Aplicaran restriccions a granges a Ponts i Gavet de la Conca i les aixecaran a Cubells

La Generalitat inclourà els municipis de Ponts i Gavet de la Conca a la llista de zones vulnerables a la contaminació per nitrats de les aigües subterrànies. Això limita la quantitat de purins que poden aplicar-se com a fertilitzant en cultius a un màxim de 170 quilos de nitrats a l’any, la qual cosa representa una limitació a l’hora de construir o ampliar granges: la seua autorització està subjecta a disposar de prou sòl per a una correcta gestió de les dejeccions ramaderes. A les zones vulnerables és necessària més extensió de terreny per fer-ho, o bé disposar de mitjans per tractar-les i traslladar-les, com plantes de compostatge o de biogàs.

Fins ara, 130 municipis lleidatans estaven declarats zona vulnerable. La Generalitat revisa aquest llistat cada quatre anys en funció d’anàlisis de les aigües i, en aquesta ocasió, preveu incorporar a la llista Ponts i Gavet i retirar un municipi, una cosa amb escassos precedents a Lleida: es tracta de Cubells, que perdrà la declaració de zona vulnerable que ha tingut durant 21 anys, després que el Govern hagi constatat “una reducció de les concentracions de nitrats i una millora de la qualitat de les aigües subterrànies”.

La nova ordre que prepara la Generalitat per actualitzar la llista de zones vulnerables atorgarà als ramaders de Ponts i Gavet de la Conca un termini d’un any per adaptar els seus plans de dejeccions ramaderes als nous límits en l’aplicació de nitrats en sòl. Aquesta norma estarà en informació pública un mes abans d’aprovar-la.

La declaració de zones vulnerables i les restriccions que s’hi apliquen deriven de normativa europea. Tenen com a finalitat millorar l’estat de les aigües subterrànies, però també evitar sancions de la UE, que poden suposar abundants pèrdues de fons comunitaris. La gestió de les dejeccions ramaderes de Catalunya i altres comunitats va ser objecte anys enrere d’un procediment d’infracció de la Comissió Europea, si bé el territori català va quedar finalment fora a l’aplicar mesures addicionals per protegir els aqüífers. Tanmateix, el fet que el mapa de zones vulnerables es mantingui amb escassos canvis demostra que la seua recuperació amb prou feines ha avançat.

El responsable del sector porcí d’UP, Rossend Saltiveri, va destacar que seria desitjable que l’extensió de zones vulnerables descendís i va recalcar que per a això és necessari millorar la fertilització de cultius.

131 municipis de Lleida, zona vulnerable

Fins ara, 130 municipis de Lleida tenien la declaració de zona vulnerable, que engloba tot el Pla d’Urgell i l’Urgell, gairebé tot el Segrià i la Segarra i gran part de les Garrigues i la Noguera, així com mitja dotzena de municipis del Solsonès. Al Pirineu, només Bellver i Castell de Mur tenien aquesta classificació. Seran un total de 131 al sumar-hi Ponts i Gavet de la Conca i restar-hi Cubells.

Fins a 170 quilos de nitrats per hectàrea

La declaració de zona vulnerable implica una limitació a l’hora d’aplicar nitrats al sòl com a fertilitzant. El límit genèric és de 170 quilos per hectàrea a l’any, si bé és menor en alguns cultius. Això suposa un factor limitant a l’hora de construir o ampliar granges, ja que la seua autorització està subjecta a disposar de prou sòl per donar sortida a les dejeccions dels animals (es necessita més extensió en zona vulnerable) o, en el seu defecte, sistemes per tractar-les i portar-les fora de la zona vulnerable.