Conrear cereal i fruita a Lleida requerirà en 20 anys almenys el 10% més d'aigua

Els efectes del canvi climàtic exposen l'agricultura de la demarcació de Lleida a un escenari de més consum d'aigua i de menor disponibilitat d'aquest recurs de manera simultània, ja que la demanda natural dels principals cultius s'incrementarà, amb més calor i menys pluges, per sobre del 10% els pròxims vint anys.

El canvi climàtic provoca una accelerada transformació de l’escenari agrari, amb més demanda i menor disponibilitat alhora del recurs d’aigua, que obliga a modificar els patrons d’emmagatzemament, gestió i consum de l’aigua, segons adverteix la documentació bàsica del nou Pla Hidrològic de l’Ebre (PHE) 2028-2033, que es troba en fase d’exposició al públic fins al 20 de juny.

“La precipitació presenta una tendència moderada a la disminució en les pròximes dècades mentre que l’augment previst de l’evapotranspiració és notablement més marcat”, conclouen els estudis de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que afegeixen que, “a més, els increments més grans de les evapotranspiracions trimestrals es produeixen en l’època estival, mentre que el repartiment interanual de la precipitació ofereix una distribució més erràtica”.

El PHE preveu que els grans sistemes de reg redueixin el consum a través de la modernització

L’evapotranspiració, que és la pèrdua d’humitat del sòl (evaporació) a l’absorbir-la les plantes per als seus processos metabòlics (transpiració) i que coincideix amb la demanda d’aigua dels vegetals, és un terme nuclear de l’equació. I els càlculs de la CHE apunten que patirà un notable augment durant els pròxims 20 anys, fins al 2025.

Concretament, l’augment de la demanda hídrica a la conca serà del 9,9% per a l’alfals (passarà de 4.630 a a 5.055 m3/ha a l’any), de l’11,2% per al panís (4.383 a 4.844) i del 12,26% per al blat (4.383 a 4.844), cultius que sumen més de 110.000 ha a la demarcació de Lleida. Quant als fruiters, els increments seran del 10,56% per al presseguer (4.220 a 4.659) i la perera (4.280 a 4.732) i del 10,72% per a la pomera (3.964 a 4.389), l’explotació dels quals supera les 20.500 ha d’extensió.

Aquests augments de la demanda d’aigua, que també afectaran la vinya (13,2%) i l’olivera (12,3%), arriben en un escenari de menor disponibilitat de l’aigua per la reducció de les precipitacions, una tendència per a la qual la CHE ja no treballa amb projeccions sinó amb dades.

Així, l’encreuament de les dades de la sèrie de pluges i nevades des de l’any hidrològic 1940/1941 fins al 2021/2022 amb la sèrie del 1980/1981 al 2021/2022 ja recullen una reducció de les precipitacions del 3,75% a les conques del Segre i la Noguera Pallaresa i una altra del 4,5% a les de l’Éssera i la Ribagorçana.

La mitjana de 641 litres/m² a l’any de la sèrie llarga del Segre i la Pallaresa baixa a 617 en la sèrie més recent, mentre que les mitjanes de la Ribagorçana i l’Éssera cauen de 690 a 659. Els retrocessos són fins i tot més grans, del 4% i el 4,7% respectivament, si l’observació se centra en els anys de més precipitació.

Aquesta menor precipitació ja redueix el cabal que circula pels rius: la minva assoleix el 5,36% al Segre i la Pallaresa si es compara la sèrie curta amb la llarga, una operació en la qual desapareixen 119 dels 2.221 hm3 d’aportació natural, i el 7,3% a la Ribagorçana i l’Éssera, on la davallada és de 105 hm3 sobre 1.454.

En aquest escenari és en el qual els responsables de la CHE plantegen una retallada progressiva de les dotacions als grans sistemes de regadiu en alta, és a dir, en el subministrament des dels embassaments, per mantenir les dotacions a les parcel·les a base d’obres que millorin l’eficiència hídrica d’aquests sistemes.

Les eficiències mitjanes dels sistemes de regadiu són avui del 81,2 per cent al Segarra-Garrigues, del 70,3 per cent a l’l’Aragó i Catalunya (opera amb un terç menys d’aigua de la prevista), del 69,8 per cent a l’Algerri-Balaguer (25% menys), del 61,2% a l’Urgell i del 60,1% a Pinyana.

L’Urgell, que avui rep un 10% més del previst, segons la CHE, hauria d’estalviar gairebé un 15%, i Pinyana, el superàvit del qual fregaria el 30%, hauria d’economitzar un 20%, en els dos casos, sobre l’assignació oficial.

Procés de participació per a nous regadius

“En el quart cicle de planificació s’establiran les noves superfícies (de regadiu) i (les seues) demandes per a l’any 2033, de forma participativa”, assenyala la memòria del nou Pla Hidrològic de l’Ebre, que assenyala que la demanda de la conca (8.141 hm3) s’ha de reduir un 5%. “Amb l’ajustament de dotacions i les millores en les tècniques de reg, no s’esperen efectes en les demandes d’aigua per a la planificació”, afegeix.

Més turisme actiu però no més esquí ni golf

D’altra banda, la memòria considera “previsible que els usos recreatius lligats a l’aigua, que no generen demanda, “es continuïn incrementant, en particular amb les activitats de pesca, navegació i les denominades de turisme actiu o d’aventura, tant en rius com en embassaments”. “No són previsibles noves estacions d’esquí a mitjà termini i tampoc és previsible un creixement significatiu de camps de golf”, anota.

Més recursos hídrics a la conca de la Garona

Les previsions de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) apunten a una evolució de la disponibilitat de recursos hídrics a la conca de la Garona, a la Val d’Aran, oposada a la de la resta de la demarcació. Les sèries curtes revelen un augment davant les llargues tant per a les precipitacions com per a l’aportació fluvial: de 1.073 a 1.116 litres/m² a l’any i de 412 a 423 hm3 anuals en el tram aranès.