La indústria militar vol crear 300 llocs de treball en una fàbrica de robots a Binèfar i aterra a Alguaire

La indústria militar creix a Lleida i la Franja de manera simultània a l’avenç de les posicions bel·licistes a Europa: el grup Escribano preveu assolir els 400 llocs de treball a la fàbrica de robots que ha adquirit a Binèfar i diverses firmes vinculades al sector de la defensa desenvolupen projectes de caràcter civil a l’aeroport d’Alguaire.

La indústria militar i de defensa comença a arrelar a Lleida i la Franja coincidint amb l’inquietant i generalitzat avenç de les posicions bel·licistes i armamentistes a la Unió Europea a redós de la guerra d’Ucraïna i del canvi de rumb dels EUA després d’arribar a la presidència Donald Trump.

El grup Escribano, un dels principals de l’Estat espanyol en l’àrea de defensa, preveu crear “més de 300 llocs de treball d’aquí a uns anys” a la planta de l’empresa Aunav de Binèfar, on ja hi treballen prop d’un centenar, segons va explicar ahir el president del Govern d’Aragó, Jorge Azcón. Ho va dir durant una intervenció al Foro Rural Somos Litera, celebrat ahir a la capital d’aquesta comarca de la Franja.

Aquests 400 llocs, un volum qualificat per Azcón com a “increïble” fa un temps, equivaldran a un 4% de l’ocupació de la Llitera i gairebé a una desena part de l’industrial, fins ara copat pel sector agroalimentari i els escorxadors.

L’empresa lliterana, controlada fins a l’abril de l’any passat pel grup japonès NTT Data Corporation, filial de Nippon Telegraph and Telephone, es dedica a la fabricació de robots per a la vigilància d’infraestructures i instal·lacions crítiques i per a la desactivació d’explosius, i treballa per a clients tant públics, la pràctica totalitat de les forces de seguretat espanyoles i l’exèrcit, com privats.

Escribano Mechanical & Engineering (EME), fins fa poc centrada en el negoci de la munició de fuselleria, està prenent posicions en un sector com el de la defensa, en el qual es preveu un imminent creixement dels volums de negoci davant la intenció generalitzada dels governs de disparar les seues inversions en aquesta àrea.

En aquest marc s’ubiquen moviments com la compra d’Aunav i, vuit mesos després, l’augment del 8 per cent al 14,3 per cent de la seua participació a Indra Sistemas, en què ja és el primer soci després de la Sepi, el braç inversor de l’Estat.

Paral·lelament, a Lleida, especialment a l’aeroport d’Alguaire, també augmenta la presència d’empreses vinculades als sectors tecnològics de l’armament i la defensa. No obstant, segons confirmen fonts d’Aeroports de Catalunya, tots els projectes en què participen són de caràcter civil.

Una d’aquestes empreses és Pangea Aerospace, una firma que a Alguaire es dedica a la investigació en motors i que acaba de reunir 23 milions d’euros en una ronda de finançament liderada per Hyporion Found, el fons de Pablo Casado, que se centra en les àrees de defensa, ciberseguretat, aeroespai i intel·ligència artificial.

Pangea participa en el projecte EU Best sobre motors, un programa liderat a l’aeroport del Segrià per EES Clemensy, filial de la multinacional francesa que té en les tecnologies aerospacial i de defensa els seus principals àmbits d’actuació.

En aquest iniciativa, finançada amb fons de la Unió Europea i en la qual participen Aeroports i l’Institut d’Estudis Aerospacials de Catalunya, també és present OHB Digital Connect, una empresa alemanya que té entre els seus principals clients en l’exèrcit del seu país.

Més de 5 milions d’euros en exportacions del sector aeronàutic

❘ binèfar ❘ “Els desafiaments globals tenen impacte local”, va afirmar ahir el president del Govern d’Aragó, Jorge Azcón, al referir-se als plans de creixement que el grup Escribano maneja per a la seua planta de fabricació de robots de Binèfar, on va participar en la dotzena edició del Foro Rural Somos Litera. El certamen tenia com a eix els desafiaments que planteja el desplegament de la intel·ligència artificial en el món rural, que van centrar diverses taules redones i exposicions. 

No obstant, tant la intervenció inicial d’Azcón com el diàleg entre el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, i l’exprimer ministre italià Enrico Letta, autor del conegut informe sobre el futur de l’espai econòmic europeu, moderat per l’expolític Josep Antoni Duran Lleida i celebrat el mateix dia en què Donald Trump preveia deixar anar la primera bateria seriosa de la seua guerra comercial global, van donar un espai destacat a altres temes com l’economia i la geopolítica. 

En tots dos casos, tant el de Garamendi com el de Letta, sense cap indici de crítica davant el creixent argumentari a favor d’un militarisme per molt que l’oposició a aquest es troba, precisament, en el germen d’aquella Comunitat Econòmica Europea de la qual es deriva l’actual UE i l’enfortiment de la qual defensen. “El 80% del que paguem (els europeus) per defensar els ucraïnesos és per comprar armes als Estats Units, i això suposa crear milers de llocs de treball a Michigan”, va dir Letta, que va reclamar la unitat d’acció dels governs de la UE davant les posicions dels EUA. 

En matèria de defensa, va afegir Garamendi, “Europa ha de tenir prevenció, perquè està sola. Depenem molt dels EUA”. “Europa ha de plantejar l’autonomia estratègica de la indústria”, va afegir el president de la patronal espanyola, que va coincidir en el plantejament amb l’italià.