L’Urgell preveu tancar en 2 setmanes el pacte de modernització i posar-lo a votació a l’abril

Els regants del Canal d’Urgell preveuen assolir un acord de finançament de les obres de modernització de la infraestructura hidràulica en les properes dos setmanes. El president de la comunitat, Amadeu Ros, va afirmar ahir a Mollerussa que tant l’Estat com la Generalitat tenen “bona predisposició” i va assenyalar que el punt de partida és que l’administració finançarà el 70% i els regants el 30% restant per a un pressupost global d’uns 1.000 milions d’euros. Aquesta xifra no inclou els 400 milions estimats per a l’amoblament de les parcel·les. Ros va dir que convocaran una junta de govern a l’abril per aprovar l’acord i una assemblea informativa i després els 17.186 regants hauran de validar els acords en cada col·lectivitat. També va avançar que els tècnics ja estudien quins equipaments infrautilitzats del Segarra-Garrigues es podran aprofitar, en línia amb la proposta del regadiu veí, especialment basses de reg de cota alta, i va estimar que suposaran un estalvi significatiu del pressupost global.

Ros va fer aquestes declaracions en la 22 jornada de Reg i Futur a Mollerussa, que va clausurar el conseller d’Agricultura. Òscar Ordeig va afirmar que “la transformació més gran d’un reg a Catalunya ha de ser la del Canal d’Urgell i va avançar que el conveni de modernització es firmarà enguany. “Intentarem que l’aportació dels regants sigui la mínima”, va afirmar, i va dir que la firma del conveni de finançament es convocarà després que els regants avalin la proposta. “Aquesta modernització és per als regants del territori, no perquè es venguin les terres a altres empreses”, va assenyalar.

Pere Bailon, cap de Modernització de la comunitat de regants, va exposar els quatre primers projectes, ja acabats i preparats per licitar, que beneficiaran 11.657 hectàrees i costaran 136,9 milions. Va afirmar que implicaran un canvi de 2.400 ha, que passaran de regar del canal principal a l’auxiliar, la qual cosa implicarà alliberar fins a 22 hectòmetres cúbics d’aigua a l’any del riu Segre. Aquest cabal haurà de garantir el subministrament al Segarra-Garrigues, entre altres finalitats.

La CHE insisteix que la dotació s’ha de reduir un 15% al canal

El cap de Planificació de la CHE, Miguel Ángel García Vera, va reiterar que el nou pla de l’Ebre (2028-2033) contempla reduir un 15% la dotació de l’Urgell (un 12,5% en regs a tota la conca) tot i que serà després de la modernització. Es passarà així de 9.000 a 7.500 m3/hectàrea i any. Juan Valero (Fenacore) es va posar a disposició dels regants en la seua oposició al projecte; Enrique Playán (CSIC) va qüestionar la metodologia dels càlculs de la CHE, si bé va dir que l’eficiència a l’Urgell és del 55% i Joan Girona (IRTA) va dir que modernitzar és una necessitat.

La demanda baixaria un 26% i la productivitat pujaria un 11%

Joan Oliver, coordinador del projecte RegAssist de l’IRTA, va explicar que la modernització del regadiu implica també una rebaixa de la demanda d’aigua per la millora de l’eficiència que en el cas d’aquesta zona regable podria assolir el 25,8%. En paral·lel, va afegir, la productivitat creixerà un 11,1%. En el costat oposat, el canvi climàtic implicarà una necessitat més gran d’aigua per als cultius, xifrable en un 12%. El projecte de l’IRTA analitza les necessitats hídriques dels cultius al Canal d’Urgell a mitjà termini i té com a horitzó l’any 2040.

Busquen noves activitats compatibles amb les ZEPA

Agricultura, sindicats agraris i experts buscaran noves activitats que puguin desenvolupar-se en sòl agrari inclòs en zones d’especial protecció d’aus (ZEPA). Amb aquesta finalitat s’ha constituït una taula de treball, segons Jordi Parpal, responsable de la gestió de la Reserva Natural Mas de Melons i els espais naturals protegits dels secans de Lleida. Parpal ho va anunciar dijous en les jornades tècniques de Preixana. Va explicar que “hem de veure el terreny de joc i intentar bastir ponts per buscar alternatives dins de la legalitat”.

Entre algunes possibilitats, va citar el reg de suport o a la producció d’oli de qualitat vinculada amb un maneig d’oliveres que afavoreixi la biodiversitat, així com activitats turístiques.