Sis dècades del telecadira que va estrenar l'esquí a Andorra

La història d’Andorra va prendre un nou rumb el 8 de febrer del 1964, encara que llavors pocs podien sospitar-ho. Aquell dia, fa 60 anys, es va posar en marxa el primer telecadira del Principat. Es va inaugurar juntament amb l’estació d’esquí de Soldeu i va ser el primer pas del camí que va convertir el país en una destinació turística i una referència dels esports d’hivern.

L’estació, gestionada per Esports de Neu Soldeu Incles SA (Ensisa), va tenir com a promotors tres entusiastes de l’esquí de la parròquia d’Escaldes: Miquel Baró, Martí Salvans i Josep Torrallardona. Amb el suport de Crèdit Andorrà (actual Creand) van aconseguir la concessió del comú de Canillo per explotar els terrenys. Allà van instal·lar el telecadira, un teleesquí, el del Pla d’Espiolets, i van obrir els primers 10 quilòmetres de pistes.

Des d’aleshores, l’estació ha tingut un creixement constant en instal·lacions i projecció, i s’ha consolidat com a seu de la Copa del Món FIS. Entre els seus moments claus destaca el 1971, amb l’adquisició de la primera màquina trepitjaneu d’Andorra, i el 1981, amb l’ampliació de pistes cap al Tarter. El 1987 es van instal·lar els primers canons de neu i, el 1993, el comú de Canillo i Crèdit Andorrà van passar a ser accionistes majoritaris de la societat. La història recent de l’estació ve marcada pel naixement de Grandvalira el 2003, que va suposar que Soldeu-el Tarter entrés a formar part del domini esquiable més gran del sud d’Europa. Paral·lelament al domini esquiable de Grandvalira, amb sis sectors i 210 quilòmetres de pistes, Andorra té les estacions de Pal-Arinsal i Ordino-Arcalís. El país ofereix així més de 300 quilòmetres de pistes d’esquí.