Els tres transvasaments de Lleida
França i la CHE fa 60 anys que gestionen la desviació d'aigua del Segre a l'Arieja per generar electricitat i compensar-la a la primavera i estiu per donar suport als regs lleidatans. La transferència de la Segarra a l'Anoia i la del Garrigues Sud al Montsant ampliarà la llista de les cessions
Electricité de France capta les aigües del llac Lanós, situat a la capçalera del Segre en territori francès, per turbinar-les. - CARMINA MARSIÑACH
La capçalera del Segre és escenari des de finals dels anys 50 d’un poc conegut transvasament d’anada i tornada pel qual han arribat a canviar de conca, i d’Estat, fins 40a hm3 d’aigua en un any, un volum que supera el consum urbà de la província de Lleida.
Aquest dispositiu, el sistema Carol-Arieja, és l’únic transvasament operatiu a data d’avui tant a la conca del Segre com a la demarcació de Lleida, encara que la llista augmentarà d’aquí a uns mesos amb dos transferències: la que portarà aigua de boca de la Segarra a Montmaneu, a l’Anoia, i la que portarà a Tarragona la de reg que el Garrigues Sud capta de l’Ebre a Flix.
El Carol-Arieja és el resultat d’un conflicte internacional que va iniciar la França de René Coty al decidir el 1954 que EDF (Electricité de France) havia de retenir el llac Lanós, a la capçalera del Segre al costat de Puymorens, per turbinar 40 hm3 d’aigua cada any. El franquisme va intensificar la crisi amb el desenraonat projecte de desviar les aigües de la capçalera de l’Éssera que flueixen cap al Garona pel massís càrstic de la Maladeta per embassar-les a Benasc amb la finalitat de generar electricitat. Va acabar resolent la barrabassada un laude de Gustau VI de Suècia, a qui li va tocar arbitrar un conflicte entre una potència europea en fase emergent i una dictadura el repudi de la qual en l’esfera internacional estava minvant.
“Tota l’aigua que surt ha de ser tornada i efectivament ho és, conforme al tractat internacional que regula el sistema i per al qual cada any se celebra una comissió de seguiment internacional”, expliquen fonts de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), que criden l’atenció sobre com poden arribar a encadenar-se diversos anys de balanç negatiu. Això té dos explicacions: el seguiment és mensual, però “els comptes es quadren incloent períodes de 20 mesos”, i, en tot cas, els desquadraments “sempre són la compensació als balanços d’anys anteriors o posteriors”.
“El període en què l’aigua es retorna al Segre es concentra en els mesos de primavera i estiu”, coincidint amb la campanya de regs, afegeixen.
La forquilla dels saldos ha estat des del 2012 d’entre 1,5 i 5,3 hm3 a favor de l’Arieja i de 0,1 a 6,6 per al Segre. Els volums van oscil·lar entre 18,6 i 36,8 hm3 cap a França i de 15,1 a 40,3 de tornada.
Aigua de Sant Guim per assegurar el proveïment de Montmaneu
Fa uns dies han començat a Sant Guim de Freixenet (la Segarra) els treballs per instal·lar el sistema que permetrà reforçar el subministrament d’aigua de boca del municipi limítrof de Montmaneu, a l’Anoia. Es tracta d’un minitransvasament de la conca de l’Ebre a les Conques Internes de Catalunya que no genera cap tipus de conflicte, malgrat que la seua posada en marxa ja s’ha ajornat en dos ocasions des que el projecte va prendre cos el 2017.
Els regants del Garrigues Sud cedeixen cabals per al Montsant
El full de ruta de la Generalitat en matèria d’aigua contempla disposar l’any que ve de la connexió del Garrigues Sud, que pren les seues aigües de l’embassament de Flix, a l’Ebre, per aportar recursos al reg al Montsant (Tarragona), una actuació pressupostada en sis milions i amb unes que començaran a l’abril. Fa mesos que el Garrigues Sud subministra aigua de boca a la Palma, Margalef, la Bisbal de Falset, la Figuera, la Vilella Baixa i Cabacés.
