MUNICIPIS
La Seu d'Urgell negocia amb l’Incasòl la construcció d’un centenar de pisos socials de lloguer
En parcel·les de l’ajuntament i de l’organisme de la Generalitat a la urbanització de l’Horta del Valira. El consistori vol assignar-los a veïns que fa anys que estiguin empadronats a la capital de l’Alt Urgell

Els terrenys de l’Horta del Valira on es preveu la construcció d’habitatges protegits. - C.SANS
L’ajuntament de la Seu i l’Institut Català del Sòl (Incasòl) negocien la construcció de cent pisos socials de lloguer a la urbanització de l’Horta del Valira. El consistori vol assignar-los a persones que ja visquin al municipi i hi estiguin empadronats des de fa “entre 3 i 5 anys”, segons l’alcalde, Joan Barrera. Va explicar que, si bé “les condicions s’han d’acabar de definir”, es va mostrar favorable a “afavorir els de casa” que tenen dificultats per accedir a un habitatge de lloguer. “No hi tindran cabuda els que s’empadronin a la Seu després de saber que construirem pisos de protecció oficial de lloguer”, va insistir.
El preu de lloguer se situarà en “un màxim de 8,13 euros el metre quadrat de superfície útil”, va indicar l’alcalde, i els habitatges estaran distribuïts en dos blocs de pisos. La negociació entre ajuntament i Incasòl rau ara a definir la fórmula més viable per construir els pisos de manera ràpida. Una de les parcel·les és de propietat municipal i l’altra, de l’organisme de la Generalitat. L’alcalde va advocar per “construir els dos blocs alhora perquè a l’empresa que s’adjudiqui la construcció li sigui més rendible”. Caldrà definir si l’ajuntament cedeix la seua parcel·la a l’Incasòl perquè lideri el projecte o que aquest cedeixi la seua parcel·la a l’ajuntament perquè s’encarregui de l’obra.
Es tracta de dos parcel·les de mesures similars, davant dels dos únics blocs de pisos d’aquesta urbanització. Cada una disposa de més de 1.200 metres quadrats i compten amb una edificabilitat màxima de més de 4.200 metres quadrats i una densitat màxima de 54 habitatges cada una.
Barrera va considerar que el fet de construir un centenar de pisos protegits afavorirà que el mercat immobiliari es normalitzi. “Permetrà fer baixar els preus del mercat, i encara que donem preferència a les persones que ja fa anys que estan empadronades, hi haurà més habitatge a disposició, el preu baixarà i la resta tindran més facilitat per optar també a un lloguer”, va afegir.
L’alcalde va reiterar que assegurar l’accés a l’habitatge “és un dels reptes principals i fonamentals de futur” i va opinar que “aquesta legislatura fa falta moure urgentment aquest tema a la Seu”, amb accions com l’adequació del llegat de Cal Pensament (vegeu el desglossament), o en la compra, en la qual també es treballa, de fins a tres pisos més per a persones o famílies vulnerables.
Impulsen també dotze pisos per a joves a l’edifici heretat
L’ajuntament impulsa també la rehabilitació de l’edifici de Cal Pensament per habilitar-hi 12 pisos de lloguer social per a joves. El projecte inicial en preveia deu, però finalment n’han anunciat 12 reduint el nombre d’habitacions de cada un. Tindran entre un i dos dormitoris a l’estar pensats com a projecte d’emancipació juvenil.
Cal Pensament és al passatge de la Missió, i va ser cedit en herència a l’ajuntament pel veí Joan Obiols Cordellana, conegut com Juanito de Cal Pensament. La inversió serà d’1,1 milions d’euros i el consistori ja compta amb una ajuda de 267.545 euros de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per a les obres.A part dels 12 pisos de lloguer social, l’edifici en tindrà un de destinat a habitatge de suport, recurs d’habitatge i rehabilitació psicosocial per a persones amb malaltia mental, a mig camí entre una residència i la vida autònoma.