Els càmpings de Lleida, amb rècords de visitants i un procés de regularització embussat

Els càmpings de Lleida han guanyat un 44% de turistes i un 45% de pernoctacions en 20 anys, segons un estudi de la UdL que la Diputació va presentar ahir a la fira turística Fitur. La gran afluència de visitants, amb més de 250.000 a l'any des del 2022, contrasta amb l'embús en el procés per regularitzar les instal·lacions i protegir les de vora els rius.

Els càmpings de Lleida fa tres anys seguits que superen els 250.000 visitants anuals, unes xifres de rècord que suposen un augment del 44% respecte a les de fa dos dècades. En aquest mateix període, les pernoctacions s’han incrementat en un 45% i van arribar a 795.915 el 2024. Així ho posa de manifest un estudi sobre aquests allotjaments turístics elaborat per la Càtedra de Turisme d’Interior i Muntanya de la Universitat de Lleida (UdL), i que la Diputació va presentar ahir en el marc del Saló Turístic Fitur. Tanmateix, l’auge d’aquest sector contrasta amb l’embús del procés de regularització del qual pot dependre la continuïtat a llarg termini d’una quarantena dels 64 càmpings de les comarques lleidatanes.

L’informe de la UdL, elaborat pel professor Jaume Macià, assenyala que en les dos últimes dècades Lleida ha guanyat dos càmpings i que els 64 establiments de la província sumen 22.908 places. A aquests se sumen diferents projectes en tramitació per a noves àrees d’acampada a les comarques del pla. El vicepresident del patronat de Turisme de la Diputació, Juan Antonio Serrano, va destacar que els càmpings “ens ajuden a promocionar el nostre model turístic sostenible i l’oferta de naturalesa”. Per la seua part, la presidenta de l’associació Càmpings de Lleida, Cel Feliu, va apuntar que catalans i espanyols constitueixen la major part dels visitants, mentre que els estrangers oscil·len entre un 10% i un 15%.

La Generalitat va anunciar al novembre que 16 càmpings catalans, la majoria al Pirineu, tenen més del 50% de la superfície en zones de flux preferent, les de més risc en cas de riuades, i va apuntar a la possibilitat d’expropiar i traslladar-ne alguns (com va avançar SEGRE el 13 de novembre). El sector, per la seua part, reclama altres solucions com implantar sistemes d’alarma a les capçaleres dels rius per alertar davant d’avingudes. La regularització de les àrees d’acampada s’està desenvolupant des de fa anys a través de plans urbanístics. Tanmateix, amb prou feines se n’han aprovat una dotzena, i només un en els dos últims anys (vegeu el desglossament).

Un sol pla urbanístic en dos anys i 40 més en espera

La comissió d’Urbanisme del Pirineu ha aprovat aquest mes el pla urbanístic del càmping Gaset de Talarn. És el primer des del 2023 a les comarques lleidatanes, on unes 40 àrees d’acampada treballen des de fa anys en plans per regularitzar les seues instal·lacions, protegir les que són a prop de rius davant d’avingudes i, en alguns casos, plantejar ampliacions. La presidenta de l’associació lleidatana de càmpings, Cel Feliu, va apuntar que el pla director urbanístic per als càmpings va establir que aquests podien adoptar mesures d’autoprotecció, “però encara no està clar com aplicar-les”, la qual cosa retarda els tràmits.