Òscar Ordeig: «El control de la fauna no ha de recaure només en els caçadors»

La plaga de conills persisteix després de matar-ne centenars de milers. La caça ha arribat potser al límit?

No és un tema de caça, sinó de control cinegètic, que va més enllà. Cal actuar a tots els nivells per controlar la seua població, i no només amb la caça. Qui cregui que resoldrem l’emergència cinegètica sense els caçadors, s’equivoca. Tanmateix, tampoc pot ser que els caçadors siguin responsables del control cinegètic del país, perquè això és impossible. Només ho resoldrem amb la participació de totes les parts afectades, tant en l’àmbit públic com el privat. Catalunya té un greu problema sanitari, d’accidentalitat en carreteres i de danys agrícoles que s’ha d’abordar amb urgència. Des del Govern hem d’actuar més i millor que fins ara. Aprofitarem el que ha funcionat, però és necessari més treball, més coordinació i tècniques més efectives. Sense mesures contundents, la situació anirà a pitjor.

En quins altres àmbits preveuen actuar, a part de la caça?

El canvi climàtic afavoreix la proliferació d’algunes espècies i plagues. Si no construïm un país equilibrat, on no s’abandonin zones rurals, boscos, pastures i cultius, la fauna cinegètica proliferarà i serà impossible controlar-la. També és necessària una actuació permanent i regular de control. No podem esperar a actuar quan el problema està sobre la taula. He demanat als tècnics que preparin plans permanents de gestió del territori i control de fauna. És important que l’agricultor vegi que l’administració i la societat estan del seu costat i que farem el necessari per ajudar-lo.

Tot són solucions a llarg termini. N’hi ha de més immediates?

Hi ha mesures per a aquest mes. A través de Forestal Catalana i els Agents Rurals hem engegat un pla de xoc a l’Urgell, el Pla i Segrià. Hi haurà caceres i assessorament sobre mesures d’autoprotecció. Forestal Catalana utilitzarà trampes i les pickups habilitades per caçar amb visors nocturns. Qualsevol agricultor que pateixi danys a les seues finques, que parli amb l’oficina comarcal o el director dels serveis territorials d’Agricultura per activar els recursos necessaris. També és urgent canviar les bases dels ajuts per a protecció davant dels conills. Han funcionat malament i els fons no s’han assignat, els diners han d’arribar als agricultors. Els cursos per formar-los en tècniques de captura i control cinegètic passaran de vuit el 2024 a 22 aquest any. Així mateix, el director general de Desenvolupament Rural ha de parlar amb Agroseguro per veure com millorem les indemnitzacions per danys de fauna cinegètica.

L’anterior Govern va descartar el fosfur d’alumini com a biocida en finques. Quina és la seua posició?

Hem demanat als tècnics que avaluïn en quines circumstàncies es pot fer servir, però la normativa actual no ho permet en cultius. Defensarem tot el que sigui efectiu, legal i segur. El que sí que hem demanat és una revisió de les infraestructures de l’Estat i la Generalitat, on sí que pot aplicar-se, per evitar que es converteixin en reservoris de conills.

El conill es caça ja tot l’any, però en espais protegits com les zepes s’aplica el calendari genèric de la caça menor.

Haurem d’abordar de forma conjunta quines mesures poden ser efectives en aquests espais, per evitar que acabin sent un reservori de fauna cinegètica on no es pot actuar. També és perjudicial per a les zepes i els seus objectius de conservació la sobrepoblació de determinades espècies.

Quines altres mesures poden compartir protagonisme amb la caça?

Tenim experts en universitats i centres d’investigació a la recerca de tècniques i experiències que hagin funcionat en altres indrets del món. És important generar coneixement i estem disposats a fer proves. Hem consultat a centres d’investigació si determinats depredadors poden ajudar, però això no ha de suposar un problema per a l’activitat agrària. De vegades, la sola aparició d’un depredador fa que els conills es desplacin. També hi ha cultius més resistents a la fauna cinegètica.

Quines proves pilot estan ja sobre la taula de la Generalitat?

Sobre trampes, neteges de marges i sotaboscos, sobre protectors metàl·lics per a arbres i alguna prova amb depredadors. Hem d’anar provant què funciona.

És necessària una llei de caça?

He demanat als grups polítics un debat al Parlament per impulsar una millora en la normativa sobre fauna cinegètica. Ells decidiran en quins àmbits i de quant abast. UP va presentar una proposta en l’anterior legislatura. Que valorin juntament amb el Govern si cal impulsar-la o bé és necessària una llei de caça. No hem de continuar regint-nos per una llei del 1970 i no podem ser l’única comunitat sense legislació en aquesta matèria, però cal un ampli consens polític.

Més de 3.000 caçadors han penjat l’escopeta en 10 anys, veu possible un relleu suficient?

Treballem amb la Federació de Caça i altres col·lectius de caçadors per establir un nou model i explicar i divulgar la seua tasca. També hem de veure com assegurar el relleu generacional, però el problema no és la falta de llicències, sinó que ningú diu als caçadors com volem que es facin les coses en els propers deu anys.

Tenen ossos i llops un paper en el control al Pirineu de fauna salvatge com els senglars?

La reintroducció de depredadors no pot anar en detriment de les explotacions agrícoles i ramaderes, cal trobar un equilibri que passa per millorar la gestió de l’os i el llop, els mecanismes d’autoprotecció, el monitoratge dels seus moviments i la resposta davant d’atacs. Cal actualitzar les indemnitzacions per danys, per augmentar-les i fer-les més ràpides. Hem pactat amb Territori que presentarem una proposta consensuada que haurà de tenir en compte els costos directes dels atacs a bestiar, però també els indirectes.