Vint-i-cinc anys de Mossos

L'1 de novembre del 1998 –dimecres es compliran 25 anys– es va inaugurar la comissaria dels Mossos d'Esquadra de la Seu d'Urgell, seu de la Regió Policial de l'Alt Pirineu i Aran. Actualment mig miler d'agents vetllen per la seguretat de l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alta Ribagarça i la Val d'Aran.

“Pujol posa els Mossos com a exemple de l’autogovern que permet la Constitució.” Amb aquest titular va obrir SEGRE la crònica del 2 de novembre del 1998 amb motiu de la inauguració un dia abans de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a la Seu d’Urgell, seu al Pirineu, concretant-se d’aquesta forma el traspàs com a policia ordinària i integral i assumint les competències que tenien fins llavors altres cossos com la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Vint-i-cinc anys després –es compleixen aquest dimecres vinent– mig miler d’agents vetllen per la seguretat de les comarques de la denominada Regió Policial Alt Pirineu i Aran, amb les àrees de Cerdanya, Val d’Aran-Alta Ribagorça, Alt Urgell i Pallars Sobirà-Pallars Jussà.

El cap de la regió, l’intendent Daniel Pérez, que porta tres anys al capdavant, afirma que “per les característiques de la zona, amb una baixa densitat de població, som el màxim exponent de la policia de proximitat”. En aquest sentit, el que va ser durant anys el cap del GEI (Grup Especial de Intervenció), una unitat d’elit dels Mossos, assegura que “gestionem més sensacions que fets delictius. Poso un exemple. Si a Castellbò hi ha un robatori en domicili, crea una alarma que en altres zones de Catalunya no es crearia. Aquí, al ser una zona molt disseminada, la sensació d’inseguretat és més gran i ho hem de gestionar”.SEGRE també ha conversat amb quatre dels agents que porten més temps al Pirineu i tots coincideixen a destacar que és “diferent” de la resta regions policials. Tres d’ells, el subinspector Miquel Batllori i els agents Rosalia Carracedo i Jaume Perelló, van arribar procedents de l’àrea metropolitana de Barcelona i es van establir a la Cerdanya, l’Alt Urgell i la Val d’Aran, respectivament. En el cas de Rosalia Carracedo, és la primera dona agent del cos a la Val d’Aran, on va arribar el 1991, set anys abans del desplegament a tot el Pirineu. Eren quinze agents –només una dona– i un caporal. El subinspector Batllori, que tenia més de deu anys d’experiència, va ser un dels responsables del desplegament a la Seu. Per la seua part, l’agent Perelló, que va arribar a Puigcerdà el 2002, assegura que “estableixes una relació de confiança amb els veïns”. La sergent Sònia Solduga és originària del Pallars. També ha estat pionera, una de les primeres dones a dirigir comissaries. En el seu cas, durant uns 14 anys a Sort. Tots ells coincideixen que una de les principals característiques dels agents d’aquestes comarques és la proximitat amb la ciutadania. Per això, esperen que molts dels nous agents que arriben a les comissaries de la regió siguin de la zona. També s’han impulsat mesures. Per exemple, l’aranès ha estat reconegut “per primera vegada” com a mèrit per accedir al cos. De la nova promoció d’agents, que va començar a finals d’agost, 52 van ser destinats a les comarques del Pirineu davant els 45 de les del pla. Quant a fets delictius, l’intendent Daniel Pérez assevera que “som la regió que estadísticament en té menys però també hi ha delinqüència i som en una zona fronterera amb Espanya i Andorra”. Com en altres regions, també s’ha produït un augment de les operacions contra el tràfic de marihuana i han registrat moltes denúncies per estafes, especialment per internet. Precisament, sobre aquest últim il·lícit penal, des de la Seu s’ha destapat una de les estafes més grans en criptomonedes a Europa. Es tracta del cas Forex, que va avançar SEGRE fa un any i en el qual hi ha més de 17.000 víctimes a Espanya. La investigació es va iniciar el 2018 arran de la denúncia d’una dona de la Cerdanya que havia perdut més de 800.000 euros. Almenys hi havia dos afectats lleidatans més, un veí de la capital de l’Alt Urgell amb 8.000 euros i un altre de Vielha, amb 160.000 euros. La xarxa va caure a Albània amb la intervenció en call centers des d’on es trucava a les víctimes. Després de destapar-se aquell cas, els Mossos van crear un cercador amb les 476 plataformes fraudulentes identificades.Pel que fa a homicidis, n’hi ha pocs. L’últim el van resoldre fa tot just una setmana (vegeu la pàgina 5).

Des de la Seu s’ha destapat una de les més grans estafes en criptomonedes

Podria fer una anàlisi de la regió policial que dirigeix?

