La carretera N-260, una muralla que impedeix portar la fibra òptica a desenes de pobles del Pirineu de Lleida

Desenes de pobles per on transcorre l’Eix Pirinenc (N-260) a la província de Lleida, des de l’Alta Ribagorça a la Cerdanya, no tenen accés a la xarxa de fibra òptica. Les operadores privades no la porten, i la xarxa pública que estan desplegant la Generalitat i Diputació no pot creuar la calçada. L’Estat, titular d’aquesta via, no autoritza a fer-ho, la qual cosa ha portat diverses localitats a buscar alternatives.

Alguns municipis han aconseguit accés a internet de banda ampla a través de convenis amb Red Eléctrica, titular de línies d’alta tensió al Pirineu amb cables de fibra òptica per donar connexió a les hidroelèctriques. Pobles de la Vall Fosca els utilitzen per disposar d’una connexió ràpida a internet. Altres, com la Pobla de Segur, fan servir la instal·lació de fibra òptica de la línia ferroviària.

L’alcalde de la Pobla, Marc Baró, va apuntar que “la fibra arriba amb el tren, no tenim línia soterrada per la carretera”. A Soriguera, l’alcalde, Josep Ramon Fondevila, va recordar que la falta d’acord entre Estat i Generalitat impedeix als pobles “disposar d’aquest servei de qualitat” en els catorze nuclis d’aquest municipi. “Tenim opcions amb menys prestacions, com l’internet via satèl·lit”, va dir, i va afegir que la situació es repeteix en més de cinquanta pobles. Va insistir que, al disposar només d’internet via satèl·lit i amb poques prestacions, en períodes d’alta afluència turística “hi ha problemes perquè l’estructura no està preparada”.

La connexió via satèl·lit és també l’única opció a Sarroca de Bellera, amb disset nuclis de població. En canvi, a Conca de Dalt, amb dotze nuclis, tenen fibra òptica estesa en pals de telefonia. Senterada combina cables de fibra òptica en pals i internet via satèl·lit, tot i que tres dels seus nou pobles no tenen fibra òptica. “La banda ampla ens arriba de la Pobla de Segur per la línia de Telefónica fins a la Pobleta de Bellveí”, va assegurar l’alcalde, Antoni Toló. A Sort arriba la xarxa pública de la Generalitat des de Llavorsí per la C-13 després de passar per Aran. A la Seu, arriba des de la carretera C-14. El president del consell del Sobirà, Carles Isús, va apuntar que l’N-260 “és un cúmul de despropòsits” i va criticar que la fibra òptica no pugui creuar-la “per donar un servei essencial”. Per la seua part, el diputat d’ERC Josep Vidal ha formulat preguntes parlamentàries perquè la Generalitat insti el Govern central a facilitar el soterrament de la fibra òptica a través de l’N-260.

Primeres obres per desplegar la xarxa en pobles de les Garrigues

La Diputació ha desencallat la seua part de la xarxa pública de fibra òptica que promou juntament amb la Generalitat i ha iniciat les primeres obres en les seues carreteres. Se centren en la zona de les Garrigues Sud on es preveu estendre sis quilòmetres de línia. Després de quatre anys de bloqueig per dificultats tècniques i administratives per actuar a la xarxa viària, els primers quilòmetres travessen els municipis de Cervià, l’Albi i Vinaixa, i la intervenció suposarà una inversió d’1,6 milions d’euros, segons va avançar SEGRE ahir. També s’actuarà en pobles del Segrià, al Pla d’Urgell i a les vies provincials de l’Urgell. L’objectiu és desplegar la xarxa de banda ampla en 116 quilòmetres, que en la major part anirà soterrada per carreteres de la Diputació o passarà per vies municipals o de la Generalitat.