Més ossos al Pirineu català: identificats 47 exemplars el 2024, sis més que l'any anterior

La població d'os bru al territori català ha arribat als 47 exemplars identificats durant el 2024, segons les dades publicades pel Grup de Seguiment Transfronterer de l'Os Bru (GSTOP). Són sis més que el 2023. Aquest organisme, que integra Catalunya, el Conselh Generau d'Aran i els governs d'Andorra, França, Aragó i Navarra, ha confirmat que la distribució per sexes correspon a 21 femelles, 25 mascles i només un individu sense sexe determinat.

Al conjunt pirinenc, la xifra total s'eleva a 96 exemplars: 47 femelles, 45 mascles i 4 individus no identificats sexualment. Aquesta dada representa un important increment respecte als 83 ossos comptabilitzats l'any 2023. Cal destacar que durant el 2024 s'han detectat 7 animals que no havien estat registrats l'any anterior, fet que ha contribuït a elevar la xifra global fins als 90 exemplars, als quals s'han afegit els nous naixements.

Pel que fa a la reproducció, Catalunya ha registrat el naixement de 10 cadells durant el 2024 (3 mascles, 6 femelles i 1 de sexe indeterminat), procedents de 6 ventrades de 5 mascles reproductors diferents. És una xifra superior a la de l'any passat, quan van néixer 8 cries en territori català. En tot l'àmbit pirinenc, el total ascendeix a 22 cadells, corresponents a 13 ventrades de 8 mascles reproductors diferents.

Evolució demogràfica i territorial

Segons les estimacions del GSTOP, des de 1996 s'han reproduït un total de 34 femelles i 21 mascles diferents als Pirineus. Les perspectives per al 2025 són favorables, ja que s'estima que almenys 20 femelles es troben en condicions de tenir cadells.

Durant el 2024 s'han registrat 5 baixes, principalment d'exemplars subadults. En aquest recompte es consideren els ossos dels quals s'ha confirmat la mort o no s'ha trobat cap indici durant dos anys consecutius. Així mateix, hi ha 13 exemplars no detectats durant l'any 2024, però que encara no es poden considerar oficialment desapareguts perquè l'any anterior sí que se'n van trobar rastres.

L'àrea de distribució total de l'os bru s'estima actualment en uns 7.200 quilòmetres quadrats, el que suposa un augment de 100 km² respecte al 2023 i de 1.500 km² en comparació amb el 2022. A Catalunya, aquesta àrea ocupa aproximadament 1.800 quilòmetres quadrats. Des de 1996, la tendència general ha estat d'augment continuat, reflectint l'evolució positiva de la població.

Metodologia de seguiment poblacional

El control dels exemplars d'os bru es basa en dues metodologies complementàries: una de caràcter oportunista (registre de danys, observacions, petjades i altres indicis) i una altra sistemàtica (operacions programades).

A Catalunya, excepte a la Vall d'Aran on se n'ocupa el Conselh Generau, aquest seguiment el realitza el Cos d'Agents Rurals del Departament d'Interior i Seguretat Pública. L'àrea de mostreig aproximada és d'uns 2.000 km², on hi ha distribuïts 222 paranys de pèls, molts d'ells equipats amb càmeres fotogràfiques. Durant el 2024 s'han efectuat 1.853 revisions d'aquests dispositius, de les quals 348 han tingut resultat positiu.

Pel que fa a les dades oportunistes, s'han recollit i validat 250 registres: 29 observacions directes, 26 rastres i petjades, 108 mostres de pèls, 6 depredacions, 58 excrements, 22 fotografies i 1 jaç. En total, s'han obtingut més de 500 mostres de pèls i 58 excrements, dels quals s'han seleccionat 251 per a l'anàlisi genètic i identificació individual.

Aquestes mostres han permès identificar 37 ossos diferents a les comarques del Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Alt Urgell. La distribució territorial mostra la gran mobilitat d'aquests animals, amb molts exemplars detectats a diverses zones i fins i tot a diferents països.

Coexistència amb la ramaderia

La Generalitat de Catalunya desenvolupa un programa de mesures preventives per facilitar la coexistència entre l'os bru i la ramaderia de muntanya. Aquest programa es basa principalment en l'agrupament i vigilància dels ramats durant el dia, i el tancament amb vigilància i protecció mitjançant gossos durant la nit.

L'any passat es van formar agrupacions de ramats d'oví i cabrum a les zones de Boldis-Àreu, Estaron-Tavascan i Isil, amb pastors contractats per a la vigilància diürna. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica també s'encarrega del transport de queviures, sovint en helicòpter, i del manteniment d'infraestructures. Aquestes agrupacions van protegir un total de 2.519 caps de bestiar, amb una inversió de 82.850,22 euros.

Addicionalment, s'apliquen mesures d'autoprotecció per a explotacions més petites o situades en zones d'expansió de l'os, beneficiant 7.534 caps de bestiar amb una inversió de 27.880,14 euros. En el cas de la ramaderia bovina i equina, es contracten vaquers i s'han cedit 128 dispositius de geolocalització.

En l'àmbit de l'apicultura, es realitzen tancaments d'assentaments apícoles, amb 49 assentaments adherits al programa al Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça. Pel que fa a les compensacions per atacs, el 2024 es van destinar 5.773,78 euros per 17 incidents amb 31 animals afectats, i 4.160 euros per danys apícoles.