Un total de 25 alcaldes del pla de Lleida signen un manifest contra el projecte Nova Tracjusa de Juneda

Un total de 25 alcaldes de les comarques de les Garrigues, l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera i el Segrià han signat un manifest en contra de la planta de residus Nova Tracjusa que impulsa a Juneda Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) i el grup Griñó, l’empresa investigada per la seva presumpta relació amb el trànsit il·lícit de residus provinents d’Itàlia. 

Els batlles han mostrat el seu rebuig al projecte en un acte programat en la 28a Fira de l’Oli d’Oliva Verge Extra de Catalunya que se celebra a les Borges Blanques, on han defensat que el projecte afecta la salut dels veïns i els sectors agroalimentari i turístic de la zona. Els alcaldes faran una consulta ciutadana per fer palès la posició dels veïns vers el projecte.

Concretament, s’han adherit al manifest els alcaldes dels municipis de les Garrigues com les Borges Blanques, Arbeca, la Floresta, els Omellons, l'Espluga Calba, Fulleda, Tarrés, Vinaixa, Cervià de les Garrigues, l'Albagés, el Cogul, el Soleràs i els Torms; del Pla d’Urgell com Vilanova de Bellpuig, el Palau d'Anglesola, Torregrossa, Bell-lloc d’Urgell i Ivars d’Urgell; de l’Urgell com Bellpuig i Tornabous; de la Noguera com Bellcaire d'Urgell i Torrelameu; i del Segrià com Alcanó, Torres de Segre i Torrebesses.

L’alcalde d’Arbeca, Sergí Pelegrí, ha parlat en nom de tots els batlles signants i ha defensat que Nova Tracjusa és un projecte “que posa en risc la qualitat de vida de les persones” i s’ha referit a les emissions contaminants que preveu la planta de residus com dioxines, furans i metalls pesants que s’estendrien en un radi de 30 quilòmetres.

Durant la seva intervenció, Pelegrí també s’ha mostrat contundent amb l’Ajuntament de Juneda, qui ha de decidir si concedeix la llicència d’obres per impulsar la instal·lació. De fet, ara per ara, aquest municipi no s’ha subscrit al manifest. “No podem permetre que la comarca apadrini aquest projecte. Exigim el dret a una qualitat de vida saludable”, ha manifestat Pelegrí.

Sota el lema ‘En defensa de la salut i la terra’, l’acte unitari ha comptat amb una conferència tècnica a càrrec de l’enginyer forestal David Caselles, qui ha conclòs que el funcionament que preveu la planta amb la incorporació de la gasificació de residus urbans “és una qüestió merament econòmica”.

Consultes populars

Per la seva banda, l’alcalde de les Borges Blanques, Josep R. Farran, ha exposat que entre les propostes unitàries de les alcaldies signants destaca la convocatòria de consultes populars simultànies a tots els municipis adherits abans que finalitzi el mes de març. “El projecte de Nova Tracjusa pot canviar la fisonomia del territori. Plantegem la consulta per decidir quina comarca volem i què volem ser”, ha sentenciat.

En aquest sentit, des dels consistoris facilitaran la informació necessària als veïns perquè puguin decidir de manera “conscient”. Les consultes estaran organitzades segons els mecanismes previstos en els respectius reglaments de participació ciutadana.

Reconversió de Tracjusa

El projecte de Nova Tracjusa està impulsat per Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) i el grup Griñó i preveu reconvertir Tracjusa, una antiga planta per al tractament de residus. Si bé anys enrere la instal·lació tractava 100.000 tones de residus amb un 80% de purins i un 20% de productes orgànics d’origen agroindustrial, Nova Tracjusa preveu incrementar el volum de tractament de residus fins a les 400.000 tones amb un 75% d’urbans industrials i un 25% d’origen ramader, segons el manifest que ha llegit l’alcaldessa de Cervià de les Garrigues, Mercè Rubió.

Es tracta d’un canvi que “implica processos d’incineració per a la producció de gas sintètic” i “suposa una alteració substancial del model productiu local que pot afectar a la producció agroalimentària de qualitat que caracteritza les nostres comarques”, ha dit Rubió.

Així mateix, el manifest insta la resta de municipis afectats a sumar-se a la iniciativa “per defensar el territori i el benestar de la ciutadania” i sol·licita una revisió “integral” del projecte presentat, així com l’aplicació del principi de precaució, que en dret administratiu es tracta d’un principi pel qual els poders públics poden adoptar mesures d'actuació o d'omissió orientades a la salvaguarda de la salut o del medi ambient davant d'una situació de risc.