La cosidora de l'infern: una jove aparca els estudis per un boom de comandes de vestits de diables

Judit Morera és una jove de Calaf que ha aparcat els estudis de Fotografia a Lleida davant del boom d’encàrrecs de colles de Diables perquè en confeccioni el vestuari. El volum de feina d’aquesta emprenedora coincideix amb l’auge de l’afició a la costura i els tallers de pedaços però contrasta amb la caiguda del nombre de professionals un 40%.

“Estic vivint un somni.” La vida de Judit Morera ha fet un gir l’últim any. Veïna de Calaf de 20 anys, cursava Fotografia a La Caparrella quan va decidir aparcar els estudis per dedicar-se a elaborar casaques i vestits de diables. Tot va començar al compartir a les xarxes socials la fotografia d’una casaca que havia teixit per a l’aniversari d’un amic i van començar a ploure-li trucades de colles per encarregar-li el seu vestuari. Va arribar un moment que ja no podia compaginar la feina amb els estudis i l’abril de l’any passat els va congelar per emprendre el seu propi negoci: El Cosidor de la Judit.

Aquesta experiència coincideix amb un repunt general de l’afició a la costura, i fins i tot amb la proliferació de locals de pedaços de roba a Lleida, però contrasta amb la caiguda del nombre de professionals donats d’alta en aquest sector. Segons dades de la Seguretat Social, Lleida té actualment 50 professionals de la confecció de tèxtils (40 dones i 10 homes), pels 87 d’abans de la pandèmia (2019, amb 74 dones i 13 homes), la qual cosa implica una caiguda del 40%. Les xifres de la Cambra de Comerç de Lleida són encara pitjors: a tota la província en tenen detectats 33.

En el cas de la Judit Morera, “tot el que sé és gràcies a la meua àvia (modista de professió). Quan ve de vegades em fa desmuntar el que fa dos hores que cuso”, explica entre rialles. El món del foc l’ha acompanyat des de petita: “Els meus pares han estat diables. Anava amb ells a totes les sortides.” La Judit ha format part dels Diables Alta Segarra de Calaf i ara del Ball de Sant Miquel i Diables d’Igualada.

Morera dissenya, confecciona i pinta els vestits o els repara. La majoria són 100% de cotó i alguns, de lli. Ha teixit per a Diables de Parets del Vallès, Diables Pim Pam Pum d’Olot o el vestit de diablessa del Ball de Diables de la Ràpita. “M’encanta el que faig, tant de bo pugui dedicar-me tota la vida a vestir la cultura popular catalana del foc, que és la que més m’agrada. És un orgull”, explica il·lusionada. Ara per ara, no li falta el treball: està fent vestidors per a Bous de Foc de Santpedor, per a la nova colla Les Cabres de Sant Procopi de la Pobla de Claramunt i l’Associació Cua de Drac de Cornellà. Un dels projectes que més li il·lusiona és crear el vestit de diablessa del seua colla, els Diables Alta Segarra: “Poder estrenar-lo, cremar amb el teu propi vestidor, em faria moltíssima il·lusió”, diu. Precisament el que més li agrada del seu treball és dissenyar els vestits de diablessa o de Llucifer, ja que “són únics i han de ser espaterrants”.

Prefereix costurera a modista i el seu referent és Olivia Cros, popular en l’elaboració de vestuari de diables des de Riudoms. El camí empresarial ha estat ple de dubtes i incertesa i aprenentatge sobre el món dels autònoms, la facturació o els proveïdors, però la Judit està contenta.

Fa dos anys que està en llista d’espera per entrar al Ball de Diables Carranquers de Cervera: “Em faria molta il·lusió i vull que em facin el vestit els que l’han fet tota la vida”, Xavi Badia i Juanjo Trilla de Cal Botines.

Creix l’interès per aprendre a cosir i a reciclar les peces

L’interès per aprendre a cosir per poder reciclar la roba està a Lleida en auge. Així ho certifica Peppa Novell Esquerda, titular de l’establiment Peppa i Punt de la capital des de fa catorze anys, que ofereix tallers de costura a màquina i de brodat, entre altres tasques.

“Els inculquem que no tirin tan ràpid la roba. Una jaqueta llarga es pot fer més curta, si té un forat s’arregla i fins i tot a les armilles se’ls poden posar mànigues”, explica. També fan arranjaments de roba, com vores o cremalleres, i Novell comenta, com a anècdota, que s’està plantejant “vendre equips per cosir botons, amb fil, agulla i didal, perquè hi ha gent que ve només perquè li cosim un botó”. De fet, les botigues d’arranjaments de roba estan en expansió.

Alba Minguella, de L’Atelier de Tàrrega, especialitzada en vestits de núvia i de festa, destaca que, excepte per l’aturada a causa de la pandèmia, la confecció de peces a mida continua tenint el seu públic. “Es tracta de clientes que volen una peça única, que no puguin trobar a les botigues o que necessiten alguna cosa a mida perquè tenen un cos diferent”, subratlla.