Els lleidatans consumeixen el quàdruple d’aigua per fer consultes a la IA que per beure

Els lleidatans generen diàriament un consum de fins a dos milions de litres d’aigua en les seues consultes d’IA (intel·ligència artificial), unes voluntàries i altres d’integrades a l’ús de plataformes digitals i aplicacions, un volum que multiplica per quatre el d’aquest recurs natural per beure.

Dels poc més de cent litres diaris d’aigua que consumeix un habitant de la demarcació, 123 a la capital segons les últimes dades disponibles, només entre un i dos es dediquen al consum com la beguda, mentre la resta es destina a higiene (dutxa i lavabo) i a neteja de la llar (roba, vaixella, terra, etc). Això suposa una mica més de mig milió de litres d’aigua diaris, ja que l’últim padró oficial situa la població de Lleida en 451.197 veïns.

La pràctica totalitat té accés a internet, ja que la CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) xifra en 401.600 el nombre de línies de postpagament de la demarcació. Aquest mitjà de comunicació assoleix, sense incloure les targetes de prepagament, un grau de penetració del 91,7%, el menor de Catalunya i del tercer més baix de l’Estat, només superior als de Huelva i Terol i empatat amb el d’Osca.

Aquest volum d’usuaris, al qual cal sumar els d’ordinadors, presents al 86% dels habitatges segons l’INE (Institut Nacional d’Estadística) i els de plataformes de streaming i altres aplicacions, efectua segons diferents estudis una mitjana d’entre cinc i deu interaccions diàries amb la IA, i cada una de les quals genera un consum de mig litre d’aigua.

Aquesta demanda supera els dos milions de litres diaris, un volum quatre vegades superior al d’aigua per beure.

A aquestes xifres cal afegir els poc més de 80.000 litres d’aigua que tenen l’origen en les interaccions amb sistemes d’intel·ligència artificial en les 17.414 empreses amb empleats de la demarcació, que diàriament generen fins a una desena d’episodis com a mitjana. El 40% les utilitzen també en els seus processos.

La Generalitat busca localitzacions per acollir noves instal·lacions

La Generalitat ha decidit participar en la competició desencadenada entre els governs autonòmics per captar per al seu territori centres de dades, un tipus d’instal·lació que ja supera el mig centenar d’ubicacions a tot l’Estat arran de l’eclosió dels últims anys, centrada en la comunitat de Madrid i a Aragó. Els anomenats centres de dades són naus en les quals es concentren servidors i aparells d’emmagatzemament d’informació per permetre el funcionament d’el núvol, un espai virtual que permet mantenir fora dels mateixos sistemes informàtics, però amb accés directe, els registres informàtics que manegen empreses i particulars. Concretament, el Consell Executiu va aprovar el mes passat un full de ruta que contempla declarar “projectes estratègics”, amb la consegüent reducció dels tràmits administratius i urbanístics, els que compleixin algunes condicions com ubicar-se en “un dels pols de desenvolupament territorials que es defineixin” i desenvolupar “activitats d’interès estratègic per a Catalunya”.

Els projectes d’Aragó dupliquen la previsió de consum d’aigua

Els projectes d’instal·lació de centres de dades que està tramitant el Govern d’Aragó en zones com El Burgo de Ebro o la plataforma logística d’Osca, diversos de promoguts per ciberemporis com Amazon, Meta i Microsoft, han començat a provocar inquietud al duplicar les previsions de consum d’aigua amb què s’havien presentat inicialment. El gruix d’aquesta demanda té com a objectiu alimentar els potents sistemes de refrigeració que requereixen els aparells de processament, més encara al ser projectats en zones amb climatologia semidesèrtica com els Monegres, l’Hoya d’Osca o la Comarca Central de Saragossa. “Aquests projectes responen únicament a criteris de rendibilitat per a empreses privades, com Amazon, Google, Meta i Microsoft, que invertiran 300.000 milions en centres de dades a Espanya infraestructures associades a la intel·ligència artificial (IA) el 2025, sense considerar l’interès general ni tan sols els impactes ambientals”, afirma Ecologistes en Acció.

L’organització crida l’atenció sobre l’elevat consum d’electricitat d’aquestes instal·lacions, que, si tiren endavant tots els projectes, el 2030 suposaran “entre el 3,4% i el 5,9% del total” de l’Estat.

Els projectes d’Aragó dupliquen la previsió de consum d’aigua

La proliferació dels projectes per instal·lar centres de dades a la conca de l’Ebre coincideix amb el llançament del tercer cicle de la planificació hidrològica, els plantejaments inicials del qual inclouen retallades de les dotacions properes al 20% per a canals com el de Pinyana i de gairebé el 15% per a d’altres com l’Urgell. Aquesta coincidència entre la reducció de la disponibilitat del recurs per a uns usos i la irrupció d’una nova demanda com la tecnològica comporta el risc de generar conflictes durant la tramitació del nou Pla Hidrològic de l’Ebre (PHE). “La demanda d’aigua industrial és molt escassa per al conjunt de la conca i un lleuger increment, fins i tot per les necessitats de refrigeració dels centres de dades, tindrà efectes pròxims a imperceptibles, tret de casos molt locals”, ressenya, escaridament, la memòria inicial del PHE.