Estratègies en regadiu i en els cultius poden estalviar fins a un 40% d’aigua

Els principals sistemes de reg a Lleida encaren l’inici de la campanya (a mitjans de març) amb gairebé el doble de reserves d’aigua als pantans en relació amb les de l’any passat. Dels 2.010 hectòmetres cúbics que podrien omplir els principals embassaments del Segre, la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana estan ara a un 70% (1.388, davant els 855 de l’any passat per aquestes dates, un 42%) i la provisió és especialment remarcable al Segre, amb Oliana i Rialb al 84%, un registre mai vist en aquestes alçades de l’any. Aquesta situació folgada contrasta amb les reserves de neu, molt per sota de l’habitual, que minvarà les aportacions del desglaç.

En aquest escenari, els gestors de l’aigua no donen la sequera per acabada i l’estalvi s’ha convertit en una urgència. Més enllà dels grans i milionaris projectes de modernització que actualment afronten l’Urgell, Pinyana i l’Aragó i Catalunya, els agricultors tenen molt marge per reduir el consum d’aigua. Desenes de regants i d’investigadors treballen en l’estalvi hídric i els experts asseguren que combinant les estratègies, especialment en el maneig dels cultius, la despesa d’aigua pot reduir-se a peu de finca un 40 per cent.

El professor Carlos Cantero, catedràtic de Producció Vegetal i Ciència Forestal de la UdL, apunta almenys cinc estratagemes per reduir la despesa hídrica: “la sembra directa, que implica no llaurar ni treballar la terra anteriorment. Catalunya és pionera en aquest sistema”, que permet acumular més aigua al subsol.

L’elecció de varietats de cultius o material vegetal més eficaç en l’aprofitament de l’aigua; la utilització d’un adob correcte (aplicar molt fertilitzant redueix l’eficàcia de l’aigua); la sanitat vegetal (la planta ha de tenir bona salut per aprofitar l’aigua) o l’elecció de les finestres de cultiu (“el calendari dels sants ha estat modificat pel canvi climàtic”) són petites coses que poden implicar millorar l’eficàcia de l’aigua en un 40 per cent.

En un escenari climàtic d’inquietud, la modernització apareix també com a factor clau. “La diferència entre disposar o no d’un regadiu modernitzat consisteix que pots decidir quan i en quina quantitat regues. El valor es veu quan has de gestionar un recurs escàs”, assenyala Ignasi Servià, expert en gestió de l’aigua.

Com d’inquietant és aquest escenari climàtic? Entre bastant i molt, o almenys així ho perceben els responsables de la planificació. “S’està veient un efecte més gran de l’estiatge”, ja que “va canviant la climatologia cap a estius més secs”, va advertir aquesta setmana a la seu de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) Jesús Moya, d’Heymo, la consultora que ha participat en l’elaboració dels documents inicials del nou PHE (Pla Hidrològic de l’Ebre). 

També va advertir que hi ha “una expansió de les zones àrides i estepàries i creixen les zones temperades d’estiu sec”, un avenç que ha resultat abassegador en els darrers 40 anys en la meitat sud de Lleida. 

Aquesta modificació del medi és conseqüència de dos vectors climàtics: “La precipitació presenta una tendència moderada a la disminució” mentrestant “l’augment previst de l’evapotranspiració (la sudoració de la planta) és notablement més marcada”, indiquen els estudis de la CHE, que alerten que aquest increment de les necessitats hídriques dels vegetals es concentra “en l’època estival”, quan menor és la minvant aportació dels rius i la pluja. 

En aquest escenari, la CHE ha inclòs entre les seues prioritats l’“actualització de les dotacions de reg”. El regadiu continua creixent amb “la culminació” del Segarra-Garrigues i altres sistemes ja llançats, encara que “considerant l’ajustament de dotacions, millores de tècniques de reg i canvis de cultiu s’espera que (la demanda) no creixi i que disminueixi” un 5% el 2030. 

El pla és aquest: reduir un 5% la dotació dels dos canals que van nàixer modernitzats i millorar, amb l’afegit d’aquesta mateixa minva, les eficiències un 7,5 per cent a l’Aragó i Catalunya, un 9,8% a l’Urgell i un 14,3% a Pinyana.

Carlos Cantero, catedràtic de producció vegetal de la UdL: «Al secà també hi ha estratègies»

És possible l’agricultura sense aigua?

És possible sense regadiu. La FAO diu que un territori on plou entre 300 i 400 litres per metre quadrat a l’any és àrid o semiàrid. I seria el cas de les Garrigues. Tanmateix, avui dia ja no hem de resar i esperar. Hi ha estratègies.

Com quines?

N’hi ha per al secà també aprofitables per al regadiu, sobretot, amb les limitacions que hi haurà arran del canvi climàtic. La modernització del reg és obligada, però hi ha altres mètodes i cal saber regar. El reg a manta té una eficiència del 60 per cent, l’aspersió, del 80 per cent i el degoteig, del 95 per cent, però només si s’aplica bé. Per exemple, cal utilitzar varietats de cultius més eficaces. També l’ús d’una fertilització adequada està relacionat amb la nutrició hídrica, una cosa molt visible en el secà.

La investigació acompanya actualment l’agricultor?

L’agricultor sap el què, la ciència diu el per què. Cal transferir la tecnologia al camp. Falten més metges de capçalera per a l’agricultura. Tenim entre quinze i vint grups d’investigació. La Universitat de Lleida treballa amb Agrotecnio i cada vegada hi ha més formació entre els agricultors, que confien en l’investigador.