Les caceres de conills per la plaga sembren de plom les vinyes i els camps de cereal

Les caceres per aturar la sobrepoblació de conills, que afecta 289 vedats i la pràctica totalitat dels municipis del Pla de Lleida, està tenint un inquietant efecte secundari a què les administracions comencen a buscar remei: els trets per abatre els animals estan generant un enorme abocament de plom procedent dels perdigons que exposa a elevats nivells de contaminació tant el sòl dels camps com, per la filtració de l’aigua de reg i de la pluja, els aqüífers.

Segons ha pogut saber SEGRE, el Cos d’Agents Rurals ha remès un informe en què documenten aquesta situació a diverses institucions, entre les quals la conselleria d’Agricultura i la Diputació, en el qual suggereixen la necessitat de suport econòmic per finançar les dos mesures principals que es perfilen com a solució: la substitució dels cartutxos amb perdigons de plom per altres d’acer, o de ferro revestit d’acer, i la renovació del parc d’escopetes, ja que la majoria de les que posseeixen els agricultors i els caçadors de la demarcació no suporten l’ús d’aquesta munició.

En cas d’aplicar-se aquest canvi de munició, les àrees d’emergència cinegètica se sumarien als aiguamolls, en què està prohibit l’ús de cartutxos amb perdigons de plom des del febrer del 2023. Comunitats com Castella-la Manxa n’han vetat l’ús en vedats públics fins al 2028.

La projecció de les magnituds resulta inquietant. L’ordre que regula l’emergència cinegètica permet caçar més de 300.000 conills en un any a les zones afectades, una xifra que algunes consideren que va arribar a superar-se el 2024. La ràtio de trets és d’entre dos i tres per animal, un que impacta a la peça i un altre o dos més que no, i aquests perdigons van a parar a terra.

Això, amb 300.000 peces i una càrrega de 32 a 34 grams de plom, exposa els camps a una sembra anual d’entre deu i vint tones de plom amb evident risc d’entrada a la cadena tròfica; en l’animal pels depredadors, i en la humana i la ramadera per l’exposició dels cultius.

La munició alternativa ha estat testada en les últimes tres setmanes en les caceres de conills que es porten a terme en tres vehicles cada nit, en les quals els tiradors han provat cartutxos amb perdigons d’acer, de ferro cobert d’acer, de coure i de tungstè, entre altres materials menys contaminants que el plom.

El primer sembla que és el que ofereix més prestacions, un preu menys costós (malgrat que entre un 40 per cent i un 50 per cent més car que el tradicional) i menors riscos associats com el de provocar espurnes susceptibles de causar incendis.

La mesura requereix un pla Renove d’escopetes

Un canvi de munició com el que es planteja per evitar la contaminació per plom requereix un pla Renove d’escopetes de cartutxos, ja que la major part de les actuals no suporta l’ús de munició d’acer. “Cap escopeta fabricada abans del 2005 no pot disparar acer, tret que algú vulgui exposar-se al risc de rebentar la recambra o un canó”, explica Josep Ramon Garriga, responsable de l’Armeria Garriga de Lleida, que estima que aquesta situació afecta el 90% d’aquest tipus d’armes. Les escopetes d’aquella antiguitat suporten pressions de 900 kg/m2, i els cartutxos de perdigons d’acer les generen de 1.200 a 1.500. “Ningú no va preveure que s’hauria de canviar la munició”, anota. La Intervenció d’Armes de la Comandància de la Guàrdia Civil de Lleida comptabilitza un total de 35.290 armes de foc i assimilades i 20.933 persones autoritzades a posseir-les i utilitzar-les. El 60% d’aquestes, 21.302, són armes de caça d’ànima llisa, és a dir, de cartutxos, a les quals se sumen 8.243 rifles d’ànima ratllada d’ús cinegètic. Completen el parc 3.979 destinades a activitats de tir esportiu en recintes tancats, de les quals 1.161 són curtes (pistoles o revòlver) i 2.818 llargues ratllades, i unes altres 1.766 antigues, històriques, artístiques i, amb caràcter restrictiu, de defensa personal.