RAMADERIA
L’últim pastor tornarà a Boumort
El ramader, d’Hortoneda, demana els permisos perquè pasturi el seu ramat a la reserva de caça. L’any passat va perdre una dotzena d’ovelles pels atacs d’un llop i de dos gossos salvatges
Josep Costa, amb samarreta blava, amb un altre dels últims pastors que pujaven a Boumort. - M.CODINAS
“No hem cobrat res, ni tan sols s’han posat en contacte amb nosaltres des de la Generalitat”, denuncia Josep Costa, un dels dos ramaders els ramats dels quals van patir les conseqüències de la primera aparició documentada del llop al Pallars Jussà en les últimes dècades i que aquest any té previst tornar a pasturar el seu bestiar en el mateix escenari en el qual es van desenvolupar aquests episodis, la reserva de caça de la serra de Boumort.
“He demanat la llicència i hi pujaré una altra vegada, a veure si les maten totes”, fa broma. “Què faré? Em queden uns anys i hi pujaré”, explica.
L’any passat van desaparèixer del seu ramat dotze ovelles les restes de les quals van ser localitzades després, a l’haver estat devorades pels voltors. L’altre pastor que les portava amb ell a la reserva en va perdre catorze i una cabra. Tampoc no ha cobrat cap ajuda, remarca.
“Vam estar-hi tres setmanes i entre els dos ramats van desaparèixer prop d’una trentena d’animals, deu cada setmana. Hi vam pujar sobre el 20 de juny i el 8 de juliol havíem baixat. El bestiar es va menjar a l’estiu el farratge que guardàvem per a l’hivern. I encara no ens han dit res”, conta.
L’altre pastor ha decidit penjar la gaiata, la qual cosa el deixa a ell com l’últim representant d’una tradició ramadera, la de la transhumància a la serra de Boumort, que, tret d’un gir inesperat, pot desaparèixer abans que acabi la dècada.
“Ens van dir que hi havia una probabilitat del 95% que els atacs haguessin estat efectuats per un llop, pel tipus de mossegada. Però no ho podien confirmar al 100% perquè les restes de l’ADN estaven deteriorades per la calor”, afegeix, mentre que remarca que “el veterinari ha certificat la mort dels dotze animals”.
La Generalitat va confirmar a finals de desembre que “no s’ha pogut identificar ni genèticament ni per fotografies” el tipus d’animal que va desencadenar els atacs, encara que, en vista de les ferides, “no es pot descartar” que fos un llop i “es pagaran els danys” com si l’autoria correspongués a aquesta espècie.
Els atacs van ser realitzats per tres cànids, pel que sembla dos gossos salvatges o assilvestrats i un llop, en el que suposa la reaparició d’aquest últim al Pallars Jussà i que planteja una altra novetat: la formació d’un grup d’aquestes dos espècies. Fa uns dies, els Agents Rurals van confirmar que estan investigant la presència d’un altre llop a la comarca arran d’un altre atac a Castell de Mur.
Aquest punt es troba a penes a trenta quilòmetres en línia recta de Boumort, i a menys de la meitat, amb la serra del Montsec pel mig, de la Noguera, que se situa com la comarca del pla més ben situada per ser la primera a rebre la presència del depredador, que es troba en un clar procés d’expansió.
D’altra banda, l’organització agrària UP té previst reunir-se en uns quants dies amb els ramaders de la zona per analitzar la situació.
Confirmen l’atac del llop a Castell de Mur
La Generalitat ha confirmat que la mort de quatre ovelles fa uns onze dies al municipi de Castell de Mur es va deure a un atac del llop. Ho ha confirmat la necròpsia dels animals morts que es va portar a terme el dia 17. El resultat de la investigació es va comunicar a ramaders de la zona. “És dur, però és el futur que ens espera”, va publicar l’alcalde de Sant Esteve de la Sarga i ramader Jordi Navarra a les xarxes socials.
Després de l’atac, Agents Rurals van portar a terme tasques de seguiment del llop a la zona. També van advertir els ramaders sobre la possible presència d’aquesta espècie i els van assessorar sobre com protegir els seus animals. La predació a Castell de Mur arriba després que el Govern acceptés indemnitzar el bestiar mort a Boumort com un atac del llop a finals del 2024.El març del 2022, un ramader de la Torre de Capdella va denunciar un atac del llop a les seues ovelles que es va saldar sense morts. En 4 anys s’han albirat exemplars solitaris de forma esporàdica a Aran, l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. S’estima que hi ha mitja dotzena d’exemplars a Catalunya i, fins ara, eren tots mascles solitaris, la qual cosa feia impossible la creació de colònies. Tanmateix, a finals del 2024 es va detectar una femella a l’Alt Empordà.
