La contaminació del Corb, l'Ondara i el Sió danya dos aqüífers de mil km²

L'excessiu volum de purins i d'abocaments residuals de poblacions que transporten les aigües de rius com el Sió, l'Ondara i el Llobregós han començat a causar un “impacte comprovat” per excés de nitrogen als aqüífers de l'Urgell i de les Calcàries de Tàrrega, dos masses d'aigua que sumen una extensió de mil quilòmetres quadrats.

El deteriorament ambiental dels tres principals afluents del Segre pel seu marge esquerre, el Corb, el Sió i l’Ondara, ha començat a activar les alarmes: els tres rius es repeteixen en cada un dels cribratges de deteriorament de la qualitat de les aigües que recull la documentació inicial del nou Pla Hidrològic de l’Ebre (PHE), que la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) acaba de treure a exposició pública.

El Corb, que naix a la província de Tarragona i desemboca 57 km després a Vilanova de la Barca després de travessar l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià; el Sió, els 80 quilòmetres del qual drenen la Segarra, l’Urgell i la Noguera per abocar el seu cabal aigües amunt de Balaguer, i l’Ondara, de tot just 50 km entre Talavera i Vallfogona de Balaguer, travessen algunes de les zones de més activitat industrial, agrícola i ramadera de la demarcació de Lleida. Primer van operar com a font de cabals per, a poc a poc, amb el desenvolupament dels regadius i els polígons i el creixement dels nuclis urbans, acabar transformant-se en embornals dels retorns d’aquestes mateixes activitats. Aquest procés, que s’ha mantingut durant més de mig segle, ha provocat intenses alteracions tant en la seua morfologia com en els seus ecosistemes i, també, en la qualitat de l’aigua que hi circula.

La memòria del quart PHE, que definirà la gestió de l’aigua a la conca de l’Ebre entre 2028 i 2033, ressenya com a “impacte comprovat” la contaminació per nitrats dels aqüífers Al·luvial de l’Urgell i Calcàries de Tàrrega, que ocupen sengles superfícies de 276 i de 795 km², com a conseqüència de les filtracions procedents d’aquests tres rius. El Sió i el Corb en el primer cas i el Corb i l’Ondara en el segon “travessen l’envoltant d’aigües afectades”, indica el document.

“Regadiu i ramaderia no són compartiments estancs dins de la producció agrària”, recorda l’informe elaborat per la CHE, que anota com, “al contrari, estan moltes vegades interrelacionats, de manera que el regadiu genera productes destinats a l’alimentació animal, i posteriorment és receptor dels purins ramaders, digerint-los com a abonament orgànic”. Així, conclou, les concentracions ramaderes més grans es localitzen a l’entorn les zones regables i, d’acord amb els estudis isotòpics efectuats, l’origen dels nitrats trobats a les masses d’aigua afectades és orgànic, és a dir, procedent d’animals i persones bàsicament.

La llista de pressions que pateixen aquests dos aqüífers inclouen la pràctica totalitat del catàleg de fonts de deteriorament: reben aigües residuals urbanes i industrials, retorns de l’agricultura i la ramaderia i vessaments de la mineria, i les seues conques suporten la presència de sòls amb contaminació i zones industrials abandonades que actuen com a fonts de pol·lució. En el cas de les Calcàries de Tàrrega, a aquesta pressió s’afegeixen diversos abocadors. També coincideixen les dos a ser fonts d’extracció de recursos per a l’agricultura, la indústria i el proveïment d’aigua mitjançant xarxes públiques.

D’altra banda, els estudis previs de la CHE per al nou PHE recullen diversos “impactes comprovats” als rius. Entre els d’origen orgànic hi ha els danys en la flora i els macrovertebrats al Sió, i en la fauna piscícola i l’hàbitat tant en el Corb com en l’Ondara, en tots dos casos des del naixement fins a la desembocadura.

Els de caràcter orgànic inclouen un excés de seleni a què s’afegeix al Corb i a l’Ondara la del dicofol, un acaricida tòxic per a peixos, algues, crustacis i mol·luscos.

El seleni, utilitzat com a suplement nutritiu en l’avicultura i per fabricar pintura i vidre en la indústria, pot tenir origen natural geològic per les lutites (roques sedimentàries) presents a la conca de tots aquests rius. La seua ingesta provoca patologies intestinals.

Eines per aturar la contaminació

La memòria del nou Pla Hidrològic de l’Ebre preveu que “l’augment de la superfície regable incrementarà les pressions per extraccions i contaminació difusa, però dins dels marges previstos”, i que es produirà acompanyat d’“un procés continuat de modernització que està portant a expandir progressivament les tècniques de reg més eficients”. Aquesta modernització ha reduït en vint anys del 64% al 41,2% la superfície que es rega per gravetat, una cosa que, encara que “no sempre” es tradueix en un estalvi a l’intensificar-se “simultàniament” els cultius, sí que redueix “els retorns de reg i amb això la càrrega de contaminants que arriba a les masses d’aigua”. Per a la ramaderia, que consumeix menys de l’1% d’aigua que l’agricultura, es preveu “un creixement atenuat” amb la qual cosa “resulta previsible un increment de la pressió ramadera” el “principal efecte del qual no té a veure amb la demanda d’aigua, imperceptible, sinó amb la generació de contaminació difusa”. Així, afegeix el document, “la intensificació de les mesures de tractament de purins i de la seua limitació d’aplicació (...) són clau per a la mitigació de la pressió per contaminació difusa”.