Forestalia projecta a Fraga onze parcs amb 470.000 plaques solars

La companyia energètica Forestalia projecta construir a Fraga un bloc d’onze parcs fotovoltaics que comportaran la instal·lació d’un total de 472.950 plaques solars.

La sol·licitud de les autoritzacions per instal·lar-los, que es tramiten en tres blocs, ha estat sotmesa al tràmit d’exposició pública per l’àrea d’Indústria i Energia de la subdelegació del Govern central a Osca perquè els afectats puguin presentar al·legacions fins a finals del mes de febrer.

El projecte es completa amb sis parcs eòlics que afecten diverses localitats del Baix Cinca Tant les plantes solars com les de vent i la LAT es troben en la fase inicial del procés

El projecte contempla que el grup de parcs sumi una potència de 279,94 MW (megawatts) de potència i la construcció requereixi una inversió de 123 milions d’euros, segons les estimacions de la mateixa empresa. Haurà d’evacuar la seua producció cap a la subestació Cabanyera, ubicada al terme de Fraga, per, des d’allà, ser transportada fins a l’Espluga de Francolí a través de la LAT (línia d’alta tensió) de 220 kv (quilovolts) que promou Forestalia després d’haver estat rebutjat per la Generalitat i pel Miteco (ministeri per a la Transició Ecològica) el projecte de línia MAT (molt alta tensió, de 400 kv) que impulsava el mateix grup per un traçat similar.

Set dels onze parcs fotovoltáicos es projecten per complet en terrenys del terme municipal de Fraga, mentre que els altres quatre afecten també el municipi de Ballobar i, d’aquests últims, tres també al de Vilella de Cinca.

Els parc solars projectats a Fraga es divideixen en tres blocs. Un el formen els denominats Glen (19,64 MW, 33.300 plafons), Kara (22,92 i 38.820), Buri (22,92 i 38.820) i Magnética i un altre, els anomenats Atria (32,74 i 55.440), Avior (32,74 i 55.440) i Gondul (22,92 i 38.820).

El tercer bloc inclou els batejats com a Berilio (29,47 i 49.920), Olrun (22,92 i 38.820) i Uror (27,83 i 47.100), que inclouen terrenys de Fraga, Vallobar i Vilella de Cinca, i Bor (22,92 i 37.950), que únicament afecta els dos primers termes.

Tots “compten amb permís d’accés a la xarxa de transport a la subestació elèctrica L’Espluga” des del juny del 2023, encara que els permisos referents a la línia entre la Cabanyera i la infraestructura de la localitat tarragonina es tramiten en un altre expedient.

El clúster dissenyat per Forestalia es completa amb sis parcs eòlics que sumen una potència de 89,16 MW i que, entre altres localitats, s’estenen pels termes baixcinquenys de Fraga, Vallobar, Candasnos i Ontinyena.

Els parcs eòlics, denominats Sigfrida, Sigrun, Sueva, Brunilda, Hervor i Mist, comportaran la instal·lació a la comarca del Baix Cinca de la meitat dels 24 aerogeneradors que inclouen aquestes plantes.

Cada un tindrà una altura de rodet de 113 metres i aspes de 81,5, la qual cosa suposa que la cobertura dels molins s’atansarà als 200 metres d’altura.

Els quatre blocs de projectes, els tres fotovoltaics i el que engloba les plantes eòliques i la LAT, es troben a la fase inicial de tramitació, que serà de diversos mesos abans que es pugui disposar dels permisos oficials.

Hecsa adapta 25 km de línies a la Llitera per protegir les aus

Hidroelèctrica de Catalunya (Hecsa), integrada al grup Endesa des de mitjans dels anys 90, està tramitant les autoritzacions per adaptar a la presència de l’avifauna 24,85 quilòmetres de línies elèctriques que discorren pels termes lliterans de Baells (3,98), Baldellou (3,04), Camporrells (2,6), Castellonroi (4,7) i Peralta i Calassanç (11,49). La iniciativa de la companyia afecta les cinc línies de baixa tensió que subministren l’energia als nuclis urbans i els disseminats d’aquests cinc municipis lliterans. La documentació presentada per l’empresa a l’Inaga (Institut Aragonès de Gestió Ambiental) conclou que “l’impacte global del projecte queda valorat com a compatible”, ja que “una vegada s’hagi enllestit l’obra es comprovarà que la zona té les mateixes o millors condicions que abans que es tirés endavant el projecte”.