Prorroguen de nou el cas Boreas al cap de sis anys de les detencions

La investigació judicial de l’anomenat cas Boreas, sobre suposades irregularitats a la Diputació entre 2011 i 2018, encara no ha acabat malgrat que l’octubre vinent es compliran set anys de l’escorcoll dels Mossos d’Esquadra i les detencions. La magistrada del jutjat d’Instrucció número 1 de Lleida ha acordat aquesta setmana una nova pròrroga de sis mesos al·legant que encara no s’han pogut practicar totes les diligències. La magistrada afirma en la interlocutòria que “tenint en compte l’elevat nombre d’investigats existents fins ara, i trobant-se pendent la declaració d’alguns testimonis, desconeixent-se si del resultat de tot això sorgirà la necessitat de practicar altres diligències”, acorda la pròrroga del termini d’instrucció sis mesos més. També argumenta que no s’han deixat de “practicar de forma constant diligències per a l’esclariment dels fets”.

Val a recordar que la investigació es va iniciar el 2014 per una denúncia davant de la Fiscalia de suposats pagaments de comissions a exresponsables de la Diputació a canvi d’adjudicacions quan la presidia Joan Reñé, un dels prop de 40 investigats, a qui li va costar el càrrec després de l’escorcoll de l’octubre del 2018.

Reñé ha negat reiteradament el cobrament de cap comissió i va dir que totes les seues actuacions van ser avalades pels tècnics i els funcionaris. De fet, la pràctica totalitat d’imputats han negat les irregularitats suposadament detectades pels Mossos i la Fiscalia. Fins ara s’han dictat una desena de pròrrogues d’una causa amb 46 volums i 12.000 folis.

D’aquest cas hi ha diverses peces separades i, de moment, ha transcendit que una d’aquestes arribarà a judici. La Fiscalia sol·licita 12 anys de presó per a un excap de Carreteres de la Generalitat a Lleida, Jordi Benet, per manipular suposadament adjudicacions. Està acusat de prevaricar en relació amb suposades irregularitats en contractes d’obra pública. En canvi, l’Audiència Nacional va arxivar el setembre passat per prescripció una peça, en la qual investigava una suposada relació amb la trama del 3%, en la qual hi havia 14 persones investigades, com va avançar SEGRE.

Entre elles hi havia els empresaris i germans del Pla E.N.M. i G.N.M., Josep Antoni Rosell (director d’Infraestructures de la Generalitat entre 2011 i 2015), Enrique Regaño (encarregat de les adjudicacions a la diputació de Lleida quan Reñé n’era el president) i Lluís Quer (que va ser president d’Infraestructures), entre altres d’investigats.