COMARCAS
El Canal de la Llitera Alta embarranca 40 anys després
Segueix sense data ni finançament i amb mig sistema pendent de l'avaluació d'impacte. El minvant projecte té l'aigua assignada des del 1992
Sanui és un dels municipis afectats pel projecte.
“La dinàmica poblacional de l’àrea és regressiva, amb desequilibris poblacionals i processos de despoblament, la qual cosa justifica l’esmentada aspiració de posar en regadiu les terres de secà (...). Tanmateix, fins ara, no ha estat possible realitzar l’esmentada vella aspiració, atesa la falta de disponibilitat de recursos hídrics de la zona”, recull un informe del ministeri de Medi Ambient datat el 2011 que il·lustra la deriva del projecte del Canal de la Llitera Alta: sí que hi havia recursos, en concret 48 hm3 anuals procedents de la modulació de cabals de Pinyana des del 1992, un volum del qual el Govern central, signant de l’acord que els habilitava, semblava haver-se oblidat.
Trenta-tres anys després de l’històric Pacte de l’Aigua de Santa Anna, els Regs de la Llitera Alta, del primer estudi de viabilitat dels quals es compleixen 40 anys, acumula fites com no haver utilitzat els 1.584 hm3 que li haurien correspost en aquell període o haver vist reduïda la seua superfície inicial, de 8.000 ha, a una zona occidental de 3.560 amb declaració d’impacte positiva i una altra, de 1.994, que continua esperant aquest tràmit.
L’àrea que disposa del vistiplau ambiental s’estén pels municipis lliterans de Sanui i Alins, Sant Esteve de Llitera i Tamarit i pels del Cinca Mitjà, d’Estada, Estadella, Fonts, Almúnia de Sant Joan i Montsó, mentre que la que el continua tenint pendent, amb els tràmits iniciats des del 2021 després d’haver caducat el vistiplau estatal el 2019, es localitza als lliterans d’Alcampell, Baells, Camporrells i Castellonroi, a més de Sant Esteve.
I res no fa presagiar que el projecte de regadiu hagi de rebre un impuls a curt termini.
La zona occidental es va quedar fa tres anys fora de la convocatòria autonòmica d’ajuts per a la creació de regadius. “Les dos zones continuen esperant l’obtenció d’ajuts, actualment de la comunitat autònoma, per executar les obres”, assenyalen fonts de la conselleria d’Agricultura aragonesa, que afegeixen que les dos àrees “es troben recollides en la planificació hidrològica”.
Des d’Agricultura recorden que, encara que pendent de rebre l’aprovació del ministeri del ram, han habilitat un instrument financer, l’IFGC (Instrument Financer de Gestió Centralitzada), “al qual podrien adherir-se els regants interessats a l’executar els treballs”. Està dotat amb 4,5 milions d’euros per a avals, quan el projecte es pressupostava en 168 el segle passat.
No són aquests els únics indicis que abonen la teoria de la via morta. L’Inaga (Institut Aragonès de Gestió Ambiental) ha desatès en els últims mesos les al·legacions de l’ajuntament d’Estadella contra els parcs fotovoltaics Redadera Solar i Pasadizo Solar, que sumen una superfície de 191 ha. “La implementació de plantes solars en forma de grans plantes dins d’Estadella no resulta adequada a causa dels conflictes amb les zones protegides i l’impacte advers que podria tenir en els regs de la Llitera Alta”, va al·legar, sense èxit, el consistori. Les plaques competeixen obertament amb el regadiu.
