Joel Pla: «Volem que el públic reflexioni i no ser un mer entreteniment»

Per què naix L’Única?

Naix de la necessitat de tenir un espai en el qual poder representar espectacles d’arts escèniques i poder produir-los i assajar en condicions. És una sala amb equipament tècnic, una cosa que no hi havia a l’Alt Urgell.

Què trobarà l’espectador?

Hem començat amb Despesa i Assedegades, espectacles produïts per l’Escola de Teatre de la Seu. Per a principis d’abril hem programat Camins que parlen, el nostre primer espectacle professional, i el seguirà La festa. Tot el que oferim compleix una premissa: la qualitat i que parli de temes rellevants, amb gran càrrega social i que ens faci reflexionar. El 2025 programarem espectacles professionals de petit format de manera regular.

Hi haurà programació estable a la sala?

Generarem una programació estable i regular per afavorir l’hàbit entre els ciutadans d’anar al teatre. Treballarem per tenir una actuació cada mes o fins i tot cada quinze dies. Fins ara hem programat dotze funcions, hem venut 418 entrades i aconseguit una ocupació del 95 per cent. Estem molt satisfets.

Despesa ha estrenat la sala.

És un espectacle de les participants de l’escola de teatre d’adults. Hi participen persones de les classes que fem a la Seu, però també de les que fem a Oliana i Coll de Nargó. La rebuda ha estat molt bona, hem esgotat les entrades per a totes les representacions. És una obra que fa reflexionar molt.

La segona va ser Assedegades.

És una proposta dels alumnes més joves de l’Escola de Teatre. Un text contemporani que parla de la frustració que estableix la joventut quan observa el món adult i la seua realitat i com és de traumàtic quan deixen el món idíl·lic de la infància. L’edat mínima recomanada és de 14 anys, ja que hi ha llenguatge dur i escenes amb violència explícita. El públic ho ha passat bé, ha rigut, i també ha patit. Surten impactats i aconseguim generar opinió. No volem ser un mer entreteniment. Volem aportar alguna cosa a la vida.

Van rebre una subvenció, però han fet una inversió de 10.000 euros. Com afecta econòmicament l’escola?

De moment, la inversió ha sortit íntegrament de l’escola, ja que tenim concedida la subvenció però no l’hem rebut. Ara ens sustentem perquè tenim molts participants. La viabilitat la calculàvem amb vuitanta-vuit alumnes i hem aconseguit arribar a 150. Aquest superàvit ens ha permès afrontar una inversió d’aquest tipus. Estem sols i no rebem cap ajuda de les entitats locals ni regionals. Això és un risc. Ens gestionem com a entitat privada sense ànim de lucre. Encara que ni l’ajuntament ni el consell no aportin ajut econòmic, continuem buscant finançament on sigui necessari per tirar endavant aquest projecte.

Quan va nàixer l’Escola de Teatre i com ha evolucionat?

El 2017 va tancar l’espai d’arts escèniques La Fusteria i vaig presentar una proposta a l’ajuntament per a una escola municipal. La van veure amb bons ulls, però no s’hi van involucrar. Vaig decidir tirar-la endavant i vam començar a utilitzar espais com per exemple l’institut La Valira i l’UNED, però havíem d’adaptar-nos als horaris de classes, era incòmode. Vam començar amb tretze participants en dos grups i vam créixer ràpid: amb la pandèmia, érem 60 i va sortir l’oportunitat de tenir un espai propi. A més de la Seu, hi ha grups a Coll de Nargó i Oliana. Som cent cinquanta i hi ha ganes de continuar creixent.