Les dos cares del riu Cinca

El Cinca té dos cares, o fins tres, segons com es miri: la presència d’algunes espècies opera com a indicador d’una evolució positiva de la biodiversitat mentre el seguiment del riu i dels seus afluents per organismes com la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) revela una abundància de trams fluvials deteriorats i, paral·lelament, afloren en el curs mitjà i alt del riu nous riscos ambientals.

Entre aquests últims destaquen el projecte d’instal·lar un parc de bateries de liti de quatre hectàrees per emmagatzemar electricitat a La Fueva, promogut per la multinacional israeliana Enlight Renewable Energy després del rebuig dels veïns d’Abizanda, o el d’Helios Aragón per perforar l’al·luvial del Cinca a Montsó a la recerca d’heli i d’hidrogen.

El Pla de Pesca manté l’obligació de tornar al riu els peixos capturats aigües avall de Montsó

Fonts del Govern d’Aragó van confirmar la presència de colònies de castors en tres punts de la conca del Cinca: a l’altura d’Estadella i a l’Aiguabarreig de Mequinensa, ja al tram final, i també al curs baix del seu afluent l’Alcanadre, en aquest cas a l’altura de Vilanova de Sixena.

La presència del castor, com la de la llúdria, es considera un indicador del bon estat de la massa d’aigua, encara que la seua presència comporta transformacions en la morfologia de cursos i de riberes per la tendència a construir preses amb arbres.

Des del punt de vista ambiental la presència del castor implica modificacions en els hàbitats fluvials pels seus hàbits de deriva, construir amb els arbres dics que alenteixen la velocitat de les aigües o que formen petites preses.

“Aquesta transformació pot portar beneficis puntualment als rius”, ja que “diversifica ambients i genera nous emplaçaments per a altres espècies com ara els peixos, els amfibis i els mamífers com el visó europeu”, assenyalen les mateixes fonts, que afegeixen que, paral·lelament, el castor pot “provocar danys en usos humans, com per exemple a les pollancredes de producció i a les plantacions de fruiters properes als cursos dels rius”.

El grup més meridional de castors es troba al tram final del riu, en el qual, com a conseqüència de la persistència dels residus de la fabricació de DDT que portava a terme la multinacional Monsanto al polígon Las Paúles de Montsó, el Pla de Pesca d’Aragó imposa “la modalitat de capturar i deixa anar de qualsevol espècie piscícola”, tret de les exòtiques.

La restricció afecta tot el curs del Cinca “des del polígon industrial de Paules a Montsó fins a la seua desembocadura al riu Ebre” per tractar-se d’un dels trams “afectats per contaminants químics”.

La presència dels castors, que se suma a la de la truita americana, l’albeca, la lucioperca i el cranc roig a partir de Mediano, la del silur des de l’Alcanadre, la del rútil des de l’Éssera, el gardí des d’Ariéstoles i la carpa des de l’Ara, es dona en un riu en el qual, segons indica la memòria del nou Pla Hidrològic de l’Ebre, hi ha excés de mercuri des que rep el Sosa, cosa que també passa en un afluent principal com el Vero. Un altre com la Clamor Amarga aporta al curs principal entre Saidí i Fraga aigües amb una presència elevada d’un insecticida com el clorpirifós i un acaricida com la cipermetrina. Aquests estudis previs a la tramitació del PHE també constaten “impactes comprovats” en la fauna aquàtica i en l’hàbitat de tot el riu aigües avall de la desembocadura del Vero i en la flora aigües avall de l’arribada del Sosa. En un altre ordre de coses, els treballs descarten que la Clamor I i la Clamor Amarga aportin nitrats a l’aqüífer al·luvial del Cinca.

Detecten a Fraga el primer niu de vespa asiàtica

Els APN (Agents de Protecció de la Naturalesa) han localitzat l’entorn de Fraga el primer niu de vespa asiàtica que es detecta al Baix Cinca. La ubicació del niu és la més meridional d’aquesta espècie a la província d’Osca. Es considera “secundari i actiu”, és a dir, format per vespes procedents d’un altre niu del qual han hagut de desplaçar-se per evitar la superpoblació. Els APN van eliminar el niu amb el suport de la Policia Local de Fraga i dels Bombers. La vespa asiàtica, els exemplars de la qual arriben a una mida de d’1,7 a 3,2 centímetres, centra els seus danys en l’apicultura, ja que, com la resta de vespes, depreda abelles i molts altres insectes. També menja fruits madurs. La incursió al Baix Cinca suposa una amenaça indirecta per a l’activitat agrícola a la zona pels danys que causa a les poblacions d’abelles i a altres insectes que intervenen en la pol·linització. Nombroses explotacions, principalment de fruita dolça, utilitzen abellots de pot per assegurar el procés de pol·linització de les plantes. La vespa asiàtica prefereix els climes atlàntics, humits i sense gelades, malgrat que l’elevació de les temperatures hivernals n’ha facilitat l’expansió cap al sud.