Roba de color xisqueta a Castellbisbal

Existeix el color xisqueta? S’assembla al marró, segons ha revelat el programa Fibercolors que està desenvolupant la factoria de la multinacional química Archroma de Castellbisbal, els tècnics de la qual han aconseguit sintetitzar un tint per a la indústria tèxtil a partir de la seua llana. El descobriment permetrà donar sortida a la llana dels ramats: més de 40 tones anuals que s’han convertit en un problema per als ramaders després de quedar-se sense demanda.

El to marró el generen els polifenols, uns compostos químics d’origen orgànic i efecte antioxidant que solen trobar-se també en bastantes fruites i verdures i a la closca d’alguna fruita seca com l’ametlla.

“Fibercolors és una gamma marró de cinc colors en la qual els quatre matisos, el groc, un de vermellós, un altre de blau i un de més gris, s’obtenen combinant un 50% de components orgànics derivats del petroli”, explica Julio Perales, responsable del projecte, que anota que “volem promocionar la marca, que el seu ús en l’elaboració dels teixits sigui diferencial”.

La planta de Castellbisbal d’Archroma, una de les 35 de la multinacional suïssa, amb una plantilla que s’acosta als 50.000 empleats i que es dedica a la fabricació de colorants per a les indústries tèxtil i paperera, està especialitzada en la síntesi de tints sulfurosos (amb sofre) a partir de derivats del petroli, matèria primera orgànica, com la closca d’ametlla o la biomassa, i també residus farmacèutics.

Fa quatre anys van descartar utilitzar cotó, opció desestimada per les males prestacions d’aquest material. Tanmateix, “buscant altres solucions vam veure que la llana funcionava molt bé, tant a nivell d’R+D com a la planta de producció”, assenyala Perales, que anota que, paral·lelament, “vam veure que la llana d’ovelles del Pirineu, i especialment la de la xisqueta, s’havia convertit en un problema, perquè havia deixat d’utilitzar-se”.

Les destinacions històriques havien estat l’elaboració de fil, l’ús en la construcció com a aïllant o l’ocupació en la fabricació de matalassos, però des de fa un lustre, al desaparèixer aquesta demanda, acaba enterrada en rases o llançada en femers.

A Archroma també els va cridar l’atenció l’elevat potencial de la llana de xisqueta com a matèria primera: un quilo dona per produir-ne deu de colorant, que serien suficients per donar color a la tela de 400 pantalons. I el volum de producció del que ara és un residu s’ajusta a les seues previsions: 30.000 ovelles amb entre 1,3 i 1,5 quilos de llana generen entre 39 i 45 tones anuals, i els càlculs previs apunten a un consum al voltant de 50 a la fàbrica.

“Si se l’emporten ja és una ajuda, i si paguen alguna cosa que permeti pagar part de l’esquella, millor que millor”, explica el ramader Gerard Cardona. “Ara és un residu i no saps què fer-ne. Tinc la de tres anys amuntegada al corral”, anota.

Aquest residu surt car, ja que les ovelles de carn han de ser xollades almenys una vegada a l’any, normalment a la primavera, i fins a dos si són de llet. Amb un ramat mitjà de 800 caps i un cost d’1,70 a 1,80 € per unitat, surt per uns 1.500 euros per corral.

“Vam fer les gestions per posar-los en contacte”, explica Sandra Hervás, regidor de Promoció Econòmica de l’ajuntament de Tremp, que desenvolupa diversos programes d’avaluació d’aquest bestiar, el principal del Pallars. “El projecte és interessant també per als ramaders, perquè la llana s’estava començant a convertir en un problema”, afegeix.

Els contactes van començar fa un any i mig, en què la indústria ha comprat diverses tones de llana dins de la fase experimental. El següent pas, segons coincideixen les tres fonts, serà pactar els preus i dissenyar els punts d’entrega i la cadència de la cadena de subministrament.