de la seua reobertura (la primera va ser el 29 de juliol del 1982) consolidat com a instal·lació de vols comercials regionals, corporatius i de treballs aeris. Després de romandre tancat al trànsit des de l’any 1984, la nova etapa de la pista es va inaugurar el juny del 2010. La plataforma disposa d’un total de catorze hangars utilitzats per empreses d’aviació corporativa i per firmes de venda d’aeronaus, de serveis de reparació o de treballs aeris. Cinc parcel·les han estat adjudicades a empreses que aixecaran hangars nous i Aeroports de Catalunya treballa per impulsar la construcció de nou nous hangars. El complex aeri va registrar l’any 2024 un total de 10.664 passatgers, un 75 per cent més que l’any anterior, en 291 vols comercials. L’activitat de l’aeroport repercuteix positivament en l’economia del territori, sobretot en la d’Andorra, destinació majoritària dels viatgers que arriben. Els vols comercials, operats per Air Nostrum i que reben suport econòmic del Govern andorrà en funció de l’ocupació, connecten la Seu amb Madrid i amb Palma de Mallorca. L’aeroport és també base del Grup d’Actuacions Especials dels Bombers de la Generalitat, que cada any porta a terme centenars d’operacions de rescat. Les activitats contra incendis i de fumigació suposen més d’un centenar de vols anuals. D’aquesta manera, Aeroports de Catalunya, ens de la Generalitat titular de l’aeroport, i el Govern d’Andorra han renovat un any més el conveni de gestió compartida, que preveu una aportació màxima del Coprincipat de 400.000 euros.