Les protectores de Lleida 'exporten' gossos per la impossibilitat d'acollir-ne

Les protectores d'animals i els grups locals d'animalistes de Lleida s'estan veient obligats a exportar gossos a altres demarcacions davant de la impossibilitat material d'acollir-ne com a conseqüència de l'augment dels abandonaments en els últims anys i el baix nivell de les adopcions, que duen aquestes instal·lacions a la saturació.

“La falta de protectores a la província i que la majoria estiguin saturades fan que protectores ubicades a la província de Barcelona estiguin rebent gossos abandonats a Lleida”, expliquen fonts de Tsunami Animalista, el col·lectiu que agrupa a Catalunya els centres d’acolliment d’animals domèstics abandonats.

“Els refugis estan saturats, els públics i els privats. I de res no serveix crear més CAAC (Centre d’Acolliment d’Animals de Companyia) si no anem a l’arrel del problema: a Lleida es recullen més de mil animals cada any”, assenyala Yaara Nieto, de Anut Bienestar Animal, i veïna de Guissona, localitat des de la zona de transició del qual és freqüent l’enviament d’animals a protectores de Barcelona.

Aquest tipus d’organitzacions, que operen a base de voluntaris i sovint mitjançant convenis amb els ajuntaments per organitzar l’acollida dels animals, s’han vist desbordades en els últims anys per la confluència de dos tendències: l’augment de l’abandó i la reducció de les acollides.

Desmesurat volum d’abandons

“No surten adoptats tants gossos com recollim, i en ocasions, especialment els de races grans que viuen de deu a quinze anys, passen molts anys ocupant places als refugis”, indica Nieto, que posa l’atenció sobre el desmesurat volum d’abandonaments: “Només al Segrià se superen els 400 gossos anuals, sense incloure els gats.”

Aquesta comarca, de 38 municipis, concentra la meitat dels abandons de la demarcació, amb 2.940 gossos recollits del 2014 al 2023 entre els ajuntaments (1.348), les protectores (546) i els grups locals (1.046). En l’últim lustre ha estat freqüent superar els 300 per exercici, amb pics de més de 400 com el del 2019.

Els col·lectius i particulars que gestionen aquests centres d’acolliment reclamen ajuts econòmics per poder millorar i ampliar l’atenció i evitar tancaments. I també proposen canvis en el model públic: “Hi ha instal·lacions obsoletes que provoquen en els animals problemes de comportament que redueixen encara més les seues possibilitats d’adopció.”

L’exfutbolista Patrick Kluivert fomenta adopcions de Seròs a Holanda

“Són molt bona gent, normals i propers, i sempre ajuden. Venen sovint a Seròs, i sempre porten gent i defensen el nostre treball”, explica Sandra Oró sobre dos dels visitants més freqüents del centre d’acolliment d’Amics Peluts de Seròs, que dirigeix: l’exdavanter holandès del Barça (i de l’Ajax, el Milan, el PSV i el València) Patrick Kluivert i la seua esposa Rossana. Van contactar fa vuit anys, quan la parella es va interessar per l’adopció d’una femella prenyada que el centre havia difós a les xarxes socials. “No donis el meu telèfon”, li va demanar el jove d’accent estranger que va resultar ser l’esportista, que amb la seua parella ha canalitzat l’adopció a Holanda i Alemanya de diversos gossos del refugi de Seròs. “Venen a buscar-los des d’allà”, anota. De fet, a l’Instagram de la Rossana són freqüents les al·lusions a la tasca d’Amics Peluts: “La Sandra està lluitant perquè hi ha molts gossos i gairebé cap adopció. A més, no hi ha prou opcions de refugi per a la pluja i el fred, és realment molt trist”, declara un de fa uns mesos, en el qual explica el viatge fins a la localitat del Baix Segre “amb Lovisa, la meua amiga sueca que té un cor enorme per als gossos”, per adoptar-ne un. Així mateix, la Rossana va difondre la tasca del centre en el seu programa de la televisió holandesa.