Compartint l’art de la ceràmica

Fa deu anys que la Júlia Sangés va decidir obrir L’Obrador, un taller de ceràmica en ple centre històric de Guissona que també funciona com a botiga. “Sempre m’ha agradat tot allò que és artístic, de petita em tancava a casa per dibuixar i feia coses manuals i creatives”, explica. El seu idil·li amb la ceràmica va començar el 2006, quan va participar en alguns tallers al centre cívic del seu barri a Barcelona. Va decidir estudiar un grau superior a L’Escola de Disseny i Art La Llotja i “em va enganxar, ja no podia deixar de fer ceràmica”, assegura. Des d’aleshores s’ha continuat formant.

Tenia clar que no volia viure a Barcelona i va tornar Guissona, la seua localitat natal. Primer va muntar un taller a l’habitació de casa, feia activitats extraescolars de ceràmica, participava en fires i ho combinava amb feines esporàdiques. El 2011 va obrir una petita botiga anomenada Arterra amb una altra ceramista de la comarca, Irene Verdés, amb l’objectiu que la gent pogués conèixer el seu treball i comprar les seues peces. “Al principi tenia la idea de fer els objectes que es venien més o pensava què podria agradar a la gent o el que es portava”, explica la Júlia. Amb el temps es va adonar que estava equivocada: “Et surten peces forçades, no ets tu.” A poc a poc va anar trobant el seu estil. “Hi haurà gent que li agradi, existeix i ja arribarà”, recorda.

El 2015 va obrir L’Obrador al carrer Fluvià. Aquest espai més gran li va permetre poder fer els tallers i dedicar-se exclusivament a la ceràmica.

“Per sort, m’agrada ensenyar (...) he tornat a aprendre des de zero”, afirma. Ara té una vintena d’alumnes a les classes regulars que ofereix de gener al juny i també organitza vermuts ceràmics per a grups que vulguin fer un tast de l’immens món de la ceràmica i tallers puntuals per a nens. La resta de l’any el dedica a formar-se i als seus dos altres projectes que comparteix amb Inga Freitas: LabCeramica, una línia de ceràmica mediterrània i molt vermutera, i FemFoc, un projecte de cuites experimentals amb llenya fent una veritable performance artística.

Els seus tallers han ajudat que la gent entengui que la ceràmica és un ofici que requereix paciència i perseverança i “no sempre se li dona el valor que mereix”. Exposa que vendre ceràmica no és fàcil, “és artesania i té un preu (...) aquí no tenim la consciència ni l’educació que hi ha en altres països com França, on la gent compra i regala ceràmica”.

En general, les peces que elabora la Júlia són de ceràmica utilitària però el que més li agrada és experimentar amb altres peces que li permeten jugar amb el fang, sempre acompanyada de bona música. La seua botiga no obre cada dia, però els seus productes es poden adquirir a la botiga online.

Per celebrar aquests deu anys de trajectòria, ahir va inaugurar l’exposició La ceràmica és vida a la Biblioteca de Guissona, amb obres de les seues alumnes de L’Obrador inspirades en el món vegetal. Es tracta d’un àmbit ple de vida, com el fang que es transforma amb la cocció i “ens ensenya a perseverar, a tenir paciència, a confiar i adaptar-nos quan alguna cosa no surt com esperàvem”, va concloure.