És una regió que ha viscut diferents etapes. Fent un símil, ja ha passat la infància i l’adolescència i estem en un grau de maduresa. Quant a les característiques, per quilòmetres quadrats som una de les més grans. El que ens marca més són les vies de comunicació, amb els ports de muntanya i grans distàncies. Això fa que aquí hàgim de fer servir més temps. A més, estadísticament som la regió amb menys fets delictius.

Quants policies són actualment?

Som uns 500. Per raons òbvies, com el nombre d’habitants, comptem amb molts menys efectius que en altres zones.

Hi ha noves promocions d’agents i fins i tot la Generalitat porta a terme una campanya perquè triïn el Pirineu com a destinació. Vostè quina crida els faria per provar d’atreure’ls?

En els inicis va ser una regió amb molts agents d’altres zones de Catalunya i molts es van establir aquí. Posteriomente, va ser la primera destinació de molts policies.

Ara notem que els que venen, que són de l’àrea metropolitana, volen tornar. El que ens interessa més és que es presenti a oposicions gent d’aquí. Ser policia en un territori com el Pirineu té un punt d’il·lusió que ha de servir d’efecte crida.

És diferent pel que fa a altres regions?

La diferència que he trobat jo amb altres destinacions en les quals he estat és que la cohesió entre els agents és més gran. Hi ha un sentiment de pertinença. Som el màxim exponent de la policia de proximitat. Hi ha temps de qualitat de servei al ciutadà. Crec que la majoria d’agents que han passat per aquí ho han percebut.

Han fet investigacions importants com el cas Forex, de criptomonedes.

Ve lligada amb el que deia, amb la qualitat del servei perquè podem dedicar-li temps. També s’ha de tenir en compte que som un lloc fronterer, amb Andorra i França, i tenim gran col·laboració amb altres cossos.

Vostè era cap del GEI, una unitat d’elit, i els ARRO. Com acaba a la Seu?

Perquè crec que els canvis van bé. Era un bon moment per venir al Pirineu i sento que estic al lloc adequat.

Encara que es tracti d’una de les regions policials en les quals es registren menys delictes, els Mossos exerceixen una funció essencial al Pirineu lleidatà. L’últim gran cas que ha transcendit és el d’un crim al Pallars Jussà. Un veí de la Pobla de 46 anys està empresonat des del dia 19 com a presumpte autor de la mort violenta d’una dona a Torallola, nucli de Conca de Dalt.

Els Mossos segueixen a l’espera dels resultats de les proves de l’ADN al cadàver localitzat en un hort. Si es confirmen les sospites, es tractaria d’una jove de 30 anys originària de l’àrea metropolitana de Barcelona però que portava anys residint al Pirineu lleidatà.Tampoc són aliens al narcotràfic. Així, per exemple, els últims mesos han desmantellat diverses plantacions de marihuana en zones recòndites del Pirineu. “És un territori de gran extensió i són molt difícils de trobar”, comenta un dels comandaments d’Investigació de la Regió Policial del Pirineu Occidental. Els preocupa que màfies, especialment arribades de països com Albània, s’assentin “perquè si no es dediquen al narcotràfic es dedicaran a algun altre íl·lícit penal i són molt perillosos”, adverteix.També hi ha delinqüents històrics com Martí Cots Saleta, conegut policiamente com el Rambo de la Cerdanya. El subinspector Miquel Batllori diu que “recentment el recordava. Era altament perillós, un personatge peculiar que després de cometre atracaments i altres delictes s’amagava a la muntanya, on podia camuflar-se i sobrevivia durant mesos”. Acumula una carrera delictiva de tres dècades, amb els robatoris violents com la seua especialitat. La seua última detenció es va produir a Andorra el 2018, quan estava en cerca i captura després de fugir d’un centre psiquiàtric a Lleida i atracar un hotel de Masella.També han participat en altres casos mediàtics com la de la mort de l’os Cachou, que encara està pendent de judici i la investigació de la qual va permetre destapar una xarxa de narcotràfic a Aran.

«Soc del Pallars i falta incorporar gent del territori»

La sergent Sònia Solduga, actualment cap de la Unitat d’Investigació de l’ABP Pallars Jussà-Pallars Sobirà, va ser entre el 2008 i el 2022 cap de la comissaria de Sort, sent una de les pioneres entre els comandaments dels Mossos. Des que va entrar al cos sempre ha estat lligada a les comarques del Pirineu lleidatà. Reivindica que és del Pallars i que “ens falta incorporació de gent del territori perquè és un avantatge i hi ha menys mobilitat i canvis de destinació”. Sobre les característiques dels agents de les comarques de muntanya, assegura que “l’atenció és diferent perquè hi ha una relació de confiança amb la ciutadania i et pots anticipar”. Sobre el paper de la dona dins dels Mossos, Solduga afirma que “em sento orgullosa de poder ser un referent per a elles”. Pel que fa a l’experiència, diu que “l’experiència és molt important”.

