El Justícia d'Aragó reprèn diversos alcaldes

El Justícia d’Aragó, l’ombudsman o defensor del poble autonòmic, càrrec que des de fa un any exerceix la magistrada en excedència Concepción Gimeno, ha dirigit diverses recomanacions a alcaldes i ajuntaments de la Llitera i el Baix Cinca a l’haver detectat anomalies en el funcionament de les administracions locals, en tots els casos, després d’haver rebut queixes de ciutadans que posaven de manifest actuacions “millorables”.

Algunes d’aquestes queixes i suggeriments s’inclouen entre les més destacades de l’informe sobre l’activitat de la institució el 2024, exercici en el qual la magistrada Concepción Gimeno va substituir al capdavant Javier Hernández, lloctinent del jutge Ángel Dolado i substitut seu en l’últim tram del mandat. El document va ser entregat fa uns dies a les Corts d’Aragó, on pròximament Gimeno n’exposarà el contingut.

Una de les resolucions proposa a l’ajuntament de Binèfar que doni a la seua Policia Local “les instruccions oportunes” perquè els agents “deixin constància d’aquelles intervencions que duguin a terme durant el servei, i, especialment aquelles amb una possible transcendència judicial”. La instrucció va constatar, en aquest sentit, que no totes queden registrades.

“Resulta possible que en el futur es tractin d’evitar aquest tipus de situacions”, assenyala el Justícia després d’haver investigat la queixa presentada per un veí davant de la impossibilitat d’“accedir a un informe sobre una intervenció duta a terme al seu habitatge l’any 2015”, quan “després d’una sèrie de desavinences amb el seu fill va haver de requerir la presència policial al seu domicili per uns possibles maltractaments”.

Dos anys després va intentar sense èxit aconseguir aquest atestat. Set anys després, “no existeixen dades registrades de la suposada intervenció policial que anomena”, va respondre el consistori, que va afegir que els agents “no recorden la intervenció”, de manera que no “es pot emetre cap informe oficial policial que relati els suposats fets succeïts”.

“Podríem trobar-nos davant d’uns actes amb transcendència penal”, va concloure la instructora de la queixa, que d’altra banda considera “necessari i aconsellable” davant d’“aquest tipus d’intervencions” elaborar “diligències policials que poguessin ser remeses a l’autoritat judicial o, si més no, deixar constància dels fets mitjançant un informe intern”.

El Justícia també va suggerir a l’ajuntament de Torrent de Cinca que formulés a l’Aesa (Agència Espanyola de Seguretat Aèria) una consulta “perquè aquesta determini” si “compleix o no amb la normativa relativa als vols amb drons” al seu terme.

El consistori, que no compta amb normativa pròpia sobre aquest tipus d’aparells, portava des de finals del 2019 realitzant vols en un dron de la seua propietat que pilotava un empleat municipal i que, després de requerir-li informació el Justcia, va suspendre “en tant no finalitzi el procés formatiu de la persona seleccionada per l’ajuntament per pilotar el dron”.

Segons el consistori, aquests vols es realitzaven “de forma puntual, normalment a sol·licitud prèvia dels interessats, mantenint-se la distància respecte de les persones i dels objectes”.

Per la seua part, el veí que va presentar la queixa advertia que “han pogut conculcar, d’una banda, la normativa aplicable; i, d’altra banda, la intimitat i la privacitat dels veïns i veïnes del municipi a causa de la presa d’imatges durant els esmentats vols”.

Ambdós consistoris van acceptar els suggeriments, que no van arribar a ser dirigits al de Bellver de Cinca a l’haver eludit aquest respondre a dos expedients, un per una neteja de runa que no va arribar a materialitzar-se i una altra per la falta d’accessibilitat en espais públics, entre ells els lavabos d’edifici consistorial.

El Justícia també va tramitar queixes sobre els ajuntament d’Albalate, Baldellou, Fraga i Tamarit i la Comarca de la Llitera.