El Govern adaptarà al món rural el programa de construcció de 50.000 habitatges socials

El Govern treballa per adaptar a les àrees rurals i als municipis de menys de 2.000 habitants el programa de construcció de 50.000 habitatges de lloguer assequible fins al 2030. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anunciat que l'executiu està elaborant un pla específic per permetre l'encaix d'aquest programa a les zones menys poblades del país. Paneque ho ha avançat en una trobada amb representants dels ens locals de la vegueria de Lleida per explicar-los les condicions de la primera convocatòria de reserva pública de solars. La consellera ha convidat els consistoris a sumar-se al projecte per poder abordar la problemàtica de la manca d'habitatge assequible, especialment entre els joves.

Paneque ha desgranat als ens locals el mecanisme aprovat pel Govern per impulsar que en els solars públics disponibles s'hi facin habitatges assequibles de lloguer amb un finançament de les promocions fins al 100%, garantint la protecció de l'ús i la titularitat del sòl. En aquest sentit, ha destacat la necessària col·laboració institucional dels ajuntaments, a més de la publicoprivada, per assolir l'objectiu d'un 15% d'habitatge protegit a Catalunya.

La consellera ha explicat que el Govern es compromet a aportar els recursos necessaris per a la mobilització de més sòl públic amb la convicció que "cap solar ha de quedar per construir per manca de finançament" i, alhora, a "agilitzar i adaptar les tramitacions urbanístiques", que sovint es veuen afectades per la lentitud administrativa.

Paneque ha detallat que amb els solars actuals es pot assolir la meitat de l'objectiu de 50.000 habitatges socials, però cal fer-ne aflorar més. Per això, ha defensat que el finançament públic "fa que surtin els números i siguin atractives per als promotors privats", com també el fet que es prevegin llicències bàsiques per a poder moure terres i aixecar estructures fins que no es concedeixi el permís definitiu.

La Catalunya dels "10 milions"

La consellera ha constatat que l'increment de població a Catalunya produeix tensió en el mercat de l'habitatge i que cal adaptar les polítiques cap a "la Catalunya dels 10 milions que veurem els pròxims anys". En el cas de Ponent, ha argumentat que la previsió és que el nombre de llars creixi un 2,6% entre el 2023 i el 2027, i un 3% entre el 2028 i el 2032.

Alhora, ha detallat que el nombre d'habitatges acabats per cada 1.000 habitants va ser de 0,6 entre el 2008 i el 2018, "molt lluny de la mitjana europea". A més, ha apuntat que la ràtio d'habitatges públics que gestiona l'Agència Catalana de l'Habitatge a les comarques de Lleida és de 3 pisos per cada 1.000 habitants, per sobre de la mitjana catalana de 2,2.

La consellera ha destacat que a la ciutat de Lleida s'estan desenvolupant cinc promocions amb uns 120 habitatges impulsats en el marc dels fons Next Generation i amb 5,6 milions d'euros sol·licitats en subvencions. "Aquest és un projecte de col·laboració publicoprivada que mostra el camí a seguir per la resta de Catalunya", ha afirmat.

A la presentació de la convocatòria de solars han participat també l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa; la delegada territorial del Govern a Lleida, Núria Gil, i la secretària d'Habitatge, Lídia Guillén. Larrosa ha destacat que s'ha avançat, conjuntament amb el sector privat, per tancar un pacte local pel dret a l'habitatge i que "parla de rehabilitació, així com d'accions per a la gent gran o l'emancipació juvenil".

Les condicions del pla

La primera convocatòria de reserva pública de solars facilita l'accés a un finançament amb condicions avantatjoses, ja que els promotors privats poden accedir a línies de crèdit de l'Institut Català de Finances amb condicions preferents i amb la garantia d'un dret de superfície de 75 anys.

Així mateix, la Generalitat garanteix una subvenció mensual per cobrir la diferència que hi ha entre el preu del mercat i el lloguer protegit de manera que s'assegura un retorn atractiu de la inversió. Es proposa un canvi de model que permet disposar de més sòl i activar més promotors –públics, privats i del tercer sector– per generar més habitatge assequible.

Tots els solars de la reserva hauran d'estar disponibles urbanísticament per construir-hi habitatges i es preveuen diverses categories. En el cas del lloguer, la renda màxima anirà fixada en funció de l'àmbit on es trobin els municipis, entre un mínim de 6,64 euros el metre quadrat –com en el cas de Lleida ciutat–, fins a un màxim de 10,65 euros per metre quadrat. Un 25% dels pisos es reservaran per a joves i el 10% a casos de vulnerabilitat.