«Va ser un orgull poder participar en el desplegament»

El subinspector Batllori va entrar als Mossos el 1986 i el novembre del 1998 va arribar a la Seu d’Urgell. “Vaig ser un dels fundadors”, assegura amb orgull. Aquells anys d’experiència al cos van ser fonamentals per organitzar i coordinar les diferents àrees policials. “Els primers anys van ser de picar pedra, conèixer els veïns, parlar amb els jutges, és a dir, fer efectiu el desplegament”, assevera. Originari de Barcelona, es va establir a la Seu d’Urgell amb la seua parella i els seus dos fills. Sobre els atractius del Pirineu com a destinació per als nous agents, Batllori assegura que “aquí som una policia de proximitat, tothom es coneix i ha d’estar arrelat o integrar-se al territori perquè si no l’adaptació pot ser difícil”. Preguntat sobre algun cas que recordi, no en té dubte. “El Rambo de la Cerdanya, esmunyedís i perillós.”

«Som la referència en policia de proximitat»

Rosalia Carracedo té l’honor de ser la primera agent dels Mossos d’Esquadra. Va ser el 1991, en el marc de l’Unitat Comarcal de la Val d’Aran, molt abans que la policia catalana es desplegués en altres zones del Pirineu. Eren 15 agents, 14 homes i una dona, i un caporal. “Fa trenta anys les dones amb prou feines representàvem el 10% dels agents. Jo vaig ser la primera mossa a Vielha, va ser el 1991”, comenta Carracedo, de la quarta Promoció i originària de Barcelona. “Quan vam arribar a Vielha no teníem competències i la nostra tasca va ser donar-nos a conèixer i fer molt de treball de camp”, comenta. Carracedo recorda que “els hiverns es feien molt llargs i durs. En una ocasió vaig tenir el cotxe bloquejat 15 dies”. Reconeix que “és una destinació difícil perquè ets lluny de tot però és un lloc on et sents realitzat com a policia”. Respecte a les noves promocions, afirma que “els agents han de tenir una inquietud policial i vocacional i, a més, dins del cos hi ha moltes sortides. I si t’agrada la muntanya o practicar esports com l’esquí, és una zona ideal”. Té dos fills “aranesos”.

«Vaig ser la primera mossa d’esquadra a Vielha i al Pirineu»

Jaume Perelló va arribar a la Cerdanya el 2002. Originari de Barcelona, abans havia estat destinat al Palau de la Generalitat i el Parlament. “Venir al Pirineu és una manera de millorar la qualitat de vida”, comenta. De l’arribada dels Mossos en aquesta zona al Pirineu assegura que “al principi va costar, però com en tots els inicis. Amb el pas dels anys observes com la presència dels Mossos ha estat molt positiva i hem aconseguit ser plenament reconeguts”. També destaca “la relació de confiança que estableixes amb els veïns perquè som una policia rural, de proximitat, i connectem amb el territori”. Afegeix que “hi ha una plantilla que s’ha anat assentant”. Perelló ja es va quedar a viure a la comarca. “Les meues dos filles són ceretanes.” Preguntat sobre quin missatge enviaria als nous agents que hagin de triar una destinació, comenta que “és una de les zones d’Europa amb més qualitat de vida i hi ha prou treball per no avorrir-te”. Setmana Santa, la temporada d’esquí i l’agost són tres de les èpoques de l’any en què tenen més activitat per l’increment de turistes.

«Som una policia rural i els veïns confien en tu»

Jaume Perelló va arribar a la Cerdanya el 2002. Originari de Barcelona, abans havia estat destinat al Palau de la Generalitat i el Parlament. “Venir al Pirineu és una manera de millorar la qualitat de vida”, comenta. De l’arribada dels Mossos en aquesta zona al Pirineu assegura que “al principi va costar, però com en tots els inicis. Amb el pas dels anys observes com la presència dels Mossos ha estat molt positiva i hem aconseguit ser plenament reconeguts”. També destaca “la relació de confiança que estableixes amb els veïns perquè som una policia rural, de proximitat, i connectem amb el territori”. Afegeix que “hi ha una plantilla que s’ha anat assentant”. Perelló ja es va quedar a viure a la comarca. “Les meues dos filles són ceretanes.” Preguntat sobre quin missatge enviaria als nous agents que hagin de triar una destinació, comenta que “és una de les zones d’Europa amb més qualitat de vida i hi ha prou treball per no avorrir-te”. Setmana Santa, la temporada d’esquí i l’agost són tres de les èpoques de l’any en què tenen més activitat per l’increment de turistes.