Un santuari ornitològic de regadiu

El Pas, una bassa construïda fa diverses dècades per alimentar un dels tecnificats latifundis de la zona alta del Canal d’Aragó i Catalunya (Sant Miquel, Bellver de Cinca), s’ha convertit, gràcies a l’acord de custòdia formalitzat entre els seus propietaris i SEO-Birdlife, en una reserva ornitològica en la qual, segons un recent recompte, habiten a l’hivern més de vint espècies d’aus, a les quals a la primavera se n’hi afegeixen d’altres com els agrons, fins a superar les 120 al cap de l’any.

“A la mateixa zepa (zona especial de protecció d’aus) hi ha l’embassament de Santa Rita, que ens serveix com a mirall de control de les mesures que apliquem al Pas”, explica Luis Tirado, delegat de SEO a Aragó.

Entre aquestes mesures s’inclou l’habilitació d’una illa artificial amb arbres i vegetació que permet niar a les orenetes de mar (els fumarells i els currocs, que havien deixat de niar a la península Ibèrica) i també als agrons, que fa uns anys es van quedar sense suports després de morir per la intensitat de les seues dejeccions els arbres que utilitzaven. L’illa, i també la península a què s’integra quan baixa el nivell de l’embassament, “és territori de la llúdria”, potser el principal indicador de qualitat ambiental dels ecosistemes fluvials.

L’existència d’una presa de cua al pantà afavoreix la permanència d’una taca d’aigua que, al seu torn, ha possibilitat l’arrelament d’un canyissar. “Això facilita que hi pugui niar el bitó, que es troba amenaçat d’extinció, i que ja es veu a l’hivern”, anota Tirado. “Altres espècies menys exigents, com el martinet, l’agró i l’agró roig, ja hi nien”, afegeix. A l’hivern hi són habituals el cormorà, l’agró i el cabussó, i també els ànecs, especialment els morells cap-rojos.

Entre les principals preocupacions dels responsables de la reserva, en la qual fa anys que la pesca està prohibida, es troba, precisament, el control de l’expansió d’aquests canyissars i la presència d’espècies piscícoles invasores com la carpa i el silur, el moviment dels quals es genera quan el nivell de l’aigua es troba sota una terbolesa que dificulta el creixement dels macròfits (vegetació aquàtica) que al seu torn serveixen d’aliment a la majoria de les espècies d’aus, tant les que s’han instal·lat a la zona com que la visiten en les seues migracions.

També nia, en un antic transformador condicionat perquè deixessin de desallotjar de les seues caixes niu les òlibes, una colònia de gralles, en creixement al Pas i en retrocés a la península Ibèrica.