Els Mossos demanen penes més dures per la marihuana per lluitar contra els narcos

Els Mossos d’Esquadra expliquen que el tràfic de marihuana ja forma part de la nostra delinqüència i que la gran part dels cultius que hi ha a Lleida són per exportar la substància cap al nord d’Europa. Per combatre aquest tipus de narcotràfic, reclamen, entre altres mesures, endurir les penes i que deixi de ser considerada una droga tova

El narcotràfic internacional de marihuana s’ha instal·lat els últims anys a les comarques de Lleida, així com en part de l’Estat. Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional porten a terme periòdicament operatius per desmantellar cultius, alguns dels quals autèntics laboratoris –amb domòtica inclosa– en els quals s’arriben a aconseguir fins a cinc collites en un any. Un quilo de marihuana produït a Lleida pot arribar a triplicar i quadruplicar el seu valor en altres països d’Europa, destinació de la gran majoria de la mercaderia. 

Darrere d’aquests laboratoris hi ha xarxes criminals internacionals que poden comportar un altre tipus de delinqüència –no només tràfic de drogues– com robatoris, vuelcos (robatoris de droga), tinença il·lícita d’armes, defraudació d’electricitat, segrestos i fins i tot assassinats. Albània és un dels països d’on procedeixen alguns d’aquests delinqüents. Només a la presó de Lleida hi ha 60 reclusos d’aquest país, 43 dels quals per drogues. Per què s’han instal·lat aquí aquestes xarxes? Hi ha diversos factors. Un és la situació geogràfica i territorial, a prop de França i d’un àmbit rural, cosa que els permet passar desapercebuts. Hi ha un altre factor rellevant que explica aquest gran augment. No és cap altre que les baixes condemnes a què s’enfronten les persones que són detingudes per cultiu i tràfic de maria. 

Penalment la marihuana està considerada una droga tova (substàncies que no causen un dany greu a la salut) a diferència d’altres com la cocaïna (causa dany greu). Com es tradueix això a la pràctica? Les que causen dany greu (cocaïna, heroïna, èxtasi...) comporten penes mínimes de tres anys (que poden arribar als 18 anys en casos agreujats de molta quantitat i d’organització criminal), mentre que les que no causen dany greu van d’un any a quinze. Això suposa que els traficants o els jardiners –encarregats del cultiu i de la vigilància de les plantacions i que habitualment són els detinguts– que acaben asseguts al banc dels acusats siguin condemnats a entre dos i tres anys de presó o, excepcionalment, quatre –en molts casos s’assoleixen conformitats–. En aquest sentit, l’inspector en cap de l’Àrea d’Investigació Criminal (AIC) dels Mossos d’Esquadra a Ponent, Sergi Mesalles, considera que s’haurien d’agreujar les penes: “Haurien de pujar a un esglaó superior. És a dir, la consideració que és una droga que no provoca un dany greu a la salut és una fal·làcia. Per tant, la penologia hauria de canviar i equiparar- se a la cocaïna, la qual cosa processalment i penalment comportaria condemnes més importants”. 

Això seria una factor que, segons la seua experiència, podria ser un element de dissuasió per als narcotraficants. Quant a la nocivitat de la substància, afirma que “amb els percentatges de THC en els cultius que estem desactivant, estem segurs que sí que causen un dany greu a la salut”. En aquest sentit, lamenta que “com que no estem en aquest punt, era obvi que la xifra de cultius s’incrementaria al llarg del temps, d’una forma o una altra, però està clar que ha afavorit l’augment de plantacions”. I fa la següent reflexió: “Què ens trobem? Un matalàs molt tou quant a les condemnes, lliure circulació per les fronteres i un important àmbit rural. És un fenomen que hem vist com arribava, l’estem combatent, però s’ha instal·lat i ja forma part de la delinqüència que tenim”. Malgrat això, l’inspector en cap explica que “cada vegada som més eficients i ens anem especialitzant” contra aquesta delinqüència. Un dels desavantatges és que al tractar-se de xarxes internacionals entren en joc diversos cossos policials i diferents jurisdiccions. “Són investigacions molt complexes”, admet Mesalles. Així mateix, molts dels casos acaben en llargs processos judicials, en part perquè els lletrats dels investigats els dilaten amb recursos i altres tràmits.