Primer judici contra el Canal d'Urgell d'un regant afectat pel tancament en plena sequera

El tancament del canal d’Urgell l’abril del 2023 per la sequera va respondre a una situació de causa major o va ser una decisió discrecional de la comunitat de regants? I la posterior exclusió del reg, ja a l’estiu, dels cultius no llenyosos? I qui va adoptar aquestes resolucions: la junta com a ens autònom o les col·lectivitats de base que hi són representades?

Aquestes són les principals qüestions que ha de resoldre el magistrat de reforç del Jutjat Contenciós de Lleida després de la vista, celebrada ahir, per la demanda presentada contra el canal d’Urgell per un agricultor del Palau d’Anglesola, Andreu Llanes, que va perdre la seua collita de panís per no poder regar.

Es tracta del primer judici per una reclamació de responsabilitat patrimonial per danys derivats del tancament del canal rebutjada per la comunitat general, que afirma que es va tractar d’una situació de causa major. N’hi ha un altre d’assenyalat per al setembre. I el col·lectiu Manifest del Gran Urgell pretén aglutinar en una demanda conjunta les reclamacions (n’hi ha 500 de presentades segons aquest col·lectiu) que previsiblement desestimarà el canal i els signants del qual tampoc no hagin estat indemnitzats per la Generalitat. A aquestes tres qüestions se’ls n’afegeix una altra més de pes: les conseqüències econòmiques negatives d’aquestes decisions sobre l’aigua entren en el risc i ventura que qualsevol agricultor assumeix com a empresari o els correspon un rescabalament?

El cas de Llanes té particularitats. Abans de sembrar, al març, va seguir les indicacions que sortien de la comunitat per fomentar l’estalvi d’aigua davant de la situació d’escassetat que travessava el sistema: no conrear guarets (la seua demanda d’aigua és més gran), sembrar només en sòl amb saó (humitat) i no regar abans que la planta arribi als 25 cm d’altura. Així ho va fer, però quan les tiges havien assolit aquesta altura havia deixat de circular aigua pel canal, i quan va tornar a fer-ho, a partir del juny, va ser només per regar cultius llenyosos.

El panís es va morir, per falta d’aigua, en les 2,5 ha que havia sembrat. I ara reclama al canal d’Urgell, que ha desestimat la seua reclamació, una indemnització de 2.400 euros per cobrir els costos de la llavor i l’herbicida. La Generalitat la hi va denegar perquè el panís, pensant en les segones collites quan es tractava d’una inicial, no era entre els cultius mereixedors de suport. Ningú no discuteix l’existència dels danys ni la legalitat de la factura que presenta per quantificar-los. El que és en tela de judici, en un cas que marcarà el resultat dels centenars de reclamacions per resoldre ja que els casos només salten al TSJC si superen els 30.000 €, és si la junta tenia marge per prendre altres decisions i si les que va adoptar van resultar lesives per, almenys, els agricultors que es van quedar fora dels ajuts del Govern.

Antoni Soliva, responsable de Distribució de l’Aigua del canal, va insistir que el repartiment de l’aigua l’estableixen les col·lectivitats de base i que decisions com el tall de l’aigua, a més de venir forçades per la situació d’escassetat, són “completament vinculades, perquè la junta està formada pels presidents de les 20 col·lectivitats”. “No es va dir que es tallaria l’aigua al maig. Es preveia que n’hi hagués fins al juliol, i amb això es poden treure els cultius”, va dir Santiago Vergé, gerent de la Cooperativa de Miralcamp. Des de la junta “ens van dir que tancaven el canal dos dies abans” de fer-ho, va anotar Josep Maria Salvador, síndic de la col·lectivitat número 9. Per a Luis Alberto Mir, advocat del demandant, el tancament va ser “una decisió que va prendre tard i malament i en detriment d’alguns agricultors”. “Haurien d’haver-ho dit al març”, va afegir. “No hi ha vincle causal” i “va ser una situació excepcional”, va concloure Juan Romero, lletrat del canal, que va anotar que “no ens fem trampes al solitari: un agricultor sap el que hi ha”.

“El pitjor any de la sèrie històrica des que tenim dades”

“La realitat va ser pitjor del que prevèiem. Ens quedem al 40% [de les aportacions mitjanes al Segre]. Va ser el pitjor any de la sèrie històrica, des que tenim dades”, va explicar Antoni Soliva, responsable de Distribució de l’Aigua del Canal d’Urgell sobre la crítica campanya de regs del 2023. L’any hidrològic va començar amb només 8 hm3 embassats quan el canal en consumeix 492 un any normal. Amb prou feines va nevar aquell hivern a la capçalera del Segre i l’escarit desglaç havia acabat a l’abril. El canal va obrir el 27 de març i va tancar el 25 d’abril, ja sense reserves, per iniciar després un reg de suport de 10 dies el 9 de juny. El dia 30 d’aquell mes, en la junta de desembassament de la CHE, la Generalitat va proposar, i la junta va accedir, destinar els 50 hm3 que quedaven a salvar la producció fruitera. No podia assumir les indemnitzacions per la seua pèrdua, mentre les del cereal i el farratge sí que podia afrontar-les, va argumentar.