Aspa caça coloms amb trampes per salvar de la ruïna el palau episcopal
Els ceps redueixen la població d’aus, els excrements de les quals són la principal amenaça per a l’edifici
Els excrements de les aus han provocat un intens deteriorament i l’ensorrament d’alguns elements. - PAU PASCUAL
“No els estem erradicant, però es va notant que cada vegada hi ha menys coloms”, explica l’alcalde d’Aspa, Fermí Masot, sobre el dispositiu que ha engegat el seu municipi per provar de reduir la presència d’aquestes aus.
Les seues dejeccions s’han convertit en la principal amenaça per a l’estabilitat del palau medieval, que durant més de sis segles, de començaments del XIII a finals del XIX, va ser la residència d’estiu dels bisbes de Lleida.
La col·locació de trampes està permetent la captura d’entre 150 i 200 aus cada any, una mesura que resulta clau per provar de reduir la pressió que generen i per evitar que s’intensifiqui el deteriorament, ja proper a la ruïna, de l’antic edifici episcopal.
A la col·locació de les trampes se sumarà en els pròxims mesos una actuació de consolidació de l’edifici valorada en 131.800 euros (IVA inclòs) que licitarà l’ajuntament.
L’accés a l’edifici es troba tancat al públic. - PAU PASCUAL
L’immoble, que inclou una muralla a la zona baixa, al costat de l’horta d’Aspa, va ser declarat BIC (Bé d’Interès Cultural) el 1990 per la seua riquesa arquitectònica, ja que combina un ventall d’estils que van del romànic tardà de la primera fase de la construcció al barroc amb què van ser executats els últims afegits de l’estructura.
Tanmateix, l’estabilitat de l’edifici principal del recinte, en la qual ara col·laboren alguns puntals de paret a paret, depèn de l’execució d’aquests treballs i de posar límit a les dejeccions, que els coloms realitzen després d’accedir per la sostrada semienderrocada i pels finestrals sense tancament.
La situació del recinte comporta perill, motiu pel qual l’ajuntament el manté tancat i prohibeix l’accés.
Així mateix, Aspa, com Sunyer o Alcanó, va passar a ser propietat de l’ajuntament de Lleida amb la presa de la ciutat el 1149. El palau, situat a la zona nord-oest del poble, en un mirador sobre el riu Set, va ser adquirit als anys 80 per l’ajuntament, que el va comprar a la família que n’havia aconseguit la propietat.
Al llarg dels seus més de set segles d’història ha estat utilitzat com a residència palatina, com a edifici residencial i fins i tot com a magatzem.
En el seu dia va arribar a allotjar un arxiu i una biblioteca d’unes dimensions considerables.
