POLÍTICA
El català de la Franja: una ‘imposició’ sense efectes per al 96% de la població
PP i Vox pacten esborrar de la llei la llengua que utilitzen 55.000 d’1.360.000 aragonesos

Pintades a favor d’ús del català a la Franja en una paret al costat de l’N-230. - JORDI ECHEVARRIA
El PP d’Aragó i Vox han pactat disfressar de croada contra una suposada imposició els seus atacs a una llengua d’ús minoritari com el català, que amb prou feines utilitza un 4% de la població del país, en aquest cas concentrada a les comarques de la Franja: Ribagorça, Llitera, Baix Cinca i Matarranya i, en menor mesura, el Baix Aragó-Casp.
“Deslliurar Aragó de la imposició del català.” PP i Vox han pactat disfressar d’obligació desmesurada imposada per un agent sense identificar el que en realitat, si més no segons institucions com el Consell d’Europa i el ministeri de Cultura, és una llengua minoritària que parla a penes un 4% de la població del país en cinc comarques de la zona oriental: Ribagorça, Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó i Matarranya.
Els últims estudis disponibles xifren el nombre de catalanoparlants d’Aragó en 55.000, que suposen gairebé el 60% dels habitants d’aquestes cinc comarques (el 85% si s’omet el Baix Aragó, on amb prou feines s’utilitza), però només el 4% del conjunt d’Aragó (1,36 milions).
“És un atac a una minoria. Es passen pel folre els drets civils”, considera Pep Espluga, professor del departament de Sociologia de la UAB i natural d’Alcampell. “Jo no parlaria tant d’atac a una minoria com de desprestigi de la llengua d’aquesta minoria”, anota Javier Giralt, professor de Filologia de la Universitat de Saragossa, president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i natural de Sant Esteve de Llitera. “És un intent de reduir-la a la mínima expressió presentant-la com una circumstància, o una idea política, que no té res a veure amb la llengua o amb els parlants”, afegeix.
El pacte de govern PP-Vox inclou dos actuacions en el punt titulat “llibertat davant adoctrinament i imposició”: suprimir l’Institut Aragonès del Català, un centre que es dedica a facilitar l’ensenyament de les varietats locals, i modificar la llei de Patrimoni Cultural per “adequar-la al disposat a l’Estatut” en ambdós casos amb el 2027 com a horitzó.
Això equival a esborrar la paraula català de la legislació aragonesa, ja sigui per ratlladura o assajant algun neologisme com aquell infaust lapao (llengua aragonesa pròpia de l’Aragó Oriental).
“Quan l’interès polític passa per sobre dels interessos de la ciutadania es converteix en un acte de falta d’ètica i de moralitat, i en aquest cas va contra la ciència i contra el sentit comú”, assenyala el filòleg i professor de la UdL Ramon Sistac, natural de Camporrells.
Per a Natxo Sorolla, professor de la Universitat de Saragossa, membre del Seminari Aragonès de Sociolingüística i natural de Pena-roja de Tastavins, “el més preocupant és que deixar de reconèixer l’existència del català associat eliminarà mesures que mantenen viva la llengua”. “Els canvis significatius dificulten molt més la conservació de la llengua, les condicions de preservació de la qual ja són bastant complexes”, anota. En aquest cas, afegeix, PP i Vox proven de situar el català com una llengua “conflictiva” i “enemiga de la identitat aragonesa i espanyola”, la qual cosa pot retreure’n l’ús. “Aquests partits intenten vincular l’àmbit lingüístic amb l’administratiu i aquesta és la gran mentida”, conclou Giralt.
Mequinensa supleix les retallades d’Azcón amb un programa propi
L’ajuntament de Mequinensa ha engegat el programa Sirgant Moncada, una iniciativa educativa i cultural destinada a impulsar l’ús del català en els centres escolars mitjançant activitats com per exemple contacontes, representacions teatrals, concerts didàctics, tallers creatius o xarrades literàries. En aquesta iniciativa s’emmarca l’entrega de diversos lots de llibres en aquesta llengua a l’IES Joaquín Torres, al CEIP María Quintana i a l’escola municipal infantil La Ruella. L’objectiu és facilitar als estudiants l’accés a recursos de lectura en aquesta llengua i reforçar l’ensenyament de l’assignatura de català. El programa s’inspira en l’obra més emblemàtica de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada, Camí de Sirga. Compta amb una dotació pressupostària de 3.000 euros i substitueix el Programa Jesús Moncada, que oferia finançament per a activitats culturals en català i recursos per reforçar l’aprenentatge de la llengua a les aules, i que va ser suprimit pel Govern d’Aragó el curs 2024-2025. Els tres centres, i també el Santa Agatoclia, d’FP, desenvoluparan al llarg del curs escolar almenys una activitat amb el català com a llengua central.
“El 90% d’alumnes tria aquesta classe, i això prova que no s’imposa ”
“La prova que no és una imposició és que el reconeixement del català d’Aragó el van demanar els alcaldes de la Franja el 1984. I una altra prova és que el 90 per cent dels alumnes de la zona trien l’assignatura de català encara que sigui optativa i voluntària. No hi ha cap imposició, sinó que la gent ho demana”, explica el sociòleg Pep Espluga. “L’ensenyament del català es manté a l’escola perquè cada centre té el seu professorat assignat”, recorda, encara que la majoria d’aquestes places no figuren a la plantilla orgànica (oficial), segons va denunciar CCOO. De fet, l’intent de supressió del català amb el govern PP-Par de Luisa Fernanda Rudi, que va voler substituir-lo pel lapao, “va generar conflictes en molts centres per l’oposició de les famílies”. En qualsevol cas, l’ensenyament del català a les escoles i instituts de la Franja es va mantenir al llarg de tota la passada legislatura autonòmica, a meitat de la qual els ultres van decidir sortir de l’executiu. “Estar en tot moment amb la matraca d’atacar el català respon a una qüestió estrictament política. Des del punt de vista lingüístic no se sosté”, assenyala Javier Giralt, president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.