El jutge condemna l’Urgell per tancar el canal després de permetre sembres en plena sequera

La informació que la Comunitat General de Regants del Canal d’Urgell va transmetre als regants sobre la disponibilitat d’aigua a la primavera de 2023 “no va ser suficient ni previsora” i fins i tot “es pot qualificar d’errònia”, ja que no va permetre que “es pogués preveure, anticipar o planificar adequadament” un escenari de “tancament del subministrament de reg poques setmanes després” d’haver-se iniciat la campanya.

Aquesta és la principal conclusió que exposa el jutge de reforç del Jutjat del Contenciós Administratiu de Lleida, Adrià Rodés, en la sentència per la qual condemna el canal a indemnitzar amb 2.451 € Andreu Llanes, de Castellnou de Seana, el primer regant la reclamació del qual per pèrdues que va patir en una petita explotació de panís arriba a judici.

N’hi ha 200 més en tràmit davant del Canal, que encara no ha resolt si les accepta o les rebutja quan la sentència situa demandants i demandat davant d’un nou escenari: la prolixa i fonamentada sentència, de 36 folis, estableix una cosa similar a una doctrina jurídica d’aplicació a Lleida, ja que les reclamacions de menys de 30.000 €, com ho són les dels regants, no poden escalar al Tribunal Superior, ni de bon tros al Suprem, precisament per les quanties en litigi. Les pèrdues milionàries que aquesta situació d’informació defectuosa i desconeixement de l’escassetat de recursos va generar als agricultors, pal·liades en la majoria dels casos (malgrat que no en la totalitat) per la Generalitat, no poden emmarcar-se en el “risc assumible” amb què opera qualsevol empresari ni en un escenari de “força major” malgrat la sequera, assenyala el magistrat, que observa “danys antijurídics (...) sense que es presentin causes d’exoneració de la responsabilitat” per al Canal.

Es va produir així “un trencament manifest de la confiança legítima” entre els regants i el Canal que deriva en una “responsabilitat patrimonial del segon” davant de la qual al·legar que “el tall del canal no va ser imputable” a la direcció té per al jutge la consideració de “mera premissa”.

Tanmateix, i malgrat primar en aquesta jurisdicció el principi del venciment objectiu, que en general porta el pagament de les costes al litigant que defensa la seua posició de manera temerària, el jutge rebutja imposar-les en aquest cas al Canal després d’admetre l’existència de “seriosos dubtes de fet i de dret” per “la singularitat de la qüestió debatuda”.

“Contents sí, però no és un dia feliç: era millor no arribar fins aquí”

n “Estem contents, però no és un dia feliç: ens hauria agradat no haver d’arribar a això, que és una mostra de la incapacitat de les administracions i del Canal per trobar solucions”, va dir Jaume Perera, portaveu de la plataforma Manifest del Gran Urgell, promotora de les reclamacions. “Seguirem. Hem intentat que hi hagués una solució pactada, però ningú no ha assumit el seu error”, va anotar, per mostrar-se obert al diàleg: “Espero que algú mogui fitxa ara.” El president del Canal d’Urgell, Amadeu Ros, va restar importància a les reclamacions: “Són casos aïllats”, va dir, encara que va admetre que 200 continuen vives després d’haver indemnitzat la Generalitat part dels afectats. Ros va desvincular la comunitat general de la decisió clau: “L’aigua no la vam tallar nosaltres, sinó la CHE perquè estava en perill el proveïment urbà. Va decidir tallar i regar només per salvar els arbres”, va assenyalar.