Ni estacions d’esquí, ni camps de golf: la CHE els desaconsella per l'estat de la reserva d’aigua

El canvi climàtic està provocant una accelerada transformació de l’escenari agrari a la conca de l’Ebre, amb una demanda més elevada i menor disponibilitat simultània del recurs hídric.

Aquesta situació obliga a modificar els patrons d’emmagatzemament, gestió i consum de l’aigua, segons n’adverteix la documentació bàsica del nou Pla Hidrològic de l’Ebre (PHE) 2028-2033, que es troba en fase d’exposició al públic fins el proper 20 de juny.

Els estudis de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) conclouen que "la precipitació presenta una tendència moderada a la disminució en les pròximes dècades mentre que l’augment previst de l’evapotranspiració és notablement més marcatge". A més, destaquen que "els increments més grans de les evapotranspiracions trimestrals es produeixen en l’època estival, mentre que el repartiment interanual de la precipitació ofereix una distribució més erràtica".

En aquesta situació, la memòria considera “previsible que els usos recreatius lligats a l’aigua, que no generen demanda, “es continuïn incrementant, en particular amb les activitats de pesca, navegació i les denominades de turisme actiu o d’aventura, tant en rius com en embassaments.” “No són previsibles noves estacions d’esquí a mitjà termini i tampoc no és previsible un creixement significatiu de camps de golf”, anota.

Augment de la demanda hídrica en els principals cultius

Els càlculs de la CHE apunten que l’evapotranspiració, que és la pèrdua d’humitat del terra en absorbir-la les plantes per als seus processos metabòlics, patirà un notable augment en els propers 20 anys, fins 2045. Concretament, l’increment de la demanda hídrica a la conca serà del 9,9% per a l’alfals (passant de 4.630 a 5.055 m³/ha a l’any), de l’11,2% per al panís (de 4.383 a 4.844 m³/ha) i del 12,26% per al blat (de 4.383 a 4.844 m³/ha). Aquests cultius sumen més de 110.000 hectàrees a la demarcació de Lleida.

Quant als fruiters, els augments seran del 10,56% per al presseguer (de 4.220 a 4.659 m³/ha) i la perera (de 4.280 a 4.732 m³/ha), i del 10,72% per a la pomera (de 3.964 a 4.389 m³/ha), l’explotació del qual supera les 20.500 hectàrees d’extensió. Aquests increments de la demanda d’aigua també afectaran la vinya (13,2%) i l’olivera (12,3%).

Reducció de les precipitacions a les conques del Segre, Noguera Pallaresa, Ésera i Ribagorçana

L’escenari de menor disponibilitat de l’aigua es deu a la reducció de les precipitacions, una tendència per a la qual la CHE ja no treballa amb projeccions sinó amb dades reals. L’encreuament dels registres de pluges i nevades des de l’any hidrològic 1940/1941 fins 2021/2022 amb la sèrie de 1980/1981 a 2021/2022 ja recullen una reducció de les precipitacions del 3,75% a les conques del Segre i el Noguera Pallaresa, i del 4,5% en les de l’Ésera i el Ribagorçana.

La mitjana de 641 litres/m² a l’any de la sèrie llarga del Segre i el Pallaresa baixa a 617 en la sèrie més recent, mentre que les mitjanes del Ribagorçana i l’Ésera cauen de 690 a 659 litres/m². Els retrocessos són fins i tot més grans, del 4% i el 4,7% respectivament, si l’observació se centra en els anys de més precipitació. Aquesta menor precipitació ja redueix el cabal que circula pels rius: la minva assoleix el 5,36% en el Segre i el Pallaresa si es compara la sèrie curta amb la llarga, una operació en la qual desapareixen 119 dels 2.221 hm³ d’aportació natural, i el 7,3% en el Ribagorçana i l’Ésera, on la minvada és de 105 hm³ sobre 1.454.

Propostes de la CHE per afrontar el repte hídric

Davant d’aquest escenari, els responsables de la CHE plantegen una retallada progressiva de les dotacions als grans sistemes de regadiu en alta, és a dir, en el subministrament des dels embassaments, per mantenir les dotacions a les parcel·les a base d’obres que millorin l’eficiència hídrica d’aquests sistemes. Les eficiències mitjanes dels sistemes de regadiu són avui del 81,2% en el Segarra-Garrigues, del 70,3% a l’l’Aragó i Catalunya (opera amb un terç menys d’aigua de la prevista), del 69,8% en l’Algerri-Balaguer (25% menys), del 61,2% a l’Urgell i del 60,1% a Pinyana.

Segons la CHE, el Canal d’Urgell, que avui rep un 10% més del previst, hauria d’estalviar gairebé un 15%, i Pinyana, el superàvit del qual fregaria el 30%, hauria d’economitzar un 20%, en ambdós casos, sobre l’assignació oficial. Aquestes mesures busquen optimitzar l’ús de l’aigua i adaptar-se a les noves condicions climàtiques que afecten la conca de l’Ebre.