El Govern compra 64 pisos a la demarcació de Lleida procedents d'execucions hipotecàries i que anaven a ser posats a la venda
En la majoria hi viuen famílies vulnerables en el marc del programa Reallotgem
Una vista aèria del centre de la ciutat de Lleida.
La consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, ha anunciat aquest dimecres que la Generalitat ha exercit el dret de tempteig i retracte sobre 743 habitatges que fins ara eren propietat del fons Divarian per 72 milions d'euros. Es tracta d'habitatges repartits arreu de Catalunya, dels quals 64 es troben a la demarcació de Lleida: 4 a la Seu d'Urgell, 1 a Tremp, 43 a Lleida ciutat, 10 a Mollerussa, 2 de Balaguer, 3 de Cervera i 1 a Tàrrega.
Els pisos aniran destinats a famílies procedents d'execucions hipotecàries i que actualment estan acollides al programa Reallotgem. Paneque ha destacat que és la compra "més gran" feta pel Departament mitjançant la modalitat del tempteig i retracte i ha afirmat que amb aquesta operació es cobreix la meitat de la demanda del programa 'Reallotgem'.
La consellera ha celebrat que amb aquesta mesura es donarà "tranquil·litat" a les persones que viuen en aquests habitatges i ha comentat que amb aquesta operació la Generalitat s'estalviarà uns 6 milions d'euros anuals. Fins ara, la Generalitat posava la diferència entre el lloguer del preu de mercat, ja que pagava l'import al fons però després cobrava el lloguer social al llogater, que venia determinat en funció dels seus ingressos.
Nombre d'habitatges per municipis.
Paneque ha detallat que la Generalitat ha exercit el dret de tempteig i retracte aquesta setmana després de fer-lo efectiu en saber que el fons Divarian es disposava a vendre aquests pisos procedents d'execucions hipotecàries i on ara hi resideixen famílies acollides al programa 'Reallotgem'. Aquesta operació s'afegeix als 450 pisos adquirits a Immocaixa –en aquest cas va ser fruit d'una negociació– i forma part del pla del Govern per arribar als 50.000 pisos socials fins al 2030. Segons la consellera, el programa de l'Executiu està adreçat especialment a la construcció de nous habitatges, tot i que també hi ha una petita part del parc procedent del dret de tempteig i retracte o bé de la rehabilitació. A més, els municipis oferiran sols i solars per destinar-los a habitatge social. En aquest sentit, Paneque ha avançat que ja es podria cobrir la meitat de l'objectiu del pla mitjançant els solars municipals.
En el cas de la compra anunciada aquest dimecres, Paneque ha comentat que de no haver exercit aquest dret els habitatges haurien passat al mercat de venda lliure. "L'objectiu que perseguim és que l'habitatge vagi vinculat a un dret i no a treure un benefici econòmic", ha assenyalat la consellera de Territori. Ara, les famílies que viuen en aquests pisos pagaran un lloguer social directament a la Generalitat, en funció dels ingressos de cada llar.
D'altra banda, Paneque ha comentat que d'haver construït aquests habitatges nous des de zero haurien costat 40 o 50 milions més a la Generalitat, a banda dels 72 milions que ha abonat. La consellera ha obert la porta a fer més operacions d'aquest tipus, tot i que depèn dels recursos de què disposi la Generalitat en el moment que es pugui exercir el dret de tempteig i retracte, en un context de pròrroga pressupostària.
Dels 743 habitatges adquirits en els darrers dies per la Generalitat, 487 es troben a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Per comarques, al Vallès Occidental és on hi ha més habitatges, amb 192, al Barcelonès 187 i al Vallès Oriental (60) i, per municipis, on n'hi ha més és a Terrassa (77), Barcelona (66), Sabadell (54), l'Hospitalet de Llobregat (51) i Badalona i Santa Coloma de Gramenet, ambdós amb 34 pisos cadascú.
