Silur i truita 2025: quan i com pescar a Mequinensa

El pantà de Mequinensa és un dels embassaments més grans i populars d'Aragó per a la pràctica de la pesca. Conegut per la seva biodiversitat, aquest embassament atreu pescadors de tot arreu que busquen experimentar amb diverses espècies piscícoles, incloent autòctones i exòtiques. La gestió de la pesca en aquest embassament es regeix per l'ordenança específica recollida al Pla General de Pesca d'Aragó.

El silur, el rei dels grans depredadors al pantà de Mequinensa

El silur (Silurus glanis), una espècie exòtica originària d'Europa de l'Est i Àsia Central, s'ha convertit en un dels peixos més emblemàtics i controvertits del pantà de Mequinensa. Aquests colossals depredadors poden superar els 2,5 metres de longitud i els 100 kg de pes, el que els converteix en un repte irresistible per a molts pescadors esportius.

No obstant això, la presència del silur també genera preocupació per l'impacte ecològic que té sobre l'ecosistema local. Com a depredador agressiu, competeix amb les espècies autòctones pels recursos i s'alimenta de peixos més petits, aus aquàtiques i altres animals. Per aquest motiu, el Pla General de Pesca d'Aragó per al 2025 permet la seva pesca durant tot l'any al pantà de Mequinensa i altres aigües ciprinícoles, sense límits de captura ni restriccions de mida.

De fet, la normativa exigeix que els exemplars capturats siguin sacrificats immediatament i no puguin ser retornats a l'aigua, com a mesura per controlar la seva expansió. S'autoritza l'ús d'esquers artificials i naturals no exòtics, però queda prohibit l'ús de peixos vius o morts com a esquer. A més, es requereix la desinfecció dels equips de pesca i embarcacions per evitar la propagació d'espècies invasores associades, com el musclo zebra.

La truita comuna, una joia autòctona sotmesa a estricta protecció

A diferència del silur, la truita comuna (Salmo trutta) és una espècie autòctona molt preuada a Aragó, especialment apreciada pels pescadors pel seu valor esportiu i gastronòmic. Encara que el pantà de Mequinensa no és un hàbitat típic per a aquesta espècie, que prefereix aigües fredes, netes i ben oxigenades, la seva pesca està minuciosament regulada a tota la comunitat autònoma.

Segons el Pla General de Pesca d'Aragó per al 2025, a la majoria de les aigües declarades com a hàbitat de la truita, s'aplica obligatòriament la modalitat de captura i solta. Això significa que tots els exemplars han de ser retornats a l'aigua immediatament després de la seva captura, per protegir l'espècie. La pesca extractiva només està permesa en certes àrees designades, amb quotes i mides estrictament regulades.

Els períodes hàbils per a la pesca de la truita varien segons la modalitat i la zona. En règim de captura i solta, la temporada general va del tercer dissabte de març al 15 d'octubre, mentre que a les aigües d'alta muntanya es permet del 1 de juny al 15 d'octubre. En règim extractiu, la temporada general és del tercer dissabte de març al 31 d'agost, i a l'alta muntanya del 1 de juny al 31 d'agost.

En la modalitat extractiva, la quota màxima és de 3 exemplars per pescador i dia, amb mides permeses entre 21 i 25 cm, excepte per a exemplars majors de 60 cm. Quant als esquers, en captura i solta només es permeten artificials amb un únic ham sense mort, mentre que en pesca extractiva es permet l'ús d'esquer natural únicament per a pescadors majors de 65 anys sota certes condicions.

Espècies autòctones i exòtiques més comunes a Aragó

A més del silur i la truita, el Pla General de Pesca d'Aragó per al 2025 classifica les espècies més habituals i populars a les aigües aragoneses, inclòs el pantà de Mequinensa, en autòctones i exòtiques:

Entre les espècies autòctones destaquen el barb comú o de Graells (Luciobarbus graellsii), el gobi (Gobio lozanoi), el piscardo (Phoxinus bigerri) i la tenca (Tinca tinca).

Quant a les espècies exòtiques, a més del silur, trobem la carpa comuna (Cyprinus carpio) i les seves varietats, el black bass (Micropterus salmoides), la lucioperca (Sander lucioperca), la truita arc de Sant Martí (Oncorhynchus mykiss), el peix gat (Ameiurus melas), la perca europea (Perca fluviatilis), l'alburn (Alburnus alburnus), el lluç de riu (Esox lucius) i el cranc vermell americà (Procambarus clarkii).

En definitiva, el pantà de Mequinensa i les aigües aragoneses ofereixen una gran varietat d'opcions per als amants de la pesca, amb espècies autòctones i exòtiques que suposen diferents reptes i atractius. 

No obstant això, és fonamental respectar les normatives establertes al Pla General de Pesca d'Aragó per a cada espècie i modalitat, per garantir la sostenibilitat dels recursos piscícoles i la conservació dels ecosistemes aquàtics. Només amb un enfocament responsable i respectuós podrem seguir gaudint d'aquesta apassionant activitat en els propers anys.