Aragó retalla aigua al projecte de la Llitera Alta pel que plou
Redueix un 27% els 6.000 m3/ha pactats fa 33 anys després de restar superfície
La Llitera Alta se situa en una cota superior a l’Aragó i Catalunya.
El Govern d’Aragó ha retallat un 27% la dotació del Canal de la Llitera Alta pel que plou a la zona, que en realitat és una de les àrees de secà la demografia de la qual ha patit amb més intensitat les conseqüències del declivi d’aquest format agrícola.
“El territori afectat pel projecte està ubicat (...) per sobre de la cota del Canal d’Aragó i Catalunya, cosa que ha suposat històricament una desigualtat socioeconòmica entre les terres en secà i les de regadiu, que ha tingut com a conseqüència la despoblació de la zona”, ressenya, no obstant, la resolució que recull la retallada.
El Canal de la Llitera Alta, el primer estudi de viabilitat del qual data del 1985, va rebre el seu primer reconeixement potent el febrer del 1992, quan el Pacte de Pinyana li va assignar una superfície de 8.000 hectàrees i una dotació de 48 hectòmetres cúbics anuals que situava la seua dotació en 6.000 m3/ha a l’any.
Tanmateix, tant la superfície com la dotació han anat minvant. La primera s’ha vist reduïda en més d’un terç, ja que el projecte va quedar dividit a la pràctica a dos zones, una de central occidental de 3.560 ha i una altra de 1.584 que acaba de rebre, tres anys després que la primera, el vistiplau de l’Inaga (Institut Aragonès de Gestió Ambiental). Entre les dos sumen 5.144 ha, un 64,3% de les 8.000 contemplades el 1992 i menys d’un 40 de les 13.493 de 1985.
La recent declaració d’impacte de la segona inclou una sorpresa: “Les necessitats de reg s’estableixen en 6.029 m³/ha, que es redueixen a 3.522 m³/ha considerant la precipitació efectiva”, assenyala la resolució, que planteja el paradoxal escenari de retallar les previsions de reg d’un secà expectant pel que plou a la seua superfície.
Així, afegeix, “la dotació per hidrant s’estableix en 4.402 m³/ha”, mentre que “el cabal punta, amb l’eficiència de reg prevista per al mes de juliol, es preveu en 0,78 l/s/ha”.
No és aquesta l’única sorpresa que inclou la declaració d’impacte, que redueix bastant les possibilitats d’efectuar concentracions parcel·làries o d’habilitar parcel·les de mida àmplia.
“La posada en regadiu pretesa no ha de significar el canvi d’ús de recintes forestals vinculats a l’adequació de les parcel·les al nou sistema d’explotació, ni la incorporació d’àrees de vegetació natural a les superfícies de regadiu”, assenyala el document, que afegeix que “la modificació o eliminació de vegetació natural (...) haurà de limitar-se als trams de la xarxa de reg, o altres infraestructures projectades per zones forestals”.
Així, afegeix, “s’hauran de mantenir preferentment les confrontes actuals i, si això no fos possible, s’haurà de mantenir-ne la superfície actual en altres àrees de les parcel·les, intentant facilitar la seua funció com a corredors ecològics.
