Allal El Mourabit, el presumpte assassí de Vilanova de la Barca, va ser detingut al seu camió a Irun el 2016 i a Pamplona el 2019
El primer arrest va tenir lloc mesos després dels atemptats de Niça. Condemnat a tres anys de presó per enaltiment terrorista i intentar entrar a Síria
Operatiu de la Guàrdia Civil per a l’arrest de l’acusat el juliol del 2019 a Pamplona. - GUÀRDIA CIVIL
Allal El Mourabit va ser dos vegades detingut a bord del seu camió a Espanya pels delictes de gihadisme, el 2016 i el 2019. Les primeres investigacions sobre ell es remunten al 2015 i després de més d’un any de seguiment va ser detingut per primera vegada el novembre del 2016 a Irun (Guipúscoa) quan tornava en el seu camió d’Alemanya. La hipòtesi que pogués atemptar amb el camió com havia ocorregut aquell estiu a Niça (França) va ser el que va precipitar l’arrest.
Així mateix, havia viatjat a Turquia amb la intenció d’entrar a Síria. El 2018, va ser condemnat a tres anys i un dia de presó per enaltiment del terrorisme per la seua adhesió a Estat Islàmic i un delicte de trasllat a territori terrorista. Durant la seua estada a la presó, d’on va sortir després de complir dos anys, va continuar amb la seua radicalització.
La segona detenció es va produir el juliol del 2019, en plens Sanfermines, a Pamplona (Navarra). De nou en el camió de gran tonatge que utilitzava per desplaçar-se com a transportista internacional i que utilitzava també com a habitatge. Va tornar a asseure’s al banc dels acusats el 2020 i es va enfrontar a una petició del fiscal de 5 anys de presó sota l’acusació d’haver continuat utilitzant les xarxes socials per difondre propaganda feta per productores mediàtiques afins a grups terroristes gihadistes.
Les seues compareixences davant de l’Audiència Nacional van ser polèmiques. Tanmateix, el tribunal no va trobar prou proves i va decidir absoldre’l al considerar que l’activitat de l’acusat es va limitar a la tinença d’un material que en el seu dia va poder ser subministrat per agències propagandístiques de tall gihadista, si bé ell la va obtenir de fonts obertes.
En la primera sentència del 2018, consultada per aquest diari, l’Audiència Nacional assenyalava que “l’activitat de l’acusat en xarxes socials acredita la seua lloança i justificació del terrorisme, esmentant de forma explícita i concreta els postulats ideològics gihadistes, així com accions violentes indiscriminades com les que organitza l’organització terrorista Daesh com execucions i decapitacions i el seu desplaçament a Turquia amb el desig de posar en pràctica les seues idees violentes”.
