La Generalitat destina 1,5 milions a salaris d'alcaldes i edils de pobles

La Generalitat ha destinat 1,5 milions d'euros l'últim any a pagar els salaris d'un total de 188 alcaldes i regidors de 154 ajuntaments lleidatans de menys de dos mil habitants. Aquestes subvencions per retribuir càrrecs electes locals de petits municipis van oscil·lar el 2024 entre els 536 i els 18.381 euros anuals.

Petits municipis de Lleida es van repartir l’any passat 1,5 milions d’euros en subvencions de la Generalitat per pagar un salari a alcaldes i regidors. Un total de 188 càrrecs electes de 154 ajuntaments lleidatans es van beneficiar d’aquests ajuts, que l’administració catalana atorga des del 2008 a localitats de fins a 2.000 habitants. Les quanties atorgades el 2024 als consistoris de la província van oscil·lar entre 536 i 18.381 euros.

La quantia màxima de les subvencions depèn del nombre d’habitants de cada municipi. Els que tenen fins a 100 habitants poden cobrar un màxim d’11.373 euros a l’any, mentre que els que tenen entre 501 i 2.000 veïns poden rebre fins a 18.831 euros anuals. Així mateix, cada ajuntament decideix com repartir els ajuts. La majoria els utilitza per dotar d’un salari l’alcalde, però d’altres els fan servir per retribuir un o diversos regidors.

La llei estatal dicta sous màxims d’entre 35.188 i 117.293 euros a l’any per als alcaldes i regidors Assumirà els processos de selecció per a 218 places de funcionaris d’habilitació nacional

Això últim és freqüent en municipis el primer edil dels quals té ja assignat un salari en altres institucions, com ara consells comarcals, Diputació, Parlament, Congrés o Senat. Tenir dedicació exclusiva en qualsevol d’aquestes és incompatible amb cobrar un sou com a càrrec electe municipal.

La subvenció més baixa correspon a l’ajuntament de l’Albi. Segons dades de la Generalitat, va rebre el 2024 només 536 euros, que el consistori va decidir repartir a parts iguals entre sis regidors, a raó de 89,35 euros cada un. En canvi, en l’extrem contrari, es troben onze municipis de Lleida que reben 18.381 euros, el màxim previst en cada convocatòria: Artesa de Lleida, Corbins, la Fuliola, Isona i Conca Dellà, Os de Balaguer, Puigverd de Lleida, Sant Guim de Freixenet, Térmens, Torà, Vallfogona de Balaguer i Vilanova de Segrià.

La subvenció més freqüent atorgada l’any passat ascendeix a 9.996 euros. És l’assignada a un total de seixanta ajuntaments lleidatans. Corresponen a municipis de fins a 500 habitants, en els quals la normativa espanyola no permet als electes municipals cobrar en règim de dedicació exclusiva i fixa com a màxim un 75% de la jornada laboral.

Neguen aquests fons a Llavorsí i Àger al superar el límit d’ingressos

La Generalitat ha denegat les subvencions que els ajuntaments d’Àger i Llavorsí van sol·licitar el 2024 per retribuir els seus càrrecs electes. El Govern va rebutjar atorgar-los ajuts al considerar que superaven el límit d’ingressos que estableix cada any en les bases de la convocatòria. En el cas d’Àger, l’alcaldessa, Mireia Burgués, ho va atribuir al fet que el pressupost municipal inclou la residència per a la tercera edat, cosa que dona una imatge “irreal” de l’estat d’ingressos i despeses del consistori. Altres municipis amb equipaments d’aquest tipus els gestionen a través d’empreses públiques, amb la qual cosa no s’inclouen en els seus pressupostos municipals.

Al marge dels ajuts de la Generalitat, els ajuntaments tenen la potestat de retribuir els seus electes amb càrrec a les arques municipals, sempre que no incorrin en incompatibilitats ni superin els màxims que dicta la llei estatal. D’acord amb aquesta, els alcaldes i regidors de municipis de fins a mil habitants poden cobrar fins a 35.188 euros a l’any. Els de ciutats com Lleida, entre els 150.000 i els 300.000 veïns, fins a 93.834 euros, mentre que les de més de 500.000 habitants poden cobrar fins a 117.293 euros anuals.

Acord per pal·liar la falta de secretaris i interventors

L’Estat i la Generalitat han fet un primer pas per provar de resoldre la falta de funcionaris amb habilitació nacional com a secretaris i interventors, necessaris per al funcionament dels ajuntaments. Així, l’administració catalana participarà directament en la gestió de la pròxima convocatòria pública, de manera que assumirà els processos de selecció i el curs selectiu per a aquest personal a l’Escola d’Administració Pública.

Està previst que el Govern espanyol convoqui el mes de març vinent un miler de places de funcionaris amb habilitació nacional, amb les quals volen reduir el nombre d’interins. D’aquestes, la Generalitat haurà d’assumir els processos de selecció de 218, amb la qual cosa espera cobrir aquestes places en municipis de tot Catalunya abans de finals d’any.

Segons el departament de Presidència, el 66% dels ajuntaments catalans no compten actualment amb aquests funcionaris i cobreixen les places amb personal municipal de manera temporal. Per la seua part, ajuntaments i entitats municipalistes van rebre amb satisfacció l’anunci de la Generalitat per reduir el problema.