El consorci de Transport recupera 110.000 € després de 12 anys de plets

Dotze anys de plets li ha costat al consorci de Transport (Autoritat Territorial de Mobilitat, ATM) de l’Àrea de Lleida, l’organisme que gestiona el transport públic de viatgers en l’àmbit territorial de Ponent, recuperar els una mica més de 110.000 euros que Hisenda li va cobrar de més en concepte d’IVA dels exercicis de 2011 i 2012.

L’origen del plet es remunta a aquella època, no tan llunyana, en la qual l’ànsia d’austeritat del Govern de Mariano Rajoy, amb la cartera d’Hisenda en mans de Cristóbal Montoro, portava l’Agència Tributària a sostenir que les aportacions de les institucions públiques a una societat que presta un servei eren subvencions encobertes, en aquest cas destinades a abaratir els bitllets d’autobús dels usuaris.

L’organisme, integrat per la Generalitat, els consells comarcals i els principals ajuntaments del pla de Lleida, va ser objecte de dos liquidacions per part de l’Agència Tributària en les quals aquesta li retenia 85.104 euros de la devolució que li corresponia per l’exercici de 2011 i 25.497, en aquest cas incrementats amb interessos de demora, per la de l’exercici següent. La sanció econòmica sumava un total de 110.602,62 euros.

Tant el Tribunal Econòmic Administratiu de Catalunya (TEAR) com el Central (TEAC) van recolzar els plantejaments de l’Agència Tributària i van donar per bones les liquidacions, que consideraven que el consorci havia subvencionat els bitllets d’autobús en aquests dos exercicis amb una mica més d’un milió d’euros: va augmentar les bases imposables de la recaptació de les empreses de transport en aquestes quanties, els va aplicar el tipus del 10% que grava aquests tiquets i l’hi va cobrar de les quantitats que tenia pendents de devolució.

Aquestes injeccions de diners públics als operadors privats de les línies eren, segons va dictaminar el TEAC, “part del preu o contraprestació pel servei que adquireix dels esmentats operadors i (...) que, al seu torn, el consorci presta als viatgers i que aquests no satisfan”. Segons aquesta tesi, que és la que defensava Hisenda, les empreses d’autobusos actuarien com a mitjanceres entre el consorci i els usuaris.

L’Audiència Nacional, que finalment ha imposat al ministeri una sanció d’11.000 euros en forma de costes per haver-se oposatt al recurs del consorci sense arguments jurídics de pes, ha conclòs finalment el debat assenyalant que, tal com tenen sentenciat el Tribunal Suprem i la justícia comunitària, “les quantitats que els ens públics entreguen a les empreses públiques que presten serveis públics en règim de gestió directa no són (una) contraprestació” ni una “subvenció vinculada al preu”, sinó que es tracta de “dotacions pressupostàries destinades a cobrir el dèficit d’explotació”.