Projecten un parc eòlic de gairebé 4.000 ha al costat del pantà de Mequinensa
El disseny de la planta inclou 36 aerogeneradors i un sistema d’emmagatzematge d’electricitat
Mapa amb la ubicació del parc eòlic inclòs en la documentació sotmesa a informació pública.
Una empresa denominada Vientos de Mequinenza SL impulsa la construcció a la localitat del Baix Cinca de l’anomenat Sistema Híbrido Mequinenza: un parc eòlic de 237,6 mw (megawatts, milers de quilowatts) que inclou “un sistema d’emmagatzematge d’energia amb una potència instal·lada de 15,4” mw per hora, segons indica la documentació que ha tret a consulta pública el Miteco, el ministeri per a la Transició Ecològica.
Es tracta d’un plantejament nou a nivell estatal, ja que fins ara només es coneixien projectes de generació o d’emmagatzemament d’energia renovable.
Vientos de Mequinenza projecta el parc al sud de l’Ebre, en un altiplà situat darrere de l’últim meandre que forma el riu abans de la presa, concretament als paratges coneguts com a Pla de Fora i la Trilla, al costat de la Serra dels Racons.
Allà, a gairebé cinc km de Mequinensa, a 10 de qualsevol altra població (encara que en aquest radi hi ha 22 masos) i en un polígon de 3.930 hectàrees travessat per la carretera N-211 en un tram de 4,25 km, preveu instal·lar 36 aerogeneradors de 6,6 MW de potència amb la boixa o creu a 115 metres d’altura i radis de rotor de 170, cosa que situa el punt més alt del gir de les pales a 200 metres de terra. Cada un s’assentarà sobre una sabata de formigó de 23,7 metres de diàmetre.
El complex es completa amb dos subestacions i dos línies elèctriques que sumen 2,64 km de traçat, per portar la producció fins a la subestació Almendrales, operativa des del juliol de l’any passat.
El sistema d’emmagatzematge s’articula amb grups modulars de bateries amb cel·les de liti i fosfat de ferro agrupats en dos contenidors de la mida d’una caseta d’obra cada un.
“La seua finalitat serà emmagatzemar part de l’energia generada pel parc eòlic per després entregar-la a la xarxa elèctrica en el moment que es consideri més convenient segons l’estratègia d’explotació”, assenyala la documentació.
La major part dels cablatges, que superen els quinze quilòmetres de longitud a l’interior del parc, discorreran soterrats.
L’avaluació ambiental presentada per la mateixa empresa promotora sosté, encara que admet que “en un pla d’avaluació molt preliminar”, que els impactes que provocarà la construcció i l’operació del complex seran reduïts o, en tot cas, positius.
Paral·lelament, l’ajuntament ha tret a informació pública, també fins a finals d’aquest mes, la decisió del ple d’“informar favorablement l’interès públic sol·licitat per Desarrollos del Guepardo” per engegar un altre parc eòlic i una línia d’evacuació de l’energia al seu terme municipal.
L’oblidada central reversible de l’Ebre
La decisió sobre la construcció de la central reversible dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja, per a la qual es reservava sobre el paper una potència de 300 MW (megawatts, milers de quilowatts) i una capacitat d’emmagatzemament de fins a 104 MW per hora, sempre amb el suport d’instal·lacions d’energia eòlica i fotovoltaica, va quedar ajornada fa gairebé una dècada per al cicle de planificació hidrològica que ara comença, el que anirà del proper 2027 al 2033. El projecte estava lligat a la posada en marxa d’un regadiu de suport de 30.000 hectàrees al sud de l’Ebre.
