“Modalitat lingüística de la zona oriental de la comunitat”: les voltes d'Aragó per evitar dir “català”, la seua paraula tabú

“La Llengua Pròpia d’Aragó en la modalitat lingüística de la zona oriental de la comunitat autònoma” és l’enèsim circumloqui a què han recorregut els governs aragonesos de tendència conservadora en els últims anys per evitar la seua paraula tabú: català, que fins i tot per a un organisme com la Reial Acadèmia de la Llengua és la “llengua romànica que es parla a Catalunya i en altres dominis de l’antiga corona d’Aragó”.

El terme l’ha encunyat la consellera d’Educació, Cultura i Esport Tomasa Hernández, en la seua resposta a un diputat que s’havia interessat per conèixer “el procediment pel qual es pregunta a les famílies si volen que part dels ensenyaments d’Educació Primària s’imparteixin en català als seus fills durant el present curs” als centres de Fraga.

L’aversió a l’ús del terme “català”, que no genera discrepàncies entre els lingüistes a l’hora de denominar la llengua que es parla a la major part de la Franja de Ponent, ha donat lloc a episodis curiosos.

Entre aquests episodis destaca l’encunyació, fa quinze anys i pel Govern que presidia Luisa Fernanda Rudi, de l’acrònim Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental), i que coincideix amb la denominació portuguesa de l’idioma de Lapònia. El mateix executiu va arribar a proposar l’ús de Lapapyp (llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca) per a l’aragonès que es parla al Pirineu.