SERVEIS
Vint pobles més s’afegeixen a la banca mòbil, que arriba a 134 municipis de Lleida
Funciona des de fa tres mesos i cobreix el 58% de la demarcació, amb 46.400 veïns beneficiats

La sucursal mòbil de CaixaBank recorre 2.000 quilòmetres cada mes per les carreteres de la demarcació de Lleida. - PAU PASCUAL
“A Alcanó mai hi havia hagut sucursal bancària”, recorda l’alcaldessa, Elena Farrús, mentre el vehicle de CaixaBank que presta el servei de banca mòbil a la demarcació de Lleida atén, estacionat a la plaça Camps, alguns dels seus veïns que requereixen l’assessorament del gestor i/o treuen diners del caixer.
Els dona servei dos vegades al mes. “Això ens estalvia desplaçaments, sobretot a la gent gran però també als familiars als quals els demanen que els portin diners, i dona agilitat i comoditat a les gestions i també a les empreses i al comerç local”, explica Farrús, paradoxalment feta servir de banca durant dos dècades.
Els diners en efectiu són necessaris a Alcanó, com en la majoria dels pobles petits de la demarcació per pagar a les botigues (dos en aquest cas) i a l’ajuntament, i ho era al bar fins que fa un mes van habilitar un datàfon. “Ens van donar una alegria quan ens van dir que havia de vindre una sucursal”, anota.
El de la banca no és, ni de bon tros, l’únic servei itinerant o intermitent que reben els veïns: hi ha metge tres dies a la setmana amb cita prèvia i d’altres de farmàcia, el bibliobús aparca un dia al mes, el banc dos i la ITV per a tractors, cada sis mesos. L’autobús passa dos vegades cap a Lleida i tres de tornada. “No tothom pot organitzar-se per aprofitar aquests horaris”, assenyala l’alcaldessa, que anota que “qualsevol servei que puguem donar a un poble petit és més important del que podem pensar; un poble amb serveis és un poble viu”.
Potser aquesta és la raó principal per la qual la banca mòbil, un servei que finança la Generalitat per mitjà d’una contracta per evitar l’exclusió financera del món rural, està ampliant la seua quota de mercat: en tot just tres mesos de funcionament, des del 2 de desembre, el nombre de municipis en els quals opera ha passat de 114 a 134, segons dades de CaixaBank, el banc que el presta. Són el 58 per cent de la demarcació i sumen 46.400 veïns.

El Josep s’adreça al caixer i l’oficina durant la parada a Aspa. - PAU PASCUAL
Ho fa amb una sucursal itinerant amb vigilància de Prosegur i el desplaçament de la qual opera Alsa. De la seua arribada avisen els ajuntaments en els grups locals de WhatsApp i en aplicacions com e-bando i Àgora, està equipada amb caixer automàtic (opera sense cost per a qualsevol entitat) i amb una oficina, la qual atén un gestor, que sovint intermedia amb altres oficines de la xarxa.
El vehicle, equipat amb calefacció, aire condicionat i un elevador per a persones de mobilitat reduïda, té connexió per satèl·lit amb la xarxa del banc per operar i està equipat amb sis plaques fotovoltaiques que, amb l’endoll a la xarxa local com a pla b, garanteixen l’autonomia de l’oficina en funció de la durada de les rutes i de la durada i intensitat de la radiació solar.
“Permet reduir dos bretxes, l’accés al servei financer, que d’una altra manera no arribaria, i també la digital, perquè en aquests municipis hi ha un elevat percentatge de població d’edat avançada que sol mostrar-se reticent a fer gestions amb el telèfon o amb l’ordinador”, assenyalen fonts de CaixaBank.
Per la seua banda, el gestor Blas Morena porta des del desembre atenent el servei, que dimarts passat va recórrer 60 kilòmetres amb parades a Sarroca de Lleida, Alcanó, el Cogul, Aspa i Alfés. “Fem 2.000 quilòmetres al mes per carreteres de tot tipus per donar el mateix servei que en una sucursal” estable, explica. “Fem gestions de tota classe. Hi ha gent que, si no, no podria accedir al servei bancari”, apunta Morena. El 70 per cent dels usuaris té més de 65 anys.