La calor anticipa el desglaç

Les elevades temperatures d’aquest hivern a les zones de muntanya estan provocant una anticipació del desglaç en ple mes de febrer, incipient a les capçaleres de la Noguera Pallaresa i a la Noguera Ribagorçana, i pràcticament consolidat a la del Segre, que amb l’actual acumula tres setmanes de reducció de les reserves.

L’escalfament global ha modificat els patrons de precipitacions i elevat les temperatures, especialment les mínimes, i això ha tingut un clar impacte en l’evolució de les reserves nivals que ja ha provocat la desaparició dels mayencos, les avingudes dels rius a mitjans de la primavera per la fusió de la neu acumulada als cims, que a poc a poc s’ha anat avançant.

“El desglaç es va avançar al març” el 2023, va explicar fa uns dies Antoni Soliva, responsable de Distribució de l’Aigua del Canal d’Urgell, que va llançar una advertència: “Continuem en sequera, n’hem de ser conscients.”

Les gràfiques del Programa Erhin (Avaluació dels Recursos Hídrics procedents d’Innivació) de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) ofereixen per a aquest any una evolució si més no inquietant: les capçaleres del Segre i la Valira i de la Noguera Pallaresa conserven a mitjans de febrer menys de la meitat de la neu que marca la mitjana dels últims cinc anys, i la de la Noguera Ribagorçana es troba lleugerament per sobre d’aquest nivell. La de l’Éssera estava dilluns prop del 80 per cent, encara que amb una magnitud escassa: 17,4 hm3 per una mica més de vint.

I les previsions meteorològiques, amb termòmetres que amb prou feines baixaran dels zero graus a la nit i registres de 7 a 11 graus en les hores centrals del dia en punts de la cara sud del Pirineu com Boí, Tavascan o Espot, tiren a la baixa en totes les gràfiques de la reserva nival, de manera clara per primera vegada aquest tardor-hivern en les quatre últimes i com a continuació d’una línia que arranca a finals de gener a la zona catalana del Segre.

“Per als pròxims dies s’esperen temperatures una mica més suaus, que seran normals o fins i tot un parell de graus per sobre del normal per a l’època, que afavoreix el desglaç”, expliquen fonts d’Aemet. Aquesta calor fa que una part de la neu pugui sublimar-se, és a dir, evaporar-se sense arribar a passar per l’estat líquid.

“En la comparació entre acumulació i fusió guanya la primera”, expliquen fonts de la CHE, que tampoc no descarten que el desglaç pugui estar començant. La previsió per a aquesta setmana és que desapareguin de les capçaleres dels tres grans rius lleidatans 17,9 hm3 dels 199,1 acumulats, una minva d’un 9% en 7 dies.

IMATGES

Lles de Cerdanya. La capçalera del Segre acumulava a començaments de la setmana gairebé 63 hm³ de neu, menys de la meitat dels 140 de la mitjana de l'últim lustre.

Boí. Als cims de la Noguera Ribagorçana hi ha 40 hm³ quan per aquestes dates el normal seria tenir-ne setanta.

Amitges. La capçalera de la Pallaresa acumulava 96 hectòmetres, gairebé tant com les altres dos, encara que està a 70 dels previsibles.