El progrés industrial del corredor de l'A-22 a Lleida tensiona el trànsit i l'habitatge

Els municipis del corredor de l'autovia A-22, l'antiga N-240 de Lleida a Osca, comencen a patir en forma de dificultats d'accés a l'habitatge i de problemes de mobilitat per falta de transport públic les conseqüències de l'intens desenvolupament industrial de la zona, en la qual d'aquí a un parell d'anys es generaran 5.000 nous llocs de treball.

L’intens desenvolupament industrial que s’ha donat en l’últim lustre al corredor de l’A-22 (antiga N-240 de Lleida a Osca) va generar un notable creixement de la població i l’ocupació els efectes secundaris del qual estan aflorant en forma de dificultats d’accés a l’habitatge i problemes de mobilitat; tot, en vigílies que es creïn 5.000 llocs de treball en una zona gairebé sense atur.

“Hi ha més demanda que oferta, això és una cosa general a la zona”, expliquen fonts de la immobiliària Ilerkapital, que opera a Almacelles. “No hi ha recursos. El pla b de treure al mercat els habitatges vells ja està esgotat. Som en una zona molt tensionada en la qual els lloguers són més cars que a Lleida”, explica Ana Saura, responsable de C3 Inmobiliaria a Binèfar.

L’escassa cartera d’arrendament residencial que s’ofereix a Almacelles es mou en una forquilla de preus de 475 a 630 euros mensuals. A la capital lliterana “no es troba res per menys de 500 euros al mes, i s’arriba a demanar 700 per un pis de dos habitacions i 800 per un de tres”, anota Saura.

A què es deu aquesta carència? Bàsicament, a l’esgotament de l’oferta davant del vertiginós augment demogràfic. En només tres anys, de 2021 a 2024 i segons les dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), els tres municipis situats a l’eix del corredor (Almacelles, Binèfar i Montsó) han guanyat 1.015 habitants, mentre els de la zona d’influència (Alpicat i Gimenells i Pla de la Font a Lleida i Tamarit, Altorricó, Esplucs, Sant Esteve i Binacet a Osca) augmentaven en 143. En sumen 50.611 després de créixer un 2,48%.

Aquest augment de la població s’ha desenvolupat de manera simultània a un altre de l’ocupació, estimulada pel desenvolupament del sector agroalimentari i amb empreses paradigmàtiques com l’escorxador Litera Meat, la plantilla de 1.800 treballadors del qual inclou, segons van explicar fonts sindicals, un miler de residents a Lleida (només sis empreses de la demarcació superen aquest volum d’ocupació).

Segons la Seguretat Social, els tres municipis de l’eix han guanyat en aquest trienni 1.391 treballadors (+9%) mentre que els de l’àrea d’influència amb prou feines patien minves al perdre 42 llocs de treball en el seu conjunt (-0,8%).

Tant l’augment de l’ocupació com el demogràfic estan relacionats amb l’increment de l’activitat econòmica, del qual dona fe el creixement del trànsit per l’autovia: un 26% entre Lleida i Almacelles del 2018 al 2022 (últim any amb dades disponibles) i un 41% al tram d’allà a Binèfar, en tots dos casos per sobre dels 13.500 vehicles diaris i més de 2.000 camions entre ells.

Aquest escenari de dificultat d’accés a l’habitatge i saturació del trànsit es dona en vigílies que les ampliacions de Mazana, Promisol, Fribín i Agropienso i la posada en marxa de Ponentia, el port sec de Tamarit, generin, a compte de veure en què deriva la tirallonga d’anuncis de plantes de biogàs, més de 5.000 llocs de treball amb els requeriments associats d’habitatge i de mobilitat. “Tenim greus carències en transport públic. El bus està col·lapsat, i hi ha gent sense l’opció d’anar a treballar, i el tren no para a l’estació”, denuncia Montse Cortasa, regidor dels comuns a Almacelles.

Gairebé la meitat de les cases en venda superen els 100.000 euros

L’escassetat d’habitatge ha disparat els preus del poc que es troba disponible a Almacelles, segons es pot comprovar en els portals immobiliaris i a les agències que operen a la zona. Ahir dijous es trobaven a la venda un total de 44 pisos i cases en aquesta localitat del Segrià, i més de la meitat (21) s’oferien per preus superiors als 100.000 euros. Les cinc del top five es movien en una forquilla de més de 200.000 que tenia el sostre en un xalet i un pis que arribaven a una taxació de 390.000 euros. A l’altra meitat, el més habitual eren els preus de sortida per sobre dels 60.000 euros, una cosa que passava amb 13 dels 23 habitatges. Un pis en un bloc amb okupes surt per 30.